Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > La Fura dels Baus

Entrevistes

La Fura dels Baus
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
29/04/2004

La Fura dels Baus


Entrevista amb Carles Padrissa, director artístic del grup teatral La Fura dels Baus.El Port del Fòrum Barcelona 2004 acollirà el 20 i 21 de maig l’estrena mundial de Naumàquia 1 - Tetralogia Amfíbia, de La Fura dels Baus. L’obra es representa en el Naumon, un vaixell mercant de 60 metres d’eslora que emprendrà un llarg viatge de quatre anys pels mars del món.

El Naumon és un contenidor cultural que durant el primer any viatjarà pel Mediterrani. La tripulació està formada per mariners-actors de països diferents que oferiran espectacles, exposicions i activitats, dirigits tant a nens com a adults. Dintre la ruta del vaixell, l’escala a Barcelona té un significat especial, perquè el Fòrum, com a pont entre cultures, reforça el diàleg entre les dues ribes del Mediterrani l’any 2004.
Com se us va acudir la idea de «Naumàquia 1», l’espectacle que prepareu per al Fòrum?
Se’ns va acudir precisament després que el Fòrum ens refusés, a partir d’una confusió, quan van considerar que les nostres idees eren massa apocalíptiques, una manera d’apreciar que crec que és equivocada; potser era també per una qüestió política. I llavors vam decidir agafar un vaixell i anar-nos-en a voltar. Crec que el que fa el Fòrum és convidar, convidar gent de tot el món per crear unes condicions bones per parlar i establir un diàleg. I el que fa La Fura és un complement, anirem d’aquí cap a allà, caminarem com un pelegrí, com un viatger, amb la idea de l’interrogant com a bastó, per descobrir d’una a una les diferents realitats de cada lloc, veient les coses des del punt de vista d’ells, de cada indret

Per què un vaixell?
El vaixell és un element molt important perquè implica portar-ho tot, surar. El vaixell ens retorna als nostres orígens. Tots ens hem passat nou mesos flotant en el ventre de la nostra mare. Quan coneixes una persona gran i la bressoles, canvia el seu sentiment, canvia la seva percepció. Per què? Perquè hi ha alguna cosa que la fa posar contenta, que la fa millor, segurament no havia estat millor enlloc que allà. Naturalment, hi ha excepcions, però en general, millor de com estàvem aquí (a la panxa) no ho hem estat mai. Aleshores, el fet de surar implica això.
També hi ha una altra cosa molt important: el fet de convertir un vaixell com aquest, que havia de ser desballestat, en un centre cultural mòbil flotant, en un lloc d’intercanvi. És a dir, no deixa de ser també un petit fòrum, un gran element que arriba en un port i on la gent pot entrar i pot visitar-hi exposicions, pot veure-hi espectacles, pot veure-hi uns elements grans, coses a les quals, d’altra manera, li seria molt difícil d’arribar. En la història dels 25 anys de La Fura no hem actuat mai en països del Magreb, mai, i això que els tenim ben a prop! Doncs ara passarem pels quatre continents.

El teatre, especialment el vostre, en el qual destaca l’energia vital dels actors, que incorporen el risc com a ingredient per a un teatre més autèntic, pot ajudar a canviar la manera de pensar de les persones?
I tant que pot! Això és una cosa que saben els grans terapeutes. El teatre, l’art, és com una teràpia. Veure una cosa que t’agradi, sentir-te identificat en una cosa, sigui el que sigui, qualsevol manifestació creativa, implica un cert canvi en la persona, és una teràpia, la millor teràpia. Jo sempre poso l’exemple de quan vaig ser a Sarajevo amb el Tortell Poltrona i el Joan Baixas. En un taller on ensenyaven a fer titelles, hi havia un nen que plorava contínuament, i quan van acabar li van dir: «té, queda-te’l tu i calla d’una vegada». El nen no només va callar, sinó que va començar a parlar amb el titella. Llavors els professors ens van dir: «Aquest nen no parlava, feia tres anys que no parlava, els seus pares van morir en un bombardeig». Per primera vegada va començar a parlar. Espero que aquest nen ara estigui molt bé. Potser hauria començat a parlar igualment qualsevol dia, però el teatre el va ajudar.

El Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004 mourà el món? De quina manera?
El món es mou per una energia que, podríem dir, ve de la gènesi. És a dir, que tu et quedes quiet i ja t’estàs movent. El que fa el Fòrum de les Cultures és molt bo perquè, tot i que no mou el món -no li cal, perquè ja es mou sol-, el fet de convidar, de preparar, de buscar unes condicions per parlar és molt positiu. I com més fòrums hi hagi com el de Porto Alegre, per esmentar-ne un així, és bo. Per això, al començament el Fòrum no mourà el món, però no cal que el moguin, és igual, la gent es mourà per anar cap a ell, provocarà una dinàmica.

Quin és el pròxim port per a La Fura?
Per a La Fura dels Baus el pròxim port serà Vigo. La setmana que ve ens n’anirem a Vigo per arreglar una mica més el vaixell i per comunicar-nos amb les meigas de per allà, que hi ha molta energia. Nosaltres anem virant. Ara som a ponent, ara a llevant. Ara que som més a orient ens n’anirem més cap allà, a l’occident, més cap al país de la posta de sol. Aquí hi ha el sol naixent, allà la posta.

Deixarà alt el llistó per a les futures edicions del Fòrum?
Crec que sí, que el deixarà alt, perquè s’ha fet un gran esforç i hi ha un equip molt bo de gent treballadora, de productors, de gent professional que ha intentat, com sabem fer els catalans, inventar alguna cosa. Crec que Catalunya és un país de pocavergonyes, en el bon sentit de la paraula.


Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

La idea "Naumon"
Creativitat La Fura i el Fòrum
El test

El test
Un lloc per viure / visitar
Un vaixell
El millor invent
Les idees, crear. La creació
Què volia ser de petit?
De petit volia ser futbolista... i bomber
Què es posa per dormir?
Una samarreta de Roig Curvado, que és una empresa que corba ferros. Les seves samarretes són molt fines i no suo, en tinc quinze i me les ha regalades el Joan, que és amic meu
Un somni
Un home millor
Plat preferit
La paella
Una mania
Per la gent que és capaç de pensar una cosa i fer-la, els pocavergonyes
El que més li molesta
L’ordre, també. Les coses massa ordenades, l’ordre en el significat pejoratiu, és a dir, la clonació, els clons
Sent admiració per...
Per la gent que és capaç de pensar una cosa i fer-la, els pocavergonyes
Una dita
«Qui no vulgui pols que no vagi a l’era»