Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Elliott Murphy

Entrevistes

Elliott Murphy
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
22/12/2003

Elliott Murphy


Elliott Murphy és un dels artistes que actuarà al Fòrum Barcelona 2004 i ho farà la segona setmana de juliol del pròxim any. Murphy vindrà a compartir la seva música amb els assistents a l’esdeveniment i ben segur que, un cop més, mostrarà el seu esperit de rocker i la seva energia sobre l’escenari.

Quin aspecte de la filosofia del Fòrum t’ha fet decidir a participar-hi?

Els tres temes principals del Fòrum 2004 de seguida em van captivar, hi estic totalment a favor: La diversitat cultural ha estat el miracle que ha beneït la meva carrera, ja que he d’agrair que públics d’arreu del món hagin donat suport a la meva música malgrat venir d’un entorn diferent del meu, la cultura nord-americana. El desenvolupament sostenible és l’única manera sensata de fer front a la destrucció del medi al planeta, de fet, jo sóc asmàtic i sé perfectament quin és el preu que hem de pagar per la contaminació. Les condicions de la pau són l’estat ideal per al qual tots hem de treballar, tant per nosaltres mateixos com per la resta de la gent, com diria el George Harrison.
De vegades, em desanimo i penso que la diplomàcia només és un treball temporal d’entre guerres, però sóc optimista i crec que podem trobar una via millor per resoldre les nostres diferències. En els darrers 50 anys, la música ha estat, al meu parer, la gran força unificadora d’aquests tres grans temes. Si hi ha alguna cosa que ens pugui ajudar a acceptar la nostra condició humana, a salvar el nostre planeta i a deposar les armes aquesta és el rock-and-roll!.

Creus que el Fòrum s’hauria de centrar en altres aspectes que preocupen la gent?

Bé, tenint en compte que pertanyo a l’anomenat món de la cultura, suposo que les meves preocupacions immediates tenen a veure amb la meva àrea d’influència. Tots hem de ser més exigents amb les grans empreses del món de l’espectacle que controlen la música, el cinema i la televisió de masses, i al mateix temps també hem de donar suport a la música i a les pel·lícules independents. Internet ha fet que artistes que altrament serien poc coneguts estiguin a l’abast de tothom; en comptes de descarregar-nos l’últim èxit pop del moment, hauríem de buscar els webs més interessants que difonen totes les tendències artístiques. Però, per sobre de tot, estic a favor de la gent que expressa les seves idees, ja sigui d’una manera o d’una altra. El mateix fet de néixer ja et converteix en un artista.

Creus que, dels temes que es debatran al Fòrum, se n’extrauran conclusions de profit?

De vegades, el que és important és el mateix fet de debatre, no les conclusions fàcils. Els mitjans de comunicació ens donen cada dia respostes fàcils per a tot, però la vida no és tan simple com això, les grans preguntes no tenen un principi o un final. En les meves cançons, tracto d’interrogar-me i d’entendre’m, però tot i així encara sóc tot un misteri per a mi mateix. El que fa que la vida sigui fascinant és el propi fet de descobrir-se a un mateix. He de ser jo qui m’obligui a anar als museus o a comprar un llibre i llegir-lo, perquè és molt fàcil jeure davant la televisió i prou, però cada cop faig un esforç per trobar alguna cosa nova, per explorar, i després estic content d’haver-ho fet. La pitjor amenaça amb què s’enfronta avui dia la humanitat és el fet que tots estem perdent la capacitat de concentrar-nos en qualsevol cosa que sigui difícil d’entendre, la nostra capacitat de concentració s’està perdent!



Parla’ns una mica de la teva vida. Què té Europa perquè hagis vingut a viure a París...

El primer cop que vaig venir a Europa va ser el 1971,va ser la diversitat cultural d’Europa el que em va ajudar a evadir-me dels confins de la meva educació de barri residencial. També m’agradaria afegir que, al meu parer, París és una ciutat molt poètica, quan sóc allí m’encanta passejar pels carrers i deixar-me portar pels somnis.



Com t’ha acollit Europa d’ençà que vas venir a viure-hi, tant pel que fa a l’àmbit musical com en el pla personal?

És gràcies al públic europeu que encara continuo component música, escrivint llibres i fent concerts. El 1978 vaig fer el meu primer concert a París i pensava que fora dels EUA no em coneixia ningú, però es van esgotar les entrades i fins i tot vaig fer sis bisos, llavors vaig adonar-me que a Europa havia trobat una «segona joventut» que m’estava esperant. El públic espanyol ha estat un defensor entusiasta de la meva música durant gairebé vint anys. Sincerament, crec que els meus interessos són molt «europeus» (si és que aquest terme existeix) i em trobo realment com a casa a qualsevol capital europea, segur que conec un o dos bons restaurants (que obren fins tard!) de cadascuna d’elles.

Què en penses, de la reacció de la gent, a un costat i a l’altre de l’Atlàntic després de l’11 de setembre?

La reacció immediata va ser molt humana i generosa gairebé a tot arreu. Jo estava a París quan va succeir tot i vaig rebre moltíssimes, moltíssimes trucades d’amics meus francesos interessant-se per com em trobava jo i per si la meva família, que viu tota a Nova York, estava bé. La seva sinceritat i les seves mostres de preocupació em van arribar a l’ànima, no ho oblidaré mai. Vaig escriure una cançó «Ground Zero» (Zona Zero) que pertany al meu darrer CD «Strings of the storm» (Els fils de la tempesta) i que és la meva reacció personal a la tragèdia, a la pèrdua de persones estimades. Penso que la majoria de la gent és pacifista i vol viure en pau i tirar endavant la seva vida. Però on és la democràcia? Existeix de veritat? Sovint, sembla que els nostres dirigents es preocupin menys del que vol la gent que els ha elegit i més de quina imatge donen en l’escena mundial. Estic segur que els fets de l’11 de setembre han canviat el món, tot i que encara no sé de quina manera.

Es comenta que ets un músic que defuig la fama. Què en penses, de l’actual star system?

Sempre he procurat dedicar-me en cos i ànima a ser un artista. De tota manera, tampoc sabria com convertir-me en una estrella. Però el que sí que sé és que l’art perdurarà i tindrà sentit per a les vides de la gent, en canvi la fama no és tot el que sembla. El pintor Van Gogh va ser una estrella? I l’escriptor Cervantes? O el músic de blues Robert Johnson? Jo confio en l’star system de la mateixa manera que confio en el sistema polític, així que ja podeu comprovar que el meu cinisme és total. Ara bé, també m’encanta la Marilyn Monroe, que no era res més que una grandíssima, grandíssima estrella! Suposo que en aquest món tan gran hi ha lloc per a les estrelles, per als artistes i també per a mi.

Ara treballeu per a segells discogràfics petits. Us sentiu més lliure pel fet de poder treballar allunyat de les grans companyies?

Vaig fer-me «independent» el 1978 quan Columbia Records em va donar el passaport i és el millor que m’ha passat mai. Gaudeixo d’una llibertat que, si ho sabessin els músics que graven per a les principals companyies, l’envejarien. Avui dia la indústria musical s’encamina cap al desastre, així i tot les meves vendes augmenten i trec al mercat més elapés que mai. El meu darrer àlbum és un doble CD i, a més, hem començat una «Col·lecció Vintage» on hi ha concerts en directe, demos i rareses que no s’havien publicat i que cap de les grans companyies discogràfiques publicaria mai. D’altra banda, a mi m’encanta el tracte personal que tinc amb els segells discogràfics petits. És com una família on pots arribar a conèixer la gent amb qui treballes. Crec que el futur del món de la música tractarà bé els segells i els artistes independents. Al final, nosaltres serem els supervivents, mentre que les grans empreses megalítiques s’ensorraran i desapareixeran.

Ja heu actuat abans a Barcelona. Què en penseu, del públic català?

He actuat a Barcelona molts cops i també per tot Catalunya i, sincerament, el públic d’aquí és realment extraordinari. I no us enganyo si dic que alguns dels millors concerts que he fet mai han estat aquí, a Barcelona, i això és gràcies a l’energia i l’entusiasme del públic. El públic és el motor que em fa funcionar i si vol canya, doncs, ja me n’encarregaré jo que no n’hi falti!.

També sou escriptor. De quina manera la literatura influencia la vostra música?

Crec que la meva passió per la literatura contribueix a fer que la meva música sigui sincera. Quant a la literatura, tampoc hi ha la pressió angoixant d’haver de vendre milions de llibres com succeeix en el món de la música, això ha fet que mai em preocupi per l’èxit comercial absurd. Per descomptat, sóc rocker de cor, però potser amb el cervell d’un escriptor... i els peus d’un surfista! Vull pensar i vull donar marxa i vull cavalcar l’ona, com a mínim mentre pugui entrar als cors i a les ments de la gent que es preocupi d’escoltar-me. Alguna vegada he dit que «la literatura és la meva religió i el rock-and-roll la meva addicció», però l’escenari és el meu terreny de joc!

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >