Alejandro Sanz va reunir unes
16.000 persones al Palau Sant Jordi per presentar l’àlbum
No es lo mismo. Amb cinc grammys sota el braç,
l’artista de pop més important d’Espanya
va mostrar tot el seu art a l’escenari, com sempre
fa en els seus concerts.
El cantant va començar el repertori amb 12 x
8 i Eso, dos temes del darrer treball, als quals va
sumar Quisiera ser i Cuando nadie me ve, dos èxits
del disc El alma al aire que van fer cantar el públic.
Després va venir la selecció de les seves
cançons més noves amb Labana i Hoy llueve
hoy duele, i, entre tema i tema, es va adreçar
al públic per expressar el seu amor per la música
amb frases com «una cançó no pot
tombar un tanc però sí el cor de qui el
condueix».
No es lo mismo va continuar sonant amb un Alejandro
Sanz interpretant la flamenca Regálame la silla,
la tendra He sido tan feliz contigo i la cançó
amb ritmes de rap Try to save your song. Els acords
de La fuerza del corazón va posar el punt nostàlgic.
El cantant va homenatjar Cadis amb una chirigota i
per «apropar una miqueta la seva terra a Barcelona».
A més, va recordar alguns dels temes que l’han
convertit en l’estrella que és. Els espectadores
van vibrar amb la faceta més íntima d’un
Alejandro Sanz que, en solitari, va asseure al piano
sobre una passarel·la lluminosa amb forma de
creu. Lo ves, El alma al aire, Sólo se me ocurre
amarte i Aprendiz van precedir a Corazón partío,
que va fer aixecar a tothom dels seients. Més
tard, va arribar el moment de gaudir de l’Alejandro
més flamenc, que va tocar a la guitarra buleries
dedicades al sud i a la seva filla Manuela.
Per acabar el concert, el compositor va triar un emotiu
popurri format per Y si fuera ella, Amiga mía
i Mi soledad y yo i va acabar cantant No es lo mismo.
Aquesta declaració de principis del cantant va
ser un final adequat per a algú que ha aconseguit
una maduresa professional i que no li cal res per demostrar-ho.
|
|
Vídeo de l'espectacle
Fitxa de l'espectacle 
Web oficial 