Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Ferran Adrià

Entrevistes

Ferran Adrià
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
03/06/2004

Ferran Adrià


Ferran Adrià, responsable de la mostra gastronòmica L’univers d’El Bulli, dins el programa Cuines de la diversitat: demostracions del Fòrum Barcelona 2004.

Què és el que et va decidir a formar part dels espectacles del Fòrum Barcelona 2004?
Com a barceloní, tinc un compromís amb aquesta ciutat, i quan em van dir que hi podia ajudar, vaig pensar: «Endavant». Després hi ha una cosa molt interessant que veig per primera vegada: un acte en què l’alta cuina arriba al carrer. Encara que pugui semblar una ximpleria no s’ha fet mai; jo, que he estat per mig món i he fet un munt de coses, no ho he fet, i serà molt interessant com a experiència per al món de la gastronomia.

Què veurà el visitant en la demostració gastronòmica que faràs al Fòrum? Revelaràs alguna recepta teva?
Volem ensenyar a la gent els dos vessants de la cuina: d’una banda l’alta cuina, la màgia, i de l’altra coses que pots fer a casa i alguns trucs que et poden ajudar. I revelarem alguna recepta del 2004, perquè més o menys les altres ja es coneixen totes. Potser farem alguna cosa diferent, però les demostracions són màgia, espectacle, i també una mica científiques. Una demostració d’alta cuina és molt bonica; visualment és gairebé una obra de teatre.
A més, la gastronomia ha entrat al Fòrum perquè és la punta de la piràmide de l’alimentació; sempre s’ha vist com una cosa elitista, però cada vegada més els cuiners ens comprometem amb la societat i procurem ajudar-la. L’alimentació suposa el 22% del producte interior brut d’Espanya –i d’Europa també, més o menys–, i no hi ha cap altre sector del Fòrum que mogui tants diners. Amb la gastronomia passa com amb la Fórmula 1, que seria la part alta de l’automobilisme; la gastronomia no només és espectacle.
A banda, si dediquem vuit o nou hores a la feina i en dormim set o vuit, ens en queden set o vuit de temps lliure: tres hores les dediquem a menjar i anar a comprar, que és el 30% del temps lliure; al Fòrum tampoc no hi ha cap activitat a la qual es dediqui tant de temps. Penso que hem de començar a mirar d’una altra manera l’alimentació i la gastronomia; tot i que són dos mons diferents, de fet es poden ajuntar.

Quin producte no pot faltar en una cuina?
La sal és el producte més màgic que hi ha, el que marca la diferència. Primer hi ha el foc, després la sal i després la llet; l’oli també és un gran producte, però no tan màgic com els altres. La llet és un producte increïble: si agafes un llibre de cuina i en treus la llet i els derivats, el 30 o el 40% del llibre desapareix.


Penses que el pa amb tomàquet s’hauria d’exportar?
El pa amb tomàquet és un gran invent, una de les coses genials que existeixen... Com a curiositat només et diré una cosa: al sud d’Itàlia també en mengen i pocs catalans ho saben. Ho vaig descobrir quan van venir uns amics italians i jo tot orgullós els vaig ensenyar el pa amb tomàquet i no es van ni immutar; després em van dir que ells a Itàlia el feien igual.


Quina opinió tens sobre el menjar ràpid, el fast food?
N’hi ha de bo i de dolent, com passa amb el menjar fet a poc a poc. Pel que pagues saps que el menjar ràpid no pot ser gaire bo; no podem somiar, però podria ser millor.

Què és el que fa falta per ser un sibarita? El paladar s’educa?
Per desgràcia els països pobres no poden ser sibarites perquè tenen altres necessitats. En l’escala de la gastronomia jo hi afegiria un tercer esglaó que seria, desgraciadament, la gana; hem de resoldre el problema de la gana. Després hi ha la teva manera de ser i d’entendre l’alimentació: pot ser una cosa plaent i lúdica o simplement alimentació pura i dura; per ser un sibarita només has de ser feliç menjant. I sí, penso que el paladar es pot educar.

Com s’arriba a ser un bon xef? N’hi ha algun que t’agradi més que els altres?
Per ser un bon xef has de ser un professional i saber el teu ofici, tenir una bona tècnica i conèixer els productes, i també cal una certa sensibilitat i ja està. La cuina creativa és una altra cosa. Admiro molt la sensibilitat d’un xef japonès que treballa a Austràlia.

Vi negre per al peix, sí o no? És una moda?
Doncs a vegades pot funcionar, però no és obligatori que funcioni. Això fa anys que existeix: en els menús llargs que combinen carn i peix se serveixen diversos tipus de vi, depèn de la salsa i de la guarnició, però podria lligar. No hi ha aberracions; algú podria opinar que beure un Sotes amb un foie és una aberració, però en el menjar, com en la vida, el que compta és la llibertat.

Quina és la cuina preferida de Ferran Adrià?
El que em ve de gust en cada moment: un dia et pot venir de gust la cuina tradicional catalana, un altre la mexicana... No n’hi ha una, n’hi ha unes quantes. Si n’hagués de triar una ara mateix, diria la xinesa. La bona cuina xinesa és un món per descobrir, és una de les cuines del futur, perquè gastronòmicament és el país més important de la història. En els últims cent anys estava parat, però ara s’està despertant i farà molt de soroll. En molts restaurants xinesos d’aquí el menjar es podria comparar a les paelles que es mengen fora d’Espanya.

Tota la informació sobre les Cuines de la Diversitat

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Ferran Adrià i el Fòrum Test
Gastronomia La seva cuina

El test
Un lloc per viure / visitar
Barcelona
El millor invent
El foc
Què volia ser de petit?
Futbolista
Què es posa per dormir?
Depèn del dia
Un somni
Pel que fa a mi, he arribat vint vegades més lluny del que podia somiar; pel que fa al món, que no hi hagi gana
Plat preferit
Depèn del moment. Només et diré el que detesto: el pebrot vermell
Una mania
La puntualitat
El que més li molesta
Que em compliquin la vida
Sent admiració per...
Per la gent que cada dia va a treballar amb il·lusió per la vida: Miquel Barceló, Andreu Buenafuente... I pels Rolling Stones
Una dita
«La creativitat és no copiar, ser honest.»