español english français
     
  6 / 11 / 2006
      Información
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Dossiers
Entrevistes
Perfils
Calendari fòrum
Fórum en los medios
Servei de televisió

      Recursos Multimèdia
Fototeca
Logos
Videoteca
Audioteca
Infografies
Presentacions
Mapes del Fòrum

      Documentació
Fòrum 2004
Continguts
Fórum
Fórum Diálogos
Fórum Ciudad
Participa en el Fórum
Arquitectura del Fòrum
Donen suport al Fòrum
Entrades

      Serveis premsa
Allotjament i vol
Serveis
Contacte


Home > Notes de premsa
25-09-04 // 22:45h

EILEEN O’CONNOR: “ELS ORGANISMES INTERNACIONALS HAN DE DEIXAR DE TOLERAR LA CORRUPCIÓ”


La presidenta de l’International Center for Journalists i excorresponsal de la CNN a la Casa Blanca i a Moscou, Eileen O’Connor, ha manifestat aquesta tarda que “els organismes internacionals han de deixar de tolerar la corrupció, que no es pot acceptar sota cap concepte”. O’Connor ha fet aquestes declaracions en el marc de les conclusions de l’itinerari 8 del Diàleg “Contribuint a l’Agenda Global”, que acaba demà diumenge al Fòrum Barcelona 2004.


Eileen O’Connor ha declarat que “cal millorar la moralitat a les escoles i incidir en l’educació” per tal de crear un clima social contra la corrupció. La coneguda periodista ha puntualitzat que la corrupció és un abús de poder i que fins i tot “a petita escala té un efecte devastador econòmicament i socialment”. O’Connor també ha dit que la corrupció no genera creixement sinó que destrueix les economies locals i això acaba afectant globalment. És molt beneficiós, ha dit, que les institucions internacionals col·laborin i ajudin les institucions privades en la lluita contra la corrupció.

En la mateixa sessió titulada “La repatriació de béns robats; els mecanismes internacionals constitueixen una ajuda o un obstacle?”, Akere Muna ha parlat sobre la Convenció de la Unió Africana contra la Corrupció com a instrument fonamental per combatre la corrupció nacional en un context internacional. Concretament, aquest advocat i president de Transparency International al Camerun ha explicat que la Convenció va ser aprovada el 2003, amb 32 signataris, però que només quatre països l’han ratificada. Muna pensa que molts governs tenen por perquè es tracta d’una Convenció molt poderosa, i perquè cal complir quinze disposicions abans de poder-la ratificar.

La Convenció conté alguns articles destacats com el sisè, que tracta el blanqueig de capitals i que defineix la corrupció de la següent manera: “Hi calen dos actors, és a dir, el que dóna i el que rep”, i “tots dos són susceptibles de ser castigats”.

Els principals objectius de la Convenció són “previsió, càstig, operació i educació”, ha exposat Akere Muna. L’àmbit d’aplicació d’aquesta Convenció són “els delictes punibles: suborns, estafes, apropiacions indegudes, etc.”, ha afegit. L’advocat del Camerun creu necessària la cooperació internacional a la qual fa referència la Convenció, de manera que els Estats interactuin no només a nivell d’Estat sinó també en tots els sectors que conformen la societat.

La Convenció proposa un doble control de la corrupció: nacional amb autoritats autònomes, i internacional en l’àmbit de la Unió Africana, constituïda actualment per 53 països. “La corrupció és com la sida, són similars perquè afecten negativament. La sida és al cos humà el que la corrupció al sistema econòmic”, ha assegurat Akere Muna. Segons ell, la Convenció és una de les millors armes que té el continent africà per lluitar contra la corrupció.

La directora de la Divisió de Tractats de l’Oficina de les Nacions Unides contra la Droga i el Delicte (UNODC), Catherine Volz, considera que les convencions regionals moltes vegades funcionen molt millor que les internacionals, perquè són menys complexes i actuen de manera més específica. Tot i així, Volz ha destacat la importància de les convencions internacionals de lluita contra la corrupció, com la que afavoreix la seva Divisió.

La importància de les convencions internacionals rau, afirma, en el fet que el flux de diners que mou la corrupció traspassa fronteres. “Hi ha molts diners en joc, però no es queda en un sol país perquè es refugia en paradisos fiscals”, ha manifestat.

Catherine Volz explica que el conveni anticorrupció de les Nacions Unides es va signar fa dotze anys per 101 països, però encara no ha entrat en vigor perquè abans cal que el ratifiquin almenys 30 països.

Al seu parer, un dels aspectes positius d’aquest conveni és que, al contrari de la convenció africana, no existeix una definició explícita de corrupció, per la qual cosa hi queden inclosos tota mena de delictes associats a la corrupció.

El director de Global Governance and Regional Learning del World Bank Institute, Daniel Kaufmann, ha participat a la sessió a través d’una videoconferència des de Washington. Kaufmann assegura que la governabilitat és fonamental per al desenvolupament de les regions, “fet demostrat empíricament”. Per Daniel Kaufmann, si bé en un moment inicial el Consens de Washington no ha contemplat la qüestió de la transparència dins la governabilitat global, en aquests moments això està canviant gràcies a accions com les de Transparency International. “A principis dels noranta no es podia escriure la paraula corrupció, però el 1996 el president del Banc Mundial va usar aquesta paraula en un discurs institucional”, ha dit, i les coses han començat a canviar. Kaufmann ha puntualitzat que la consideració de la corrupció a l’hora de governar és també fonamental per a qüestions de seguretat.

El representant del World Bank Institute ha volgut desmitificar certs aspectes de la corrupció, com la creença que “un país és corrupte per cultura o per natura”. Un altra mite, segons ell, és que “amb més lleis es pot combatre la corrupció”, perquè hi ha altres elements per combatre-la. Com per exemple les noves tecnologies, l’existència d’índexs per poder contrastar dades empíriques, o bé l’acció col·lectiva entre Estats, societats civils i sector privat, així com la reforma del finançament polític, o bé l’assumpció de les responsabilitats de les institucions internacionals com el G-7, l’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) o el mateix Banc Mundial

Ni la globalització, ni la privatització, ni la liberalització econòmica ni les reformes econòmiques associades són “factors de corrupció”, promet Kaufmann, sinó tot el contrari, ja que contribueixen a augmentar la competitivitat de les economies disminuint els riscos de la corrupció.



ARCHIVOS ADJUNTOS:
Nota de premsa

Tornar a l´índex de notes de premsa


Imprimir