Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Borja Sitjà

Entrevistes

Borja Sitjà
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
27/01/2004

Borja Sitjà


Entrevista a Borja Sitjà, director dels espectacles a la ciutat del Fòrum de les Cultures · Barcelona 2004 i director del Grec

L’oferta d’espectacles del Fòrum Ciutat serà àmplia, molt atractiva i dividida en quatre formats: accions al carrer, concerts, teatre i dansa. Què destacaria de la programació de cadascun?

És difícil destacar una sola cosa. És com si pregunten a algú qui és el més llest dels seus fills. Mai no s’atreveix a dir qui és. Tot serà interessant. Hi haurà moltes activitats: festivals associats, el festival de literatura que acollirà el CCCB...

Però crec que el Carnaval de Bahia al passeig de Gràcia serà un bon moment per donar el tret de sortida de les accions a la ciutat, del Fòrum Ciutat i de la presència dels artistes al Fòrum. També serà un moment importantíssim de la programació la presència del mestre Rostropòvitx a L’Auditori. Seran dues accions paral·leles per inaugurar el Fòrum Ciutat. En realitat, tot el que succeirà serà únic i molt especial per a la ciutat.



Quina ha estat l’aposta més arriscada?

Crec que l’aposta més arriscada ha estat tirar endavant el festival tal com ho estem fent: demanar als artistes que vinguin a Barcelona, mantenir la tensió durant cinc mesos... Tot és arriscat en aquest negoci de les arts escèniques. No perquè un espectacle sigui més avantguardista és més arriscat que un altre.



Hi ha algun espectacle que hagi volgut portar però no hagi pogut?

N’hi ha hagut uns quants! Sempre passa igual. Es comença amb unes expectatives i després s’acaba amb el que queda. Sempre es queden projectes en el calaix que, després, quan les analitzem, semblen els més importants però no és així. Ens hagués agradat molt que vingués Al Pacino i actués a «Arturo Wid» (espectacle que vam veure a Nova York l’any passat), però no ha estat possible. O comptar amb David Bowie, però no serà possible per qüestió de calendari. En fi, hi ha projectes que han quedat fora però mai no es pot tenir tot.

Vostè dirigeix el Grec a Barcelona i aquest any el Grec s’emmarca en el Festival de les Arts del Fòrum. Serà una edició especial? Què canviarà?

Serà una edició del Grec concentrada a la muntanya de Montjuïc, amb un parell de llocs més a la ciutat, entre el Teatre Lliure, el Teatre Grec, el Poble Espanyol i el Mercat de les Flors. Tot es concentrarà allà. D’alguna manera és com volem que sigui el Grec després del 2004, el Grec amb la qualitat de sempre, el risc de sempre i l’aposta ciutadana de sempre.

Quina ha estat la implicació dels autors, els directors i els intèrprets en el projecte a l’hora de contractar-los per al Fòrum Universal de les Cultures?

No hem volgut demanar la participació dels artistes, seguint els tres eixos temàtics del Fòrum. Perquè hem cregut que els artistes a qui demanàvem que participessin assumien de manera personal aquests valors. És a dir, que demanar a un artista com Peter Sellars o Pina Bausch que parli sobre la sostenibilitat, les condicions de pau o de la diversitat cultural és gairebé una ofensa perquè d’alguna manera són valors que ja tenen en compte quan comencen a treballar. El que hem fet ha estat explicar-los què passarà a Barcelona durant aquests mesos i a partir d’aquí que vinguin a fer el que els vingui més de gust. Estem aconseguint que la implicació sigui total. Volem que aquesta sèrie d’espectacles sigui la veu dels artistes i la seva visió del món en aquesta gran trobada que se celebrarà a Barcelona el 2004. Per tant, la implicació és absoluta. Saben què vénen a fer i no per això vindran a parlar concretament dels temes del Fòrum. Alguns sí que ho faran, però no perquè els ho haguem demanat, sinó perquè han volgut. És una implicació total.

El Fòrum 2004 Barcelona serà la concentració d’artistes més gran que s’hagi vist fins ara, es podria comparar amb algun altre festival o esdeveniment d’alguna altra ciutat del món?

No, difícilment. Perquè un festival és un projecte que dura poc temps, a tot estirar un mes i mig. El Fòrum dura cinc mesos, és a dir, que va més enllà d’un festival. És una temporada artística. Són cinc mesos de feina, d’ensenyar les propostes dels artistes, o sigui que no es pot comparar amb res. La concentració d’artistes serà important i la qualitat dels espectacles rarament es podrà tornar a veure a Barcelona.

De quina manera pot participar el ciutadà en les accions al carrer?

Demanem al ciutadà que hi vagi, que gaudeixi, que vegi què li proposem (les accions al carrer són gratuïtes), i que s’ho passi bé.

Amb aquesta gran convocatòria artística, quines perspectives hi ha un cop hagi acabat el Fòrum?

Doncs passar tan bé com pugui la ressaca. El perill d’això és que la gran quantitat d’espectacles de què gaudirem el 2004 ens condicioni d’alguna manera estranya per al 2005. D’entrada, hi haurà molts artistes que no coneixen Barcelona i la coneixeran, i això és bo.

Creu que deixaran el llistó alt per a les futures edicions del Fòrum de les Cultures?

En qualsevol cas es deixarà el llistó alt. Hi haurà un referent, que s’haurà de superar o intentar superar, i serà bo, molt bo. Em fa l’efecte que si estem tirant endavant un projecte que no coneixem, amb totes les interpretacions que se’n puguin fer. Estem intentant desenvolupar una idea que no sabem què és i que només coneixerem a mesura que passin els dies. Del Fòrum de Barcelona quedarà un model que la propera ciutat que organitzi el Fòrum de les Cultures haurà de copiar i millorar. Crec que el llistó quedarà alt, molt alt. {@D}

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Entrevista a Borja Sitjà Test

El test
Un lloc per viure / visitar
Nova York
El millor invent
Els restaurants de tres estrelles de la «Guia Michelin»
Què volia ser de petit?
Dues coses: primer volia ser torero i després volia ser golfista professional. És així!
Què es posa per dormir?
A l’estiu no em poso res; i a l’hivern qualsevol cosa,el que trobo.
Un somni
Ai..., seria molt bonic dir que tot el món visqués en pau, però no és un somni que tingui cada dia. Que lespersones dialoguin un miqueta més.
Plat preferit
La truita de patates que faig.
Una mania
La gent que taca la mantega amb la melmelada a l’hora d’esmorzar.
El que més li molesta
La gent que no està en el seu lloc. Els que compleixen al peu de la lletra la teoria de Peters de la incompetència. Les persones que aconsegueixen un lloc de feina que no els correspon i, no obstant això, l’accepten.
Sent admiració per...
el que trobo. Sento admiració per molta gent, com ara el Dalai-Lama.
Una dita
«Qui molt abraça, poc estreny».