|
Dylan es va mostrar esquiu des del principi, va deixar
anar The times they are a-changin i els que encara xerraven,
acompanyats d'una cervesa, es van lliurar al fervor
del misticisme. Després d'aquest tema, ni una paraula,
ni "bona nit", ni "gràcies"... "és igual, és en Dylan",
comenta un noi emocionat que té al costat un grup d'Àngels
de l'Infern dominats per una quietud ben poc pròpia
d'ells. Des d'un racó de l'escenari i des d'un teclat,
Dylan dirigeix l'orquestra -és la primera vegada que
ho fa. Les Gibson Les Paul i les Fender Telecaster i
Stratocaster van plorar el country-rock, el folk y el
rythm and blues com mai. Uns compassos més i Larry Campbell
i Stu Kimball (guitarristes de la banda) haurien tret
la tercera pastilla de la guitarra i l'aclamat Highway
61 revisited hauria explotat a l'espai.
La puresa instrumental envaïa el públic, ni un encenedor,
càntics tímids, gairebé ningú no picava de mans... les
ànimes es concentraven en la música, i la música, quan
colpeix, no fa mal. Dylan segueix cedint protagonisme
a la banda, comenta detalls entre cançó i cançó amb
un membre de la banda i no perd el compàs; ha passat
la primera hora i mitja.
|
Dylan fa un bis, surt a l'escenari tranquil, camina
lentament cap al teclat, només ell sap què passarà a
continuació, el públic espera. Deixa anar un acord i
dóna al públic el que demana, sona Mr. Tambourine man.
Ara sí que sembla un concert. Deixa el teclat i es gira,
dubta un instant, torna al teclat i amb la sang freda
d'un general que dirigeix les seves tropes comença a
ordenar les notes de Like a rolling stone. El públic
es torna boig, semblava mentida que Dylan sabés exactament
l'efecte que tenia sobre la gent. A l'última cançó,
agafa la guitarra i regala un punteig, sembla que es
cansa de seguida i torna al teclat, el temps tot ho
canvia.
La música calla, Dylan va cap al centre de l'escenari,
li surt de l'ànima un "us estimem" estripat , abaixa
el cap i es perd en la foscor del backstage. Se n'ha
anat. Realment, no tots els temps canvien però sí que
el temps ho canvia tot.
|