La sortida a l'escenari d’Alicia Keys va ser explosiva. Vestida amb un cosset verd i uns texans tapats fins al genoll per unes botes altes, la cantant de Nova York va aparèixer amb un bastó a la mà i un barret de gàngster. Van sonar les bases rítmiques de Karma, el primer tema del seu últim àlbum, The Diary of Alicia Keys, i es van sentir els primers aplaudiments entregats en el Poble Espanyol.

Quan feia poc que havia començat el concert, l'artista es va treure el barret, i ho va fer físicament i metafòricament. Hi havia una química especial en l'ambient i la connexió amb el públic es va produir des del principi. La melodia funky de Heartburn va permetre veure una Alicia molt àgil a l'hora de ballar. Acostumats a veure-la asseguda al piano, va sorprendre amb els seus moviments de maluc i les seves coreografies amb els braços, molt ben escortada per un cor de dues noies i un noi que van demostrar el seu talent durant tot el recital.

Els acords de Woman's worth van provocar un dels moments més emocionants de la nit. Després va arribar el torn de temes com ara How come you don't call me anymore?, Butterflies o una original versió de la coneguda Never can't say goodbye. If ain't got you va ser una de les cançons més aplaudides pel públic, perquè la cantant la va dedicar a tots els presents i perquè va cantar una part de la tornada en espanyol. Alicia Keys també es va atrevir a dirigir la seva banda en un tema instrumental per tornar a agafar, instants després, el micro i interpretar un popurri de cançons del seu disc de debut: Songs en A minor i algunes del disc més recent com Dragon Days, Slow down i l'íntima Diary.

El millor colofó del concert va ser, evidentment, Fallin'. La jove artista es va asseure al piano per regalar el tema que la va treure de l'anonimat i que tots els seus fans se saben de memòria. Alicia i el públic van cantar junts i «van caure» junts en una melodia final plena d'emoció.