Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px

Actualitat > Entrevistes > Carlinhos Brown

Entrevistes

Carlinhos Brown
Totes les entrevistes



#fun_eti('entr_entrevistas')#
L'entrevista


 
22/03/2004

Carlinhos Brown


Carlinhos Brown és un dels artistes més creatius de la nova generació de músics brasilers. Està molt connectat a les darreres tendències contemporànies i el seu mèrit fonamental ha estat aconseguir una integració total entre els ritmes afrobrasilers i la música pop. La seva propera gran cita serà a Barcelona amb motiu del Fòrum Barcelona 2004.

Ets el responsable del revolucionari carnaval de Bahia, la teva ciutat natal, que es farà a Barcelona durant el Fòrum de les Cultures · Barcelona 2004. Quina ha estat la teva implicació en el Fòrum?

El carnaval de Bahia és el resultat d’una responsabilitat col·lectiva en què destaquen els esforços i el treball d’alguns dels seus personatges, entre els quals em trobo.
El carnaval és com l’artista que, en funció d’on actuï, adquireix una peculiaritat local. És impossible fer un carnaval a Barcelona semblant al carnaval de qualsevol altre lloc del món; el carnaval de Barcelona serà únic i serà una festa, serà una manifestació.
El que portaré de Bahia és el saber fer de com celebrar un carnaval; amb molta seguretat per a la gent, amb un so molt potent, amb una música que conté elements del carnaval de tot el món, no només del carnaval brasiler; amb força comunicació.
Jo crec que tot aquest moviment s’identifica amb la proposta del Fòrum perquè, com a ciutadà, jo busco realitzar totes aquestes coses del Fòrum, i les poso en pràctica. Perquè jo crec en la diversitat, crec en la pau, crec que, conjuntament, podem aconseguir moltes coses positives per a un planeta on l’home té una imatge devaluada davant dels altres animals irracionals.

És el primer cop que, només durant una tarda, Barcelona es convertirà en Salvador de Bahia. Em pots explicar com serà aquest espectacle? Què ens hi trobarem?

Aquesta tarda... Barcelona serà eternament Barcelona. «Passeig de Gràcia», aquest nom inspira moltes coses! Què és el Passeig de Gràcia? El Passeig de Gràcia és un lloc construït per l’home, però dirigit per Déu. Un lloc que va construir l’home, però Déu en fou l’enginyer, l’arquitecte. I aquest lloc té una bellesa immensa, té una història, un vincle enorme amb el passat. Aleshores, jo penso que, en lloc del carnaval de Bahia, el vincle amb el passat serà el que hi farà acte de presència, amb la pau, l’amor... Perquè els tambors quan sonen en un lloc, en una ciutat, desperten totes les coses bones de la ciutat. El tambor és un gran representant de l’ànima i de l’esperit, entre l’absent i el present, entre el cos i l’ànima, entre el cel i la terra. I el tambor té aquesta funció de comunicar-se d’aquesta manera, de fer que tota la família celebri la festa, la pau i l’amor.
Jo espero que les persones sàpiguen divertir-se amb aquest esdeveniment.
Aprofito l’entrevista per demanar que begueu molta aigua, perquè com que hi haurà molta gent, no heu de prendre begudes alcohòliques, ja que no es tracta d’una festa d’excessos; el carnaval és una festa de bogeria disciplinada. A Bahia, la gent beu força aigua, més que no pas begudes alcohòliques. Beveu quan acompanyeu la desfilada del Trio Eléctrico, quan pareu de desfilar, quan realment la suor us hagi consumit. Al carnaval, ningú es torna boig, embriagat, en altres paraules, no hi ha cap irresponsabilitat. I jo crec que a Barcelona passarà el mateix i no hi haurà cap conducta d’aquesta mena.
Més important: al carnaval es pot fer el que es vulgui, es pot tenir la llibertat que es vulgui, però sempre que aquesta llibertat vagi acompanyada de responsabilitat. És per això que si heu begut massa, no utilitzeu el cotxe; aneu amb taxi, amb òmnibus, amb metro, amb el vehicle de transport públic que hi hagi a la ciutat, perquè aleshores tota la vostra família estarà segura, perquè jugar és tenir responsabilitat.

Hi haurà artistes convidats? Quins?

Tots els artistes estan convidats, de la mateixa manera que el poble està convidat. És un carnaval i per això no hi ha uns personatges més destacats que uns altres; el carnaval és una festa del poble en què no destaca ningú perquè estem tots junts. Fins i tot jo vaig pel carrer i canto amb la gent. Els meus amics artistes d’Espanya, del Brasil, és clar que hi estan convidats, o millor encara, més que convidats, hi són benvinguts. I naturalment que poden cantar, això sorprendrà la gent.
No ho anunciarem anticipadament, però i tant que vindran molts artistes! Vindrà molta gent, molts amics! Serà una festa inoblidable i, sobretot, serà una oportunitat per al Brasil i per a Bahia de demostrar com ha crescut en aquesta zona l’entreteniment. Aquest eix de recarnavalització d’Europa és un somni particular meu i sé que encara resten moltes dificultats que cal afrontar, però Espanya comença primer, amb el Fòrum. Això pot ser un assaig, una experiència per fer coses a Europa a partir de la visió dels espanyols, que és realment una visió molt avançada pel que fa a la cultura. Espanya, avui, com a centre de cultura mundial a Europa, ens proporciona un aval, amb responsabilitat, per realitzar els somnis que volem i el somni és sortir als carrers europeus per celebrar la pau i l’amor juntament amb el poble, que somia també allò que desitja. Per què no ho fem de manera conjunta? Potser l’energia de la pau, de la no-violència, de les actituds positives amb l’ésser humà es revela en l’energia conjunta.

Quin és el missatge que voldries transmetre a la ciutadania amb aquesta rua gegantina?

Vull transmetre a la ciutadania que la col·lectivitat segueix sent forta, que la veu del conjunt també segueix sent forta i que encara és possible passar-s’ho bé i celebrar la família.

Has estat abans a Barcelona? Creus que aquesta ciutat s’adapta al carnaval del Brasil?

Torno a repetir que Barcelona tindrà el carnaval de Barcelona. Només un poble tan carismàtic, tan bell, tan feliç com el poble de Barcelona tindrà els miracles de l’alegria, i aquest és un sentiment que només pertanyerà al poble de Barcelona. No estem organitzant un carnaval del Brasil; el carnaval del Brasil es fa al Brasil. No estem organitzant un carnaval per a l’exportació; estem organitzant una trobada de diversos pobles perquè, m’haureu de disculpar Barcelona, però vosaltres sou una ciutat mundial, per tant hi haurà gent de tot el món. Farem un carnaval del món, a la ciutat de Barcelona, on el poble barceloní ens aculli i aculli gent de diverses parts del món un cop més per celebrar el Fòrum de les diversitats, que intel·ligentment va optar per convidar el món a parlar sobre els plaers i, d’alguna manera, intentar contenir el dolor de la fúria.



Opines que un cop s’hagi acabat el Fòrum haurà canviat la manera de pensar de les persones per seguir els tres eixos del Fòrum?

Jo crec que el Fòrum ens ajuda, però el que necessitem és tenir una consciència pròpia, una consciència d’acció, que no necessiti tant la propaganda que diu «actueu correctament». El Fòrum només tindrà força si nosaltres prenem consciència i posem en pràctica el que és necessari.



Em comentes una mica el teu darrer treball en solitari, «Carlihnos Brown es Carlito Marrón»?

Carlito Marrón neix abans de Tribalistas i també serveix molt com a guia d’inspiració d’aquest treball, en concret per a mi, que ja sabia el que volia; el disc ja estava madur. Un disc sempre madura al proper disc, sobretot quan el següent s’ha fet uns mesos després, i Carlito Marrón va ser part d’aquesta visió meravellosa que els espanyols tenen de la cultura del món. Jo crec que Carlito Marrón és la canalització de totes aquestes coses meravelloses que m’estan succeint a Europa, que van començar a Espanya ·que jo anomeno Europa llatina· i d’aquí es va contagiar tota la resta. Jo estic molt agraït a Espanya perquè em va donar l’oportunitat de desenvolupar-me. És un país molt intel·ligent que va percebre en un artista procedent de l’exclusió social la possibilitat de créixer o de transmetre alguna cosa al món; i jo faré tot el possible perquè Espanya no es decebi, tot i que jo sóc un ésser humà i l’ésser humà comet errors, però cometré menys errors perquè tinc un gran deute amb aquestes persones.

Si prenem com a exemple al president Lula en Porto Alegre, creus en la sostenibilitat i en la diversitat o penses que és algo fictici?

Jo crec en l’acció. I en la diversitat... Jo visc en un país amb diversitat cultural i botànica, i crec que això és un començament. El món és divers, però la diversitat no pot existir sense l’exercici del respecte. Diversitat, aquesta paraula està relacionada amb l’eternitat i l’eternitat només serà possible a la diversitat si tenim cura del nostre medi ambient, dels nens, dels ancians, si tenim cura de l’educació. I això ho hem de posar en pràctica; no pot pertànyer únicament a l’esfera literària, de la lectura; hem de passar a l’acció. El que he de comunicar és que jo ja estic a l’esfera de l’acció. Espero que les persones que treballin aquests temes no es desanimin, que es mantinguin fortes, per tal que això no sigui només un discurs i es converteixi en un exercici vital.

Quins projectes tens per al futur immediat?

Ser feliç, ser més feliç!.

Zona Multimèdia

< Anteriores
Siguientes >

Carlinhos i el Fòrum Roda de premsa
"Carnabalona", l'espectacle El test

El test
Un lloc per viure / visitar
Candeal.
El millor invent
l’avió.
Què volia ser de petit?
músic.
Què es posa per dormir?
res o uns calçotets samba-canção ben fins.
Un somni
somnio despertar-me i saber que el món no passa gana i que les malalties i les guerres s’han acabat.
Plat preferit
feijoada (com la paella a Espanya).
Una mania
mossegar-me la llengua quan estic nerviós.
El que més li molesta
el que més em molesta és la no-veritat.
Sent admiració per...
totes les persones que són capaces de transmetre amor i es fan respectar.
Una dita
«la raça és humana»..