Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Imma Mora

Entrevistes

Imma Mora
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
24/11/2003

Imma Mora


Aquest cop hem volgut parlar amb l’Imma Mora, cap d’exposicions del Fòrum Barcelona 2004. Durant la nostra xerrada, ens ha revelat algunes de les sorpreses que contenen les quatres exposicions pròpies que se celebren al recinte. A continuació podeu llegir alguns dels punts forts d’aquestes exhibicions, que prometen ser espectaculars.

En quin estat de producció es troben les cinc exposicions pròpies actualment?

Jo crec que portem un ritme molt bo de feina i que seguim els temps planificats. Les quatre exposicions de recinte ja tenen adjudicada tota la seva producció. Això vol dir que ja s’està treballant amb una sèrie d’empreses que estan fent proves i prototips de tot: mostres de materials, panells, pantalles... També està en marxa la realització de tots els audiovisuals de les exhibicions, un total de 22, i al gener ja es podrà entrar en fase de postproducció. La veritat és que estan quedant força bé.

Veus
Concebuda com una exposició dedicada a la diversitat. El seu objectiu central és celebrar el fet de la comunicació humana i la diversitat lingüística i cultural.

Entrem en matèria i parlem de cadascuna de les exposicions. Comencem per ’Veus’?

¿Veus’ és l’exposició dirigida per Vicenç Villatoro, pel que fa a continguts, i dissenyada per l’equip de Nova York de Ralph Appelbaum. Ocuparà uns 4.000 m2 del Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), 3.125 m2 dels quals seran visitables i acolliran 1.000 visitants hora. L’exposició tindrà un element central que serà una semiesfera de 30 m de diàmetres i 12 d’alçada, formada per 28 pantalles, de la qual ja hem vist unes proves i serà molt espectacular.

Aquestes 28 pantalles estaran sincronitzades i presentaran un audiovisual realitzat per TOMATO Films (Londres), que ens parlarà de la diversitat de les llengües fent un elogi a aquest patrimoni, una sinfonia d’imatges relacionades amb una sèrie de textos i una banda sonora que emocionarà l’espectador.

Però tot no és només aquest audiovisual...

No, hi ha més coses i totes molt interessants. A banda d’aquest audiovisual, hi haurà 20 taules de 7,5 m2 cadascuna que parlen de la diversitat de les formes de la comunicació humana. Es podrà veure representats de manera gràfica i interactiva, mitjançant ordinadors o televisions, temes com ara el contacte entre llengües, la mateixa paraula en diversos idiomes, músiques de tot el món, les tecnologies que permeten les traduccions, els 70 alfabets del món, les 5.000 llengües que hi ha al planeta...

I quin serà el colofó de tot aquest espectacular muntatge?

Per tancar l’espai de l’exposició, hi haurà 24 pantalles que simulen un recorregut per totes les llengües del món, és la part més museogràfica de l’exhibició. Es mostrarà una seqüència de personatges parlant que permetrà l’espectador conèixer altres llengües i veure la seva riquesa així com sortir de l’exposició amb dades que serveixen per alarmar-te i, al mateix temps, conscienciar-te de la pèrdua que suposaria la desaparició d’aquest patrimoni lingüístic.

Habitar el món
En relació amb la sostenibilitat, es planteja el tema de les relacions entre l’espai i l’ésser humà a tres escales diferents: la humanitat, la societat en què vivim i nosaltres.

’Veus’ és una mostra sobre diversitat, què podríem dir d’’Habitar el món’?

Que fa una anàlisi profunda sobre la sostenibilitat. Està dirigida per l’ecòleg Ramon Folch (http://www.erf.es/cas/ramonfolch/default.htm) i dissenyada per Carles Guri i Carolina Casajuana. Serà un gran espai multimèdia dedicat a mostrar la diversitat i la complexitat del planeta, les formes de relació socioambiental instaurades pels humans, i les propostes del model sostenibilista. És una mirada als problemes i les solucions a tres escales diferents: el planeta, la ciutat i les nostres llars. Ocuparà 4.700m2, la més gran de les exposicions, i estarà ubicada al mig del port del recinte, a la Marina Seca, on es construirà un edifici efímer - i que, per si mateix, és sostenible. Utilitza un sistema molt innovador de refrigeració automàtica que funciona a través de compensació d’aires i amb les frigories del subsòl del port.
Sobre aquesta exposició també tenim tot el material bastant avançat i ja hem vist proves del muntatge i d’alguns dels audiovisuals de la part del planeta.

I la gent podrà participar a l’exposició?

Sí, i tant. Hi haurà uns interactius on es podrà veure la Barcelona del futur, amb unes propostes molt interessants. A més, es passarà un audiovisual de 8 pantalles dins un octògon molt gran de 15 m de diàmetre en què també veurem un model virtual de la Barcelona del futur.

Ciutats - Cantonades
La reflexió sobre els punts de cruïlla i de cantonada ens portarà a la reflexió sobre el contrast, el consens i el conflicte; sobre la coincidència en la diferència.
A la part dedicada a la llar, hi haurà quatre instal·lacions en les quals trobarem premsat a les paret tot el que succeeix al nostre voltant, des dels elements de consum d’una casa d’occident fins a tota l’aigua que bebem, passant per l’energia que consumim i els residus que generem. Cap al final de l’exposició es podrà veure un altre audiovisual sobre la petjada ecològica i una instal·lació, realitzada en col·laboració amb el FAD i Oriol Pibernat, sobre els 10 conceptes clau de la sostenibilitat. Per tancar l’exposició, s’interpel·la el visitant convidant-lo a prendre un compromís amb la sostenibilitat.

Personalment, la de "Ciutats - Cantonades" és la que més em crida l’atenció...

Aquesta té molt material per veure, amb força escenografia i una part de ficticis molt treballada. L’espectador entra per una part molt escenogràfica dedicada a les cantonades de pedra, un espai que potencia les cantonades més famoses pel seu valor arquitectònic o la seva popularitat: Flat Iron a Nova York, Michaelerplatz a Viena, Club Zuev a Moscou, Times Square a Nova York, Picadilly Circus a Londres...

La segona part de l’exposició està dedicada a les «cantonades de la gent» i presentarà un audiovisual del videoartista francès Pierrick Sorin.
A mesura que el visitant avança, entra en la part més conceptual de la mostra i pot veure un audiovisual sobre la formació de les ciutats, obra original: -plànols històrics, n’hi ha d’impressionants com un oli de la ciutat de Lima, plànols de l’antiga ciutat de Mèxic i espectaculars maquetes de ciutats com ara Nova York, Tòquio, Estrasburg... Són impressionants i estem parlant de dimensions d’entre 90 i 140 m2. La d’Estrasburg és històrica, del segle passat, i està feta amb incrustacions de roba, de cera, de fusta; és molt delicada i molt maca, mentre que les de Noya York i Tòquio tenen un nivell de detall que pots veure la textura de la pell de la ciutat, els colors dels edificis. No distingeixes si és una foto del Nova York real o la d’una maqueta.
L’exposició està comissariada per Manuel de Solà Morales i dissenyada per l’equip BOPBAA.

Sembla impressionant...

Jo crec que ho serà... A més, hi ha una part de fotografies d’autor sobre el tema de la cantonada. Un muntatge de tres peces audiovisuals -sobre Tòquio, Bombai i el Caire- algunes de les noves ¿megalopolis’, un gran panell fet pel dibuixant Max sobre un model de ciutat propositiva i, com a sortida, un altre audiovisual sobre les cantonades al cinema.

Guerrers Xi’an
Pretén apropar al públic una completa mostra d’art funerari xinès i reflexionar sobre un dels sentiments més estesos: la necessitat de transcendir la pròpia mortalitat.

Tornem q canviar de tema... Sé que a principis de novembre vas estar a la Xina.

Així és. Entre l’1 i el 9 de novembre vam poder viatjar a Xi’an per signar el conveni oficialment, ja que només s’havia presignat un acord via fax durant el període del SARS, quan no s’hi podia viatjar. Vam poder explicar com teníem el projecte als representants de la Xina i organitzar la recollida i el transport de les obres.

Quan arribaran les peces a Barcelona?

Recollirem les peces al Museu de Xangai cap a la segona setmana de març, set setmanes abans de la inauguració. Finalment vénen 140 peces de les quals 20 són guerrers de gran mida. D’aquests 20, dos són peces inèdites que mai s’han exposat enlloc i els altres 18 són soldats que ja han viatjat per altres exposicions.
Els 140 objectes exposats mostren com la cultura xinesa evoluciona de la guerra a la pau. Podem veure els poderosos guerrers de terracota de la dinastia Qin al costat de les figures de funcionaris civils de la dinastia Han. Tenim temibles armes de la dinastia Qin i figures de ceràmica d’alguns animals domèstics que reflecteixen la vida quotidiana de les comunitats rurals Han.

I com s’exposaran totes aquestes peces?

L’espai de l’exposició evocarà una excavació arqueològica; el disseny és obra de Julia Schulz i Joan Pons. Ells ens van proposar la idea que el paviment, les parets i les vitrines s’inspiressin en les imatges dels jaciments i les tasques d’excavació que van permetre treure a la llum aquestes peces.
Volíem un guió darrera de tota la mostra. Per aconseguir això, hem comptat amb la col·laboració de la sinòloga Dolors Folch. Vam, a part el Fòrum va decidir que fos una exposició de flux polsat, és a dir, que a diferència de les altres exhibicions del recinte els visitants no entren de manera independent i lliure, sinó que se’ls fa entrar en grups de 250 persones cada 15 minuts.
El recorregut s’inicia amb un audiovisual, realitzat per Mariona Omedes, que introduirà el visitant a la cultura xinesa i als fets principals d’aquestes dues dinasties. L’última imatge de l’audiovisual és la primera que veus quan entres a la sala ja que la pantalla s’aixeca i entres a l’exposició, o sigui que també hi haurà un efecte sorpresa que serà molt atractiu i que estarà molt bé.



Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >


El test
Un lloc per viure / visitar
Barcelona / París
El millor invent
Molts, tots m’impressionen
Què volia ser de petit?
De molt petita mare, després pintora
Què es posa per dormir?
Una bona crema
Un somni
Salut per la meva família
Plat preferit
Les amanides de primer i la xocolata a totes hores
Una mania
L’ordre i les olors
El que més li molesta
L’arrogància i les males formes
Sent admiració per...
Per les bones persones
Una dita
"Mejor no hacer nada que hacer cualquier cosa" (Francis Picabia)