especials
|
Un dia al Festival Mundial de la Joventut
|
 |
 |
 |
|
 |
 |
|
|
Kosovo, Macedònia, Mèxic, Equador, Nigèria, Tanzània, Filipines, Espanya. Aquestes són algunes de les procedències dels més de 8.000 joves que s'han reunit a Barcelona per celebrar el Festival Mundial de la Joventut del 8 al 14 d'agost. Han vingut amb organitzacions juvenils procedents tots els països del món que volen aconseguir més presència en la presa de decisions polítiques que els afecten. |
 |
|
|
 |
|
 |
| (c) Barcelona 2004 / Agustí Argelich |
|
Per a ells el dia comença amb la calor del matí.
Es desperten, s'aixequen i el campament on estan allotjats pren
vida. La nit ha estat diferent per a cada una de les delegacions,
així que els ànims i les cares també són
variats. Fins a les 9.30 del matí, els més matiners
van a buscar l'esmorzar al recinte, encara que la majoria esgota
els minuts de son abans de posar-se en marxa.
Les activitats són tantes durant el dia que és
difícil veure acumulacions de joves. Poden assistir a
les conferències, aprendre en els tallers, visitar la
ciutat, gaudir de la platja... No hi ha ni un moment d'avorriment,
diuen.
La sensació general és que estan satisfets amb
la marxa del Festival. Molts han vingut a Barcelona a conèixer
gent nova, d'altres països i races, a explorar les cultures
que els són estranyes, a descobrir que hi ha persones
que no poden portar una vida normal.
També són aquí per lluitar pels seus ideals,
ja que no els agrada com s'estan fent les coses.
Volen un món millor. Sona a tòpic però
és així.
Les taules del Fòrum es transformen en un mosaic cultural
a l'hora del menjar. Intercanvien paraules, rialles i mirades.
Se'ls veu contents. Potser estan discutint el que faran a la
tarda, perquè opcions no els falten. O potser estan planejant
a quin concert assistiran a la nit, ja que la música
és una de les protagonistes del Festival, una música
de tots els colors.
Durant totes les hores que comparteixen es coneixen, s'expliquen
els seus problemes. Una jove de Filipines ni s’imaginava
que els sahrauís viuen refugiats...
Definitivament, són feliços. Quan acaben les activitats,
i mentre surten del recinte cap al campament, decideixen el
millor final per a una jornada completa. Un bany a la platja
és una bona opció, encara que una xerrada animada
amb música no està gens malament.
Aprofiten totes les hores i pensen que demà serà
un altre dia tan intens com el d'avui.
|
 |
|