español english français
     
  6 / 11 / 2006
      Información
Notes de premsa
Convocatòries de premsa
Dossiers
Entrevistes
Perfils
Calendari fòrum
Fórum en los medios
Servei de televisió

      Recursos Multimèdia
Fototeca
Logos
Videoteca
Audioteca
Infografies
Presentacions
Mapes del Fòrum

      Documentació
Fòrum 2004
Continguts
Fórum
Fórum Diálogos
Fórum Ciudad
Participa en el Fórum
Arquitectura del Fòrum
Donen suport al Fòrum
Entrades

      Serveis premsa
Allotjament i vol
Serveis
Contacte


Home > Notes de premsa
26-05-04 // 20:52h

JOSEP LLUÍS GÓMEZ: «AVUI DIA NO ÉS CAP DESPRESTIGI SINÓ UN ORGULL SER HISPÀ I VIURE A NOVA YORK»


El Diàleg «Comunicació i diversitat cultural», moderat per Pedro Aguilera de la Fundació Secretariat General Gitano, ha analitzat les minories i la seva identitat en contextos ben diferents com és el cas dels hispans a Nova York o les minories a Polònia. A més, també s’ha tractat el paper promotor de la televisió satèl·lit en les llengües minoritàries.


El professor Josep Lluís Gómez ha explicat en la seva intervenció que «les regles del joc han canviat» en relació als hispans que viuen als Estats Units, en concret a Nova York. «Avui dia no és un desprestigi sinó un orgull ser hispà i viure a Nova York», ha apuntat Gómez, que ha explicat que les raons del canvi són el potencial econòmic d’aquest grup i l’exponencial creixement d’aquest col·lectiu en la última dècada. La tecnologia i la globalització han estat clau en aquest canvi de concepció que ha afavorit el naixement d’una nova identitat: la panhispànica.

En aquest sentit Gómez ha dit que els hispans «ja no viuen a guetos sinó a barris on han estat capaços de refer l’espai urbà amb els seus productes, els seus colors o les seves festes; a partir d’ara poden ser globals sense deixar de ser locals».

Aquest evolució té un marc important, que és la premsa popular hispànica editada a Nova York. L’anàlisi dels diaris La prensa, Hoy i Noticias del Mundo demostra que ofereixen una imatge dels hispans més amable i plural que la dels diaris nord-americans en llengua anglesa. En aquest sentit la premsa hispànica tracta en especial temes com els esports, els espectacles o la política, però sobretot els serveis. A través dels anuncis la premsa fa una funció social perquè ofereix facilitats per trobar productes i serveis de primera necessitat pels hispans.

De la seva banda Magdalena Ratajczak, de l’Institut d’Estudis Internacionals de la Universitat de Wroclaw de Polònia, ha volgut exposar quin és el tractament que fa la televisió pública polonesa de les minories ètniques. La professora ha explicat que la majoria de polonesos no coneixen aquests grups ètnics que procedeixen de països com Ucraïna, Bielorússia o Lituània.  Ratajczak ha explicat que des de 1995 la televisió polonesa emet programes en llengües minoritàries i amb temàtiques d’interès per a aquests grups, així com també existeix un consell que els representa.

Magdalena Ratajczak ha destacat que «la globalització és tot un repte per aquestes minories però també és un bon instrument per promocionar-les». La professora polonesa creu que la difusió d’aquest tipus de programa ajuda a la promoció de costums, lluita contra els estereotips, crida al respecte entre comunitats i actua com a integrador dels grups en la democràcia.

El representant de la Universitat del País Basc, Josu Amezaga Albizu, ha tractat el tema de la televisió per satèl·lit. Aproximadament existeixen 160 senyals de televisió per satèl·lit que signifiquen prop de 6.000 canals de televisió i 3.000 de ràdio. La utilització d’aquests canals amb altres tècniques podria ajudar a canviar els espais culturals actuals i hauria de conscienciar de l’efecte que suposa la preponderància de llengües franques per sobre de les minoritàries que no tenen accés a la televisió per satèl·lit.

Josu Amezaga ha apuntat que les causes per les quals una llengua minoritària i els seus parlants  no tenen accés al satèl·lit són raons «econòmiques en primera instància, però sobretot són causes polítiques, hi ha governs a qui no els interessa». Per a Josu Amezaga un bon exemple dels beneficis del satèl·lit és la televisió d’Al-Jazeera que «ha permès obrir un nou espai d’opinió pública i d’informació global, tot i que ha provocat també una censura en molts mitjans per part de l’Administració Bush».



ARCHIVOS ADJUNTOS:
Nota de Premsa

Tornar a l´índex de notes de premsa


Imprimir