Importants personalitats del pensament urbà, polítics, arquitectes, pensadors i crítics es donaran cita en els Diàlegs “Ciutat i ciutadans del segle XXI” i “Espai urbà col·lectiu: noves perspectives”, que es desenvoluparan, en sessions de matí i tarda, respectivament, al Centre de Convencions del Recinte Fòrum entre demà dimecres i el pròxim diumenge, 12 de setembre. L'objectiu és que tots ells debatin i analitzin, a partir dels models que han desenvolupat, com veuen aquesta nova ciutat que està emergint al segle XXI. “Esperem que entrin en aquest joc i siguin tan crítics, mal educats i impertinents com sigui possible”, ha assenyalat el director del Diàleg i també director d'Urban Technology Consulting, Jordi Borja.

A més de Borja, també han participat en la presentació Lluís Hortet, de la Fundació Mies van der Rohe, i Michael Cohen, sociòleg, exdirector de l'Oficina del Banc Mundial a l'Argentina i actual director de la Facultat de Relacions Internacionals de la Universitat New School dels Estats Units.

Aquesta conferència, que compta amb prop de 700 inscrits, atraurà persones amb un perfil crític que han estat en instàncies de poder polític i econòmic. Lluís Hortet, de la Fundació Mies van der Rohe, ha expressat el seu desig que el Diàleg “no sigui només una discussió arquitectònica, sinó que tingui un plantejament plural” i es produeixi “una forta controvèrsia i dialèctica des de diferents punts de vista”, en particular sobre el control de l'espai col·lectiu per part de les institucions públiques i, cada vegada més, des de l'empresa privada, que està adquirint “un rol prominent, moltes vegades confrontat amb el poder públic” i des de la pròpia complexitat funcional de l’espai urbà.

El Diàleg comptarà amb debats entre alcaldes i experts i representants de la societat civil sobre el paper de les ciutats en el món. Segons Jordi Borja, l'impacte de la globalització, les guerres, els fluxos de capital, entre altres factors, posen en dubte “si els representants de les ciutats tenen poder en els òrgans de presa de decisió internacionals, com el Fons Monetari Internacional o en les diferents aliances polítiques existents”. Segons el seu parer, “el seu poder és escàs” i “el que s'ha avançat en idees no s'ha traduït en una influència en el món de les decisions de caràcter internacional”. Michael Cohen ha coincidit amb el director del Diàleg que “les ciutats són ignorades, malgrat el paper crucial que duen a terme en el desenvolupament social i econòmic dels països”. L'alcalde de Madrid, Alberto Ruiz-Gallardón, i el de Barcelona, Joan Clos, intervindran dijous i divendres, respectivament.

La millora de les ciutats és, a més, un factor que crea “sensació de seguretat en els ciutadans”, ha indicat Jordi Borja, qui ha destacat la presència, entre d'altres, de l'arquitecte israelià Eyal Weizman, qui ha analitzat com la política territorial aplicada a Palestina està encaminada a fer que els seus habitants perdin la seva identitat cultural i política.

Els tres responsables van coincidir a assenyalar l'èxit de transformacions urbanístiques de Barcelona com les portades a terme a la Vila Olímpica, la zona 22@ o la Sagrera, “que recullen els canvis de nova economia, seguint les directrius que marquen les noves tecnologies”, en paraules d’Hortet.

Un dels principals temes de debat durant els diàlegs serà com superar el repte polític, cultural i ciutadà que representa el creixement desmesurat de les ciutats i la seva sostenibilitat. La resposta està “no sols a crear coses noves, sinó a fer un millor ús del que ja es té”, ha assenyalat l'exdirector de l’Oficina del Banc Mundial a l'Argentina.

Pel que fa a les fortes inversions que moltes vegades implica la infraestructura urbana, el director del Diàleg ha assegurat que, moltes vegades, “les ciutats que no tenen la força política d'una capital d'estat es veuen obligades a utilitzar grans esdeveniments per mobilitzar recursos cap a grans obres”, en referència a Barcelona i les grans obres de transformació urbana portades a terme amb motiu dels Jocs Olímpics i del Fòrum.

Cohen ha posat com a exemple crític Nova York i les inversions previstes per a la reconstrucció de la zona zero després de l'11-S, que assoliran els 20.000 milions de dòlars, xifra similar a la que inverteix anualment el Banc Mundial en els 130 països en els quals actua.