Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Ramon Folch

Entrevistes

Ramon Folch
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
08/01/2004

Ramon Folch


Ramon Folch és el director de l’exposició «Habitar el món», la més gran del Fòrum Barcelona 2004. Doctor en Ciències Biològiques, Folch ha dut a terme nombroses aportacions a la construcció del pensament socioecològic i sostenibilista, per la qual cosa es mostra molt entusiasmat amb aquest projecte.

«Habitar el món» és un al·legat a un món sostenible que versa sobre les relacions entre l’ésser humà i el seu entorn. Què s’explicarà en aquesta exposició?

És una reflexió sobre les coses que necessitem canviar, una evidència de tot allò que no funciona, però sense una mentalitat tremendista, sinó amb una intenció notarial, de denúncia. No obstant això, no pretenem fer un alliçonament per a nens, sinó obrir finestres i portes perquè entri aire nou i la gent es faci preguntes. En aquest sentit l’exposició planteja més preguntes que respostes ofereix i això està fet de manera deliberada.

Com és aquest món sostenible?

La societat sostenibilista està començant a configurar-se. És un model basat en la globalitat dels plantejaments a escala del planeta, en la internalització de totes les conseqüències dels processos productius i en la redistribució equitativa. En poques paraules: és una societat que pretén ser neta i justa. En canvi, en aquests moments, com més nets som els rics, més injustos som respecte als pobres.

Aquests problemes són conseqüència de la globalització?

Ara hi ha una mundialització de determinades estratègies locals i això és contrari a la globalització. L’únic que realment hem globalitzat són els problemes, començant per l’efecte hivernacle i el subsegüent canvi climàtic. En un món global l’exterior no existeix per la qual cosa no pot funcionar amb un sistema basat a externalitzar les seves disfuncions, que és el que fem ara. Busquem sempre un espai exterior on abocar residus, del qual obtenir recursos i on exportar problemes.



Com s’estructura l’exposició?

L’exposició es divideix en tres escales: planeta, la ciutat i l’individu. Hi ha molts canvis en la pròpia conducta personal que si no es produeixen faran inútil qualsevol intent de renovació del model. L’espai on aquests canvis es produirà de manera més immediata són les ciutats.



El procés urbanístic que s’ha dut a terme a la zona on s’ubicarà el Fòrum és una mostra de disseny urbanístic sostenible. S’explicarà en l’exposició?

Sí clar, serà un component de l’exposició, discret però imprescindible. La transformació d’aquesta zona ha donat centralitat a un espai urbà on tradicionalment s’han concentrat totes aquelles coses que hem intentat expulsar de la ciutat: la depuradora d’aigües residuals, la planta de tractament de serveis, l’estació de generació d’energia i la planta de captació d’energia fotovoltaica. Així, s’ha dit «si això cal per a la ciutat, la ciutat ha de desenvolupar solucions urbanístiques per poder-ho incorporar» i això és un pas molt valent. Seria una greu omissió no mostrar-ho en l’exposició.

I com es mostraran tots aquests conceptes perquè siguin comprensibles?

Hem recorregut als sistemes de comunicació audiovisual més moderns i eficaços que existeixen en aquest moment perquè els visitants de l’exposició seran de procedència molt diferent i comptar amb un sistema basat en la paraula toparia amb moltes dificultats. Per això hem decidit utilitzar bàsicament imatges, moltes enviades per satèl·lits, per ensenyar no solament la Terra des del punt de vista meteorològic, sinó també l’estructura de les ciutats o la formació dels territoris. Tot això es projectarà en pantalles gegants de formats de 10, 15 o fins i tot 20 metres col·locades en posicions una mica insòlites. També hi haurà maquetes i objectes.

Quin tipus d’objectes?

Un exemple són els motors híbrids de gasolina i electricitat que utilitzen l’energia de la frenada per carregar les bateries. És a dir, es tracta de coses que ja han estat concebudes, construïdes i que són al mercat d’acord amb els criteris d’una societat sostenibilista. L’exposició només n’acollirà una petita part però és molt important perquè són mostres que aquest nou paradigma no solament està basat en la il·lusió, sinó que ja ha començat a convertir-se en realitat.

Quin objectiu es persegueix amb «Habitar el món»?

Volem aconseguir una emoció i provocar canvis en la conducta del visitant com a resultat d’haver rebut una determinada informació i sobretot d’haver-se sentit afectat pel contingut de l’exposició. El nostre objectiu és instaurar en les persones que visitin «Habitar el món» la idea que el món no pot continuar així indefinidament.

Entrevista amb Imma Mora
Habitar el món

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >