Biblioteca Selecta Fòrum
|
Totes les Categories
|
 |
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| Nous actors, noves dinàmiques |
|
|
|
Nacionalismo
Gellner, Ernest
Associat a:
Nous actors, noves dinàmiques
|
Ediciones Destino (1998)
Col. Ensayos
Trad. Ferran Meler Ortí
200 p.
ISBN: 84-233-3042-7
|
|
Descripció del llibre:
Nacionalisme constitueix el testament intel·lectual d'Ernest Gellner i reuneix en poques pàgines les línies mestres del seu pensament sobre un dels grans fenòmens del nostre temps. Gellner parteix del fet que la diversitat cultural constitueix un dels trets centrals de la vida humana. Però aquests trets culturals, que de vegades es consideren donats, difereixen en molts aspectes dels que regeixen la transmissió genètica, ja que es poden sotmetre a un control deliberat.
El nacionalisme és, segons Gellner, un principi polític per al qual la semblança cultural és el vincle social bàsic. La cultura i l'organització social –les nocions que caracteritzen les societats– són per a l'autor universals i perennes. Per contra, els estats i els nacionalismes no ho són. El nacionalisme no és, per a Gellner, universal o necessari, però tampoc contingent o accidental:
«[…] les seves arrels són profundes i importants, fou en realitat el nostre destí i no un tipus contingent de malaltia que els embrutapapers de la Il·lustració ens van transmetre. Però, d'altra banda, les profundes arrels que l'han originat no són universals, amb la qual cosa el nacionalisme no constitueix el destí de tots els homes, sinó el destí més que probable d'alguns i la difícil circumstància de molts altres.»
Per a Gellner, el nacionalisme és el resultat de les noves formes de transmissió i producció de pautes culturals sorgides durant el pas d'una societat agrària a una societat industrial, i del procés paral·lel corresponent de progressiva centralització del poder polític i d'establiment del poderós aparell coercitiu i burocràtic de l'estat modern. Les societats agràries tendeixen a organitzar-se jeràrquicament, en cada un dels estrats, i els seus membres guarden amb cura la seva condició i privilegis per tractar de diferenciar-se de les altres capes socials. Segons Gellner, l'organització de les societats agràries està ja perfectament definida a La República de Plató: la moralitat consisteix que cada element de l'estructura social jeràrquica compleixi les tasques que té assignades, i no pas d'altres. A aquest tipus de moralitat Gellner l’anomena «la meva posició i les seves obligacions». La raó fonamental per la qual el nacionalisme no pot operar en les societats agràries és que l'organització d'aquestes no és mòbil i anònima, sinó que manté els seus membres a les seves posicions, que es destaquen mitjançant el matís cultural. A les societats agràries, allò que crea o reforça la solidaritat política són precisament les diferències culturals, no la cultura homogènia que defineix les identitats col·lectives pròpies de la nova forma d'organització social derivada de la industrialització i marcada per la mobilitat social.
En la societat industrial, els individus busquen la seva identitat en termes de la cultura. Per tant, des de l'organització basada en «la meva posició i les seves obligacions» es passa a l'ideari individualista, universalista i igualitari de la Il·lustració, basat en la idea que la identitat consisteix en la raó compartida per tots els éssers humans. A aquesta etapa seguiria una tercera, l'origen de la qual cal buscar-lo en el Romanticisme, que proporcionaria al nacionalisme el seu idioma i estil característics. Una de les figures més rellevants en aquest aspecte fou Herder, el missatge bàsic del qual consistia en el fet que la humanitat no estava formada per individus separats, tal com defensaven els il·lustrats, que feien de raó universal l'essència i irrellevants els trets espaciotemporals, sinó que constava de nacions i cultures el valor de les quals residia precisament en la seva especificitat. Per als romàntics, «el valor i el mèrit dels éssers humans no es troben en allò que tots ells tenen en comú, sinó en allò que distingia diverses comunitats les unes de les altres», i són «les arrels» les que fan l'home. Més tard, la fusió del comunitarisme herderià amb el darwinisme social seria explosiva. La diferència no era només cultural, sinó també biològica: més enllà de defensar i protegir l'especificitat cultural, havia d’afirmar-la políticament amb virulència.
Tanmateix, tot i que el nacionalisme es presenti en nombroses ocasions com el despertar d'una força antiga, oculta i letàrgica, en realitat no ho és. Al contrari, és conseqüència d'una nova forma d'organització social basada en una cultura desenvolupada, centralitzada, homogènia i interioritzada mitjançant l'educació i protegida per l'Estat. Aquesta «cultura unificada» és l'única classe d'unitat amb què l'home modern s'identifica voluntàriament. El fet que el nacionalisme sigui un fenomen històric, no natural, revela, a més, una altra de les seves característiques: la seva fragilitat esfereïdora. Lluny de ser el signe d'una força invencible, la caràtula de brutalitat del nacionalisme –la tendència a uniformar, a reprimir, a militaritzar…– necessita de la seva «autoconsciència» de debilitat.
Biografia de l'autor:
Ernest Gellner (París, 1925–Praga, 1993) fill d'una família jueva benestant, va créixer a Praga i es va formar a l'escola anglesa. Se'n va anar a Anglaterra el 1939. Gairebé quan va acabar la guerra es va allistar a l'exèrcit txec, i llavors va continuar la seva formació universitària a Oxford. Després d'iniciar la seva carrera docent allà, va passar a la London School of Economics, en la qual va ensenyar filosofia, lògica i metodologia científica. En la dècada de 1970 se'n va anar a Cambridge, on es va fer càrrec de la càtedra William Wyse d'Antropologia Social fins a la seva jubilació el 1993. En els darrers anys de la seva vida també es va fer càrrec del nou Centre for the Study of Nationalism, a la Central European University creada pel magnat George Soros. Entre la seva extensa obra destaquen títols com ara Words and Things (1959) en les pàgines del qual va atacar l'idealisme lingüístic d'Oxford; Saints of the Atlas (1969); Thought and Change (1964); Cause and Meaning in the Social Sciences (1973); Legitimation of Belief (1975); Patronos y clientes (1977); Muslim Society (1981); The Psychoanalytic Movement (1985); Naciones y nacionalismo (1983); Cultura, identidad y política: El nacionalismo y los nuevos cambios sociales (1987); El arado, la espada y el libro: la estructura de la historia (1988); Posmodernismo, razón y religión (1992); Reason and Culture (1992); Condiciones de la libertad: la sociedad civil y sus rivales (1994); Encuentros con el nacionalismo (1994); Nacionalisme (1997) i Lenguaje y soledad: Wittenstein, Malinowsky y el dilema de los Habsburgo (1998), aquestes dues darreres obres publicades amb caràcter pòstum.
|
|
|
|
|
|
|
|
imprimeix