Biblioteca Selecta Fòrum
|
Totes les Categories
|
 |
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| El paper de l'educació i la cultura en el desenvolupament |
|
|
|
Descripció del llibre:
Per a Condorcet i per als ideòlegs de la Revolució Francesa, la constitució d’una societat nova capaç de deixar enrere el llast de l’Antic Règim implicava no només modificar les lleis sinó també canviar les consciències. Condorcet, a més, estava convençut que el progrés de l’espècie humana passava de manera indefectible per la difusió col·lectiva de la ciència i del saber, que havien de deixar de ser el patrimoni d’una casta tancada. L’ideal d’aquest camí, sens dubte dialèctic i incert, era la formació de l’«home nou», l’home públic capaç d’estar a l’alçada del nou ordre constitucional de la societat. L’any 1791, en plena efervescència revolucionària, Condorcet va publicar la primera de les cinc memòries sobre la instrucció pública Naturaleza y objeto de la instrucción pública. Hi exposava la seva filosofia general de l’educació, en què distingia en especial la instrucció, entesa com allò que la societat deu al poble, i l’educació que s’havia de limitar a la instrucció pública i de les diverses professions.
La instrucció pública té com a objectiu fer que el nen passi de la sensació a la idea, així com donar a conèixer els progressos de les ciències i d’aquesta manera assegurar tant la seva pervivència com l’examen crític i il·lustrat de les lleis. Aquest és el preu, segons Condorcet, que ha d’assumir l’individu per deixar de ser ignorant i esdevenir un subjecte de dret instruït i lliure. En cadascun dels epígrafs d’aquesta memòria, en la qual es fa palesa la influència de Jean Jacques Rousseau, així com en el Post-scriptum (1788) dedicat a la llibertat de premsa i a principis i a màximes tretes de l’Esperit de les lleis de Montesquieu (reproduït en la present edició), l’autor va defensar el paper essencial que una escola lliure, igualitària i pública tenia en la formació dels ciutadans actius i compromesos, posant especial èmfasi en la necessitat que les dones compartissin la instrucció donada als homes.
«Generosos amics de la igualtat, de la llibertat, reuniu-vos per obtenir del poder públic una instrucció que faci popular o temeu perdre aviat tot el fruit dels vostres nobles esforços […] com més hagin respectat els drets d’independència personal i d’igualtat natural, més fàcil i terrible faran la tirania que l’astúcia exerceix sobre la ignorància, tot convertint-la a la vegada en el seu instrument i la seva víctima. Si les lleis han destruït tots els poders injustos, aviat l’astúcia sabrà crear-ne de més perillosos […] No veieu la corrupció com repta enmig de les lleis més sensates i com en gangrena tots els ressorts? Heu reservat al poble el dret d’elegir, per la corrupció, precedida de la calúmnia, li presentarà la seva llista i dictarà les seves eleccions […] Difonent les llums, com que redueix la corrupció a una impotència vergonyosa, és com fareu néixer aquestes virtuts públiques que són les úniques que poden donar fermesa i honorar el regne etern d’una pacífica llibertat.»
Les altres quatre memòries (a les pàgines de les quals tracta el tema de la instrucció comuna per als nens, per als homes; la instrucció pública relativa a les professions i a les ciències) es van dedicar a estudiar aspectes més programàtics i pedagògics. Les cinc memòries formaven l’esquema central de l’Informe sobre la Instrucción Pública que Condorcet va pronunciar davant de l’Assemblea Legislativa a l’abril de 1792 en nom del Comitè d’Educació que presidia.
La present edició, amb pròleg de Narciso de Gabriel, tradueix la realitzada per Charles Coutel i Catherine Kintzler i inclou, a més de les cinc memòries, el text sobre les Assemblees provincials, el Post-scriptum (1788), el discurs pronunciat davant de l’Assemblea nacional, la Presentación de la Biblioteca del Hombre Público, un opuscle titulat Sobre la necesidad de la instrucción pública i l’Informe y proyecto de decreto sobre la organización general de la Instrucción pública (1792).
Biografia de l'autor:
Jean Antoine Nicolas de Caritat, marquès de Condorcet (Ribemont, Aisne, 1743–Bourg-La-Reine, París, 1794). Polític, economista, matemàtic i filòsof, Condorcet fou amic de Voltaire i autor dels suplements de matemàtiques de l’Encyclopédie de Diderot i D’Alembert. L’any 1782, fou elegit membre de l’Académie des Sciences. Republicà convençut va participar de manera activa en la Revolució amb els girondins. La seva hostilitat manifesta cap a Robespierre, que es reflecteix ja a les Cinco memorias (1791), i cap al projecte de constitució de 1793, el conduïren a la presó, on va morir en estranyes circumstàncies. Matemàtic respectat per Lagrange i assidu dels cercles il·lustrats, Condorcet va fer amistat amb el baró d’Holbach i Helvétius, Quesnay i Turgot (que el va nomenar inspector general de la Moneda el 1774) i amb Adam Smith. El seu pensament, influït por J.J. Rousseau, va heretar les idees de Locke i de Condillac. Jovellanos i Quintana, a Espanya, van recollir el seu ideari en matèria d’educació: la formació de l’home nou. Entre la obra científica de Condorcet, hi destaca Essai sur le calcul intégral i els Essais d’analyse (1768). Després de col·laborar amb Diderot i D’Alembert, va escriure una sèrie d’opuscles polítics entre els quals hi ha Lettres d’un laboureur de Piacrdie (1775) i Réflexions sur l’esclavage des nègres (1781); va criticar el sistema de Montesquieu en Observations sur le XXIX Livre de l’Esprit des Lois (1780). L’estudi de la probabilitat aplicada a les decisions preses per majoria (1780) i el seu Essai sur la constitution et les fonctions des Assemblées provinciales el portarien a la formulació del teorema de l’existència de funcions de benestar col·lectiu (K.J. Arrow, 1951). A títol pòstum, es va publicar els seus Esquisse d’un tableau historique des progrès de l’esprit humain i Tableau général de la science (1795).
|
|
|
|
|
|
|
|
imprimeix