español english français
     
  6 / 11 / 2006
      Información
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Dossiers
Entrevistes
Perfils
Calendari fòrum
Fórum en los medios
Servei de televisió

      Recursos Multimèdia
Fototeca
Logos
Videoteca
Audioteca
Infografies
Presentacions
Mapes del Fòrum

      Documentació
Fòrum 2004
Continguts
Fórum
Fórum Diálogos
Fórum Ciudad
Participa en el Fórum
Arquitectura del Fòrum
Donen suport al Fòrum
Entrades

      Serveis premsa
Allotjament i vol
Serveis
Contacte


Home > Notes de premsa
25-05-04 // 17:08h

EL FÒRUM APROPA ELS DIÀLEGS ALS ESTUDIANTS


El diàleg «Imatge dels altres i els estereotips», emmarcat en les jornades de «Comunicació i diversitat cultural» parla del tema de les identitats i del tractament que se’n fa als mitjans de comunicació. Xavier Giró, Chris Paterson, Cynthia Boaz, Na’ma Sheffi i Jean Marie Yoder, han parlat de temes com la cobertura de la guerra a l’Iraq i el conflicte del Pròxim Orient


El professor de la Universitat Autònoma de Barcelona, Xavier Giró, ha explicat la teoria de les esquerdes, que ofereix una altra visió diferent de la cobertura mediàtica basada en les ideologies dominants. En aquest sentit, el professor ha apuntat que, tot i les mancances, a través d’aquestes esquerdes es pot arribar a filtrar un discurs que denuncia els abusos, les demonitzacions, la simplicitat i la superficialitat.

Giró ha apuntat tres esquerdes a partir de les quals es canalitza aquesta «altra informació» que permet que es qüestioni el discurs global. Una d’aquestes esquerdes és la competència entre els mitjans per l’audiència, la recerca d’exclusives i la lluita per aconseguir un perfil propi del mitjà; l’altra és la competitivitat en termes de rendibilitat, i per últim la realitat i la pressió social que porten a un compromís entre el periodista i el públic.

En la seva intervenció, Giró ha volgut donar una altra visió de la informació que ofereixen els mitjans i els periodistes, moltes vegades pressionats per factors econòmics que tenen a veure amb l’empresa periodística com el temps, l’espai i la formació. Malgrat aquesta visió esperançadora, Giró ha afegit que «encara no he vist que cap diari titlli de terrorista l’estat d’Israel».

D’altra banda, Jean Marie Yoder, de la Universitat de Denver, ha exposat un treball que es basa en les notícies aparegudes els dos últims anys sobre el conflicte entre israelians i palestins al diari nord-americà New York Times. Yoder ha explicat quina és la construcció de la identitat palestina que fa el diari i de quina manera «els mitjans americans ressalten la identitat dels grups per definir significats, els quals són adoptats pels lectors».

Segons la investigació de Yoder, la identitat dels palestins està demonitzada i són titllats de terroristes. A més, no gaudeixen de cap mena de lideratge i el discurs general és de desconfiança. «El llenguatge utilitzat ajuda a mantenir aquesta ideologia», afegeix Yoder. Les notícies destaquen dues identitats: la de Iàsser Arafat i la dels terroristes suïcides, que en aquest últim cas provoca un terror visceral a causa de l’associació que es fa del món àrab amb el terrorisme per culpa dels atemptats contra les torres bessones l’11-S. La professora ha destacat que «és important ensenyar a llegir i debatre aquestes identitats, cal generar nous discursos i noves visions».

La professora Na’ma Sheffi, de la Universitat de Sapir, s’ha basat en el tractament del conflicte del Pròxim Orient per mitjà del rap i la introducció que se n’ha va fer en l’escena israelita l’any 2000. Sheffi s’ha referit al documental Channels of rage, d’Anat Halahmi, que analitza la naturalesa del conflicte mitjançant dues figures del rap com el jueu israelita Subliminal i el musulmà israelita TN. Sheffi s’ha referit a la politització del rap durant la intifada i la utilització com a arma de lluita ètnica.

Els altres dos ponents, Chris Paterson i Cynthia Boaz, de la Universitat de San Francisco, han analitzat durant un any la cobertura mediàtica de la guerra d’Iraq de setmanaris nord-americans i l’han comparada amb les informacions aparegudes a Europa, la Índia i Canadà.

Les principals conclusions dels experts són que els mitjans nord-americans no advocaven a favor d’una solució diplomàtica del conflicte mentre que la majoria dels altres mitjans defensava una línia més internacionalista. En aquest sentit, els dos ponents han explicat que les causes d’aquesta diferència són que «la política exterior del govern de Bush es basa en una política hegemònica, mentre que la d’Europa és més erudita».

En els mitjans de comunicació nord-americans es demonitzava als iraquians i mai no es parlava de la seva cultura. A més, «en la majoria de notícies es donava més importància a les víctimes americanes que no pas a les iraquianes, cosa que provoca una deshumanització de l’enemic». En les informacions americanes les fonts acostumaven a ser governamentals, mentre que en la resta de publicacions es buscaven altres fonts alternatives.

En aquest sentit, Paterson i Boaz han explicat que per la situació que es viu als Estats Units després de l’11-S i per la concepció errònia de la guerra d’Iraq i els motius de la guerra, «tothom qui protestava era considerat antipatriota». A més, «aquesta representació negativa de l’enemic facilita la dimensió d’un mateix i et fa sentir bé fent mal al pròxim», han afegit.



ARCHIVOS ADJUNTOS:
Nota de Premsa

Tornar a l´índex de notes de premsa


Imprimir