Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Rajeev Sethi

Entrevistes

Rajeev Sethi
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
24/02/2004

Rajeev Sethi


Rajeev Sethi, dissenyador i artesà del sud d’Àsia, conegut internacionalment per la seva contribució a la preservació de la rica herència cultural del sud d’Àsia. És responsable de l’instal.lació El cel de l’esperança / Talismans del món i contribueix en el Diàleg del Fòrum "Contribuint a l’Agenda Global".

És el responsable de l’exposició del Fòrum Barcelona 2004 Talismans del Món - Cel d’Esperança, expliqui’m què prepara...?

És una història molt llarga. Primer vaig pensar en una instal·lació, però volia que fos alguna cosa que el món considerés una metàfora comuna per participar-hi. En moltes cultures de tot el món es cusen coses per formular un desig, de manera que vaig voler que s’assemblés a un tapís d’esperança, un objecte preciós que la gent anés a veure. Volia que tingués una funció, i, com que durant aquests cinc mesos farà molt de sol i caldrà mitigar la calor a la gran Plaça, hem creat aquesta xarxa del que anomenem El cel dels desitjos, una xarxa que s’elaborarà especialment a mà a l’Índia, amb les tècniques necessàries per fer-la resistent al foc, etc. I l’enviarem a vuit ciutats del món, on la gent hi cosirà els seus desitjos, desitjos per a la pau, la sostenibilitat, la diversitat, símbols molt evocadors. El llenguatge dels símbols és cada cop més escàs i tinc molt interès a fer que la capacitat de comunicar a través dels símbols reneixi. Els nens han estat meravellosos. Arreu on ho hem provat, han tingut idees poètiques per expressar allò que volen que passi al món i hi posen els cinc sentits per fer-ho.

També organitza una exposició sobre els microcrèdits al Fòrum Barcelona 2004. Expliqui-me’n alguna cosa.

L’anomenem l’Arbre de la Vida. D’una petita llavor sorgeix un microarbre, la «xarxa de les parts de l’arbre». Hi ha una part que té a veure amb l’exposició. Aquesta part aconsegueix organitzar-se per obtenir petits préstecs, per fer petites projectes que serveixin per gestionar els aliments. Quan calculem tot aquest esforç, ens adonem que és superior al de molts bancs. Arreu del món hi ha organitzacions que han estat duent a terme una molt bona feina, concedint crèdits als més pobres entre els pobres. Cal destacar la seva feina, però destacar aquesta feina no significa res. Per tant, la idea és que aquestes organitzacions portin els seus productes. Suposem que elaboren els seus productes amb l’objectiu de comercialitzar-los. Doncs muntarem un petit basar, que serà un petit lotus daurat basar. Si només hi hagués botigues de persones vingudes de països llunyans, faltaria la part emocional; així doncs, també cal portar els productors perquè mostrin les seves habilitats i, alhora, venguin i potser coneguin arquitectes i dissenyadors d’aquí que els expliquin les necessitats dels consumidors d’aquí i que treballin amb ells en una situació de taller, de manera que ja no es tracta d’una exposició, sinó d’un esdeveniment amb múltiples objectius, que és del que es tracta el Fòrum. Un taller que fa que gent de diferents orígens, amb diferents aspiracions, s’uneixi en l’esperança d’un demà millor.

Forma part del comitè d’un dels diàlegs del Fòrum Barcelona 2004, «Contribuint a l’Agenda Global». Què hi voleu fer?

Les paraules tangible/intangible provenen del llatí tanger, que significa «tocar». Crec que es tracta d’un sentit i el seu camí cap al que és intangible, que creua el món dels sentits. Podria fer parlar molt, i això és important. És una bona indústria. Les paraules signifiquen molt, n’hi ha moltes i conreen la ment, però crec que és molt important, a vegades, estar en silenci, ser més tàctil. Espero que aquest esdeveniment tindrà la màgia de poder provar qüestions sobre la cultura intangible mitjançant els sentits, de manera que grans protagonistes celebrin la capacitat de veure-hi, d’olorar, d’assaborir, de tocar i de sentir-hi. En aquest dia, no només es parlarà, ja que fer qualsevol cosa que acariciï els sentits sona menys seriós del que serà realment. Es farà un treball seriós arreu del món, perquè també projectarem fragments de pel·lícules que il·lustrin el context del cas particular, més ampli en la perspectiva mundial.

Segons el títol del diàleg, creu que el Fòrum contribuirà a l’Agenda Global?

Depèn de l’estratègia de joc. Qualsevol trobada pot ser considerada una mera xerrada. Si tenim una idea per a la vida posterior del Fòrum, si sabem que el Fòrum no s’acaba el dia 27 de setembre, que les llavors que hem sembrat s’estendran, aleshores tot significarà alguna cosa. Si sabem que ja estem estructurant aquesta expectativa, potser el tema del qual hem estat parlant, la paraula cultura trobarà un fons que funcioni com un guardià per a les qüestions relacionades amb la cultura. Si no, els organismes, que necessàriament seran no governamentals, no poden tractar-la. Així, si té lloc una crisi greu, com ara la de Bamian o la d’Iraq, aquest tipus de resposta ràpida requereix una organització tan ben situada com la Creu Roja o Greenpeace, que són no governamentals i, per tant, poden prendre decisions immediates. Crec que en l’àmbit de la cultura cada vegada es filtra més i el que passarà és que aquest context específic de Barcelona consisteix en cinc mesos de reflexió, durant els quals es reuniran grans pensadors. Si es poden centrar a veure des d’aquí cap a on anem, aleshores, és clar, val la pena esperar i tot plegat.

Les ciutats són cada vegada més multiculturals. Això no obstant, quan veiem ciutats com Nova York, encara hi ha barris on es poden trobar determinats grups culturals com ara russos, italians, etc...

Crec que hi ha avantatges, però no oblidi que en el mateix barri miren la mateixa televisió, que hi ha un telèfon que permet arribar a qualsevol punt del món. A la gent li agrada trobar-se còmoda i tenir alguna cosa familiar a la vora. Això és el micromón. Tanmateix, en el Microcosmos hi ha el Macrocosmos i el Macrocosmos conté el Microcosmos.

Creu que les ciutats com Barcelona, on hi ha una gran comunitat pakistanesa, haurien de promoure les tradicions pròpies?

I tant que sí! Un gueto és dolent per a qualsevol, per a la comunitat o per a la ciutat, i el concepte de gueto no ha de sorgir perquè algunes comunitats decideixin viure juntes.


Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

El cel de l'esperança / Talismans del món Diàleg del Fòrum: "Contribuint a l’Agenda Global"
Multiculturalisme El test
L'Arbre de la Vida

El test
Un lloc per viure / visitar
A l’interior.
El millor invent
Qualsevol cosa que millori la qualitat de vida.
Què volia ser de petit?
Què vol dir? Encara sóc jove.
Què es posa per dormir?
Depèn d’on es trobi el llit.
Un somni
Massa somnis, sempre, hi ha un somni en cada despertar.
Una mania
La gent opaca i densa que no duu les emocions a la mà. M’encanta la transparència, m’encanta que la gent flueixi com l’aigua i que sigui qui és, no odio la gent que no pot ser qui és, però a vegades perdo la paciència.
El que més li molesta
Quan continuen sent així fins i tot després que els ho hagis dit
Una dita
Dóna-ho tot, dóna, buida’t.