Collins va saltar a l’escenari amb molta energia i, després de saludar les gairebé 18.000 persones que omplien el Sant Jordi, es va asseure en el seu lloc preferit, davant de la bateria. Va agafar les baquetes i va confirmar que és un dels més grans en aquesta faceta, fent una demostració excepcional de sentit del ritme i cadència.

«Bona nit Barcelona!» van ser les paraules que van donar pas al primer moment de deliri entre el públic. L’espectacular secció de vents de la seva banda va tocar les notes inicials de Something happened on the way to heaven i a l’instant es va veure que el públic venia disposat a rendir-se al talent de Collins. Sobre l’escenari, els 16 acompanyants de l’artista –10 músics i 6 persones al cor- començaven també la seva particular exhibició: tot amb una enorme pantalla lluminosa de fons que omplia de color la foscor.

El concert va baixar d’intensitat i va pujar en emoció amb Against all odds i va tornar a agafar força amb Don’t lose my number i You’ll be in my heart. El cantant britànic va dirigir-se als assistents en espanyol per confirmar que aquesta és la seva darrera gira de concerts i desitjar que «les cançons de la nit us facin feliços».

Els temes del Phil Collins més jove s’anaven alternant amb els més recents i la gent ho agraïa tot. El protagonisme del cor va augmentar amb la interpretació d’un True Colours – que va cantar a cappella amb l’exlíder de Genesis- fins arribar a Another Day in Paradise, el tema més corejat pels espectadors fins llavors.

La segona part del concert va aixecar tothom de les cadires. In the air tonight i Dance into the light van escalfar l’ambient, però el popurri que va fer amb You can’t hurry love, Two hearts i Wear my hat va transformar el Sant Jordi en una olla a pressió. Qualsevol que veiés Phil Collins saltar i ballar per l’escenari no es creuria que aquest directe forma part de la gira de comiat del cantant.

La festa va culminar amb Easy Lover i Sussudio, moment en què es van llançar serpentines i en què Phil Collins es va acostar al públic i els va regalar l’oportunitat de cantar amb ell, posant el micro a la boca d’alguns dels seus fans. Després d’acomiadar-se, l’artista britànic va tornar amb un bis ple d’agraïments, una nova exhibició de bateria i la cancó Take me home, amb la que va acabar el concert.