Biblioteca Selecta Fòrum
|
Totes les Categories
|
 |
|
 |
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
|
| La ciutat, entorn de convivència |
|
|
|
Descripció del llibre:
Tradicionalment, la «política de la diferència», que atén les reivindicacions dels grups ètnics, les minories nacionals i els col·lectius més desfavorits, ha estat vista com una amenaça pels defensors de la democràcia liberal. La raó és doble. D’una banda, els «drets diferenciats» poden afeblir el sentiment d’identitat cívica compartida, la moderació i el nivell de compromís que mantenen unida una societat liberal; i, de fet, accentuades i polititzades, les diferències d’identitat arriben a constituir un obstacle per a l’existència mateixa de la solidaritat. D’altra banda, per a Kymlicka la història demostra sense cap dubte que «la probabilitat que els grups ètnics i nacionals abusin dels seus drets i dels seus poders és molt elevada».
Conscients dels perills esmentats, molts liberals es veuen temptats a defugir la incòmoda qüestió dels drets de les minories: per què no oblidem les diferències i tractem les persones en justícia com a individus, amb independència de la seva identitat ètnica o nacional? La reacció, que implica a més subratllar el que uneix en comptes de ressaltar el que separa, és lloable i comprensible, però segons Kymlicka també és incoherent, ja que la vida política resulta clarament avantatjosa per a les opcions majoritàries i, sense el concurs de mesures compensatòries, tractar les persones com a individus suposaria tapar les injustícies ètniques i nacionals. Així, doncs, en un món en què la majoria de països són culturalment diversos i en què són minoria els països els ciutadans dels quals comparteixen el mateix llenguatge o pertanyen al mateix grup etniconacional, s’imposa al liberalisme polític la necessitat de superar el conflicte entre els drets individuals i els drets col·lectius, de conciliar els principis de llibertat individual i justícia social amb la protecció de les minories.
La teoria liberal exigeix la neutralitat de l’Estat enfront de les diverses opcions individuals respecte del que ha de ser la «vida bona». Per no apartar-se d’aquest postulat, Kymlicka afirma que el conflicte que plantegen les mesures de protecció necessàries per al respecte a les minories no s’estableix entre el respecte per la persona i el respecte pel grup -si fos així, seria irresoluble en el marc del liberalisme polític-, sinó entre «el respecte per l’individu», com a membre d’una comunitat política, i «un altre respecte per l’individu» diferent, com a membre d’una comunitat cultural.
«El reconeixement dels drets de les minories comporta uns riscos obvis. Els nazis -i també els defensors de la segregació racial i l’apartheid- van fer ús i abús del llenguatge dels drets de les minories. Aquest llenguatge l’han emprat també arreu nacionalistes i fonamentalistes intolerants i bel·ligerants per justificar la dominació dels pobles que no pertanyen al seu grup i per reprimir els dissidents dins el mateix grup.»
A Ciutadania multicultural (1995), Kymlicka distingeix tres tipus de diversitat cultural: la dels estats «multinacionals», que sorgeix de la incorporació de cultures que prèviament gaudien de drets d’autogovern; la dels estats «poliètnics», fruit de la immigració individual i familiar, i les diferències de col·lectius tradicionalment desfavorits en el si de qualsevol estat. Per tractar aquesta triple diversitat, Kymlicka reconeix sengles tipus de «drets diferenciats segons el grup»: d’autogovern, poliètnics i especials de representació. Els primers donen resposta a les reivindicacions de les minories nacionals referents a autonomia política o jurisdicció territorial, a fi d’assegurar el ple desenvolupament de la seva cultura i els interessos de les seves gents. Els drets poliètnics tenen com a objectiu ajudar els grups ètnics i les minories religioses a expressar la seva particularitat cultural, sense que això sigui un obstacle per al seu èxit en les institucions econòmiques i polítiques de la societat dominant. Els drets especials de representació, finalment, intenten garantir, mitjançant l’establiment de quotes o l’exercici de l’«acció positiva», una representació suficient per a aquells grups que han estat històricament desfavorits pel procés polític, com ara les dones, els homosexuals o els discapacitats.
«La tolerància liberal protegeix el dret dels individus a discrepar del seu grup, i també el dret dels grups a no ser perseguits per l’Estat.»
Tan important com reconèixer aquests drets és, per a Kymlicka, assenyalar-ne els límits. Els qui reclamen o exerciten els drets «col·lectius» es poden referir o bé al dret d’un grup a limitar el poder polític i econòmic exercit sobre ell per la societat de la qual forma part, per tal d’assegurar que els recursos i les institucions de què depèn la minoria no siguin vulnerables a les decisions de la majoria («proteccions externes»), o bé al dret d’un grup a limitar la llibertat dels seus propis membres en nom de la solidaritat de grup o de la puresa cultural («restriccions internes»).
Biografia de l'autor:
Will Kymlicka, catedràtic de Filosofia Política a la Queen’s University, professor visitant del Programa d’Estudis sobre el Nacionalisme de la Central European University i director del Canadian Centre for Philosophy and Public Policy de la Universitat d’Ottawa. Entre la seva prolífica obra destaquen Liberalism, Community and Culture (1989), Filosofía política contemporánea (1990), Ciutadania multicultural (1995, guardonada amb el premi Macpherson de la Canadian Political Science Association i amb el Bunche Award concedit per l’American Political Science Association), Finding Our Way: Rethinking Ethnocultural Relations in Canada (1998) i La política vernácula: nacionalismo, multiculturalismo y ciudadanía (2001). Ha editat Justice in Political Philosophy (1992), The Rights of Minority Cultures (1995) i Ethnicity and Group Rights (1997); i és coeditor d’Alternative Conceptions of Civil Society (2001), Can Liberal Pluralism Be Exported? (2001) i Language Rights and Political Theory (2003).
|
|
|
|
|
|
|
|
imprimeix