español english français
     
  6 / 11 / 2006
      Información
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Dossiers
Entrevistes
Perfils
Calendari fòrum
Fórum en los medios
Servei de televisió

      Recursos Multimèdia
Fototeca
Logos
Videoteca
Audioteca
Infografies
Presentacions
Mapes del Fòrum

      Documentació
Fòrum 2004
Continguts
Fórum
Fórum Diálogos
Fórum Ciudad
Participa en el Fórum
Arquitectura del Fòrum
Donen suport al Fòrum
Entrades

      Serveis premsa
Allotjament i vol
Serveis
Contacte


Home > Notes de premsa
06-09-04 // 20:00h

JIRI DIENSTBIER: “MÉS QUE DEFINIR EL XOC ENTRE CIVILITZACIONS O IGNORÀNCIES HAURÍEM DE PLANTEJAR-NOS L’ARROGÀNCIA DELS QUI TENEN EL PODER”


El Diàleg “Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions” ha tractat en la sessió d’obertura el dilema entre xoc de civilitzacions o xoc d’ignoràncies.


El filòsof i professor emèrit del Pensament Islàmic de la Universitat de la Sorbona, Mohammed Arkoun, ha defensat la idea de l’humanisme en el context islàmic. Arkoun s’ha referit al seu llibre Combats en el qual “tracto l’humanisme en el context islàmic, que no pas l’islam, des de la seva perspectiva històrica, cultural i política”. “El combat ha de començar dins el mateix islam”, ha afegit Arkoun.

Arkoun ha explicat que “l’edat mitjana va ser l’època dels grans debats literaris, que eren tots en àrab, des de l’Iran fins a Còrdova”. “Hi ha una història que fins i tot els mateixos musulmans han oblidat”, ha apuntat Arkoun.

Per a Arkoun, “les societats més antigues o sofisticades no generen coneixements positius perquè a la vegada generen ignoràncies”. Per al filòsof,  “la raó moderna és la que fa referència al segle XVIII, la raó de la llum és la que ens aporta una nova visió del món”.

Arkoun ha citat Nietzsche i “la seva crida intel·lectual per sortir de les primeres llums del segle XVIII i XIX, que són precisament les llums amb les quals Europa i occident percep, jutja i avalua allò que prové de l’islam; una situació que és dramàtica”.

El filòsof creu que ens trobem en el temps del pensament “d’utilitzar i llençar”.

Arkoun ha dit que “tots ens referim a l’11-S i busquem observar què va passar abans, cosa que produeix una ignorància total fruit no sols dels mitjans de comunicació sinó també de la institució escolar”.

Arkoun ha explicat que “després de la independència, als anys cinquanta, del Tercer Món, es van implantar els partits estat que imposen una educació amb considerable ignorància institucionalitzada”.

L’antic ministre de Relacions Exteriors de Txecoslovàquia, Jiri Dienstbier, ha explicat que “més que definir si el xoc és entre civilitzacions o ignoràncies, ens hauríem de plantejar les arrogàncies dels que gaudeixen del poder”. Dienstbier ha dit que “sovint s’ha intentat imposar institucions estrangeres a països com l’Iraq i no ens adonem que no funcionaran perquè són societats diferents”.

Dienstbier ha destacat la importància de la seguretat avui en dia i ha explicat que “s’ha invertit en armes sofisticades que no han estat eficaces en la lluita contra el terrorisme, si haguéssim invertit més en desenvolupament potser avui viuríem millor”. Dienstbier ha dit que actualment “el discurs del poder és hipòcrita”.

Dienstbier ha afegit que “tendim a escollir entre terroristes bons i dolents, a uns els diem assassins i a d’altres, lluitadors per la llibertat”. Dienstbier ha apuntat que “cal passar de les declaracions a les accions”. “Falta respecte als altres mons, cal intensificar la cooperació euroamericana”, ha conclòs Dienstbier.

L’antic president de la República de Malta, Guido de Marco, s’ha referit a la idea de xoc de civilitzacions de Samuel Huntington que apostava “que en el futur els conflictes i les guerres no serien conflictes clàssics com els de la guerra freda”.

De Marco ha parlat de la situació entre Israel i Palestina, “dos pobles que viuen en cases semiadossades i han d’aprendre a viure així”.

Per a De Marco ha dit que “estem intentant justificar esdeveniments polítics donant-los un enfocament de conflicte de civilitzacions”.

De Marco creu que “més que un xoc de civilitzacions o ignoràncies, hi ha un xoc d’interessos i per això està en joc la nostra responsabilitat, cal que evitem els clixés”. Per a De Marco “és necessari el diàleg entre civilitzacions perquè tenim moltes coses a aprendre de la diversitat de l’altre”. “Justificar les nostres accions en el xoc de civilitzacions és un gran error, és responsabilitat de tots”, ha afegit De Marco.

De la seva banda el president de la Casa de la Cultura del Japó a París, Hisanori Isomura, ha explicat que els Estats Units han patit diversos xocs. Isomura diu que “els Estats Units sempre volen ser els primers i per això el seu primer xoc va ser quan els soviètics van enviar el satèl·lit Sputnik abans que els americans”. El segon xoc que han patit els americans ha estat el “xoc Toyota que va suposar la conquesta dels cotxes japonesos”.

Per a Isomura el problema dels americans “és que els fa falta sentit comú, així com també un millor sistema educatiu”. “Cal educar: no sols ensenyant a llegir sinó també transmetent certs valors culturals”, ha afegit Isomura.

Isomura ha explicat que “qui controla el món és el departament del Tresor de Wall Street”. Isomura l’ha definit com “l’economia de casino perquè tendeix a enfortir la idea que tot allò públic és negatiu i allò privat és positiu”.

Ismoura s’ha referit també als “megamèdia de comunicació que volen imposar les seves idees al món”.

Isomura creu que la teoria de Huntington sobre el xoc de civilitzacions té tres punts febles. En primer lloc ha explicat que “tots els etnòlegs estan d’acord que no hi ha puresa a la regió asiàtica”. A més, Isomura ha dit que “Huntington és un racista amagat perquè creu que occident és superior a l’islam”. Per a Isomura el tercer punt feble és que “descuida les diferències entre Europa i els Estats Units”.

Isomura ha demanat als EUA “que siguin més modestos, pensin en els altres i surtin de la dicotomia de l’imperi del mal i l’imperi de la democràcia”. “Ja comença a ser hora que els Estats Units siguin una superpotència més raonable”, ha conclòs Isomura.



ARCHIVOS ADJUNTOS:
Nota de premsa

Tornar a l´índex de notes de premsa


Imprimir