Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Sara Cobb: «En mediació no es pot pensar en control i menys quan es tracta de la vida dels altres»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

14 / 06 / 2004
Sara Cobb: «En mediació no es pot pensar en control i menys quan es tracta de la vida dels altres»

Les sessions paral·leles del diàleg «Conflictes en la vida quotidiana» analitzen de la mà dels experts les vies més pacífiques i creatives per resoldre conflictes

Més informació de Els conflictes en la vida quotidiana

Els protagonistes de la sessió inaugural han continuat la seva intervenció aquesta tarda en una de les sessions paral·leles. La directora de l’Institut d’Anàlisi i Resolució de Conflictes de la Universitat George Mason als Estats Units, Sara Cobb, ha explicat que en la mediació «no es pot pensar en control i molt menys quan es tracta de la vida del altres». En aquest sentit, Cobb ha dit que «cal reflexionar sobre el poder hegemònic de molts advocats en matèria de mediació». Cobb creu que cal un replantejament basat en un model de punts d’inflexió en què es reconegui la legitimitat de l’altre. La professora americana ha dit també que «l’ONU s’ha quedat encallada en la Guerra Freda i cal que canviï els espais de resolució de conflictes per tal de concebre el món com un planeta i no com un conjunt de països».

El professor de psicologia a la Universitat Swarthmore, Kenneth Gergen, ha dit que «la presència de conflictes no és un problema en si mateix sinó que el problema es troba en la manera com convivim amb aquests o ens hi relacionem». El professor Gergen ha explicat algunes de les experiències en mediació. Una d’aquestes, anomenada Projecte de converses públiques, es va desenvolupar a Boston i va permetre que grups de gent amb diferents opinions debatessin sobre temes conflictius com l’avortament. En la resolució de conflictes la importància del grup és gran, per a Gergen «la veritat es construeix dins un grup, no hi ha veritat que existeixi fora del grup».

L’educació

El professor de la Universitat de Xile, Humberto Maturana ha parlat sobre la biologia d’estimar i sobre la matriu biològica de l’existència humana. Maturana ha dit que «l’ésser que creix dins l’úter de la mare presagia el potencial de l’home del futur que es desenvoluparà una vegada tingui interacció amb els altres». Per al xilè «existeix una condició inicial igual per a tots que després es potenciarà amb les relacions». Segons Maturana «el futur no es dels nens sinó dels adults que els crien i conviuen amb aquests nens, per això és important reflexionar sobre quina classe d’adults som». Maturana ha destacat el respecte, la reflexió i el reconeixement de l’altre com a elements fonamentals pel creixement i l’educació.

L’experta en relacions humanes i família, Ximena Dávila, ha explicat «que oblidar les teories es atrevir-se a la incertesa, és apropar-se a l’espontaneïtat i a la reflexió com a fonament de l’emoció». «L’amor es realitza en l’intercanvi per tant depèn de la relació amb altres però des de l’autonomia individual», ha apuntat Dávila. Per a l’experta en relacions humanes, «l’emoció que es fonamenta en el que és social és estimar, el que ho destrueix són les ambicions i les expectatives». «Quan es nega l’àmbit de la família sorgeix el dolor i el patiment» ha conclòs Dávila.

Mediació comunitària

La directora de l’Associació Equilibri de Bolonya, Anna Uzqueda, ha explicat l’experiència viscuda en la creació d’un centre de mediació social que omple el buit institucional i que treballa per superar la por que la mediació esdevingui un camí anterior a la denúncia. Uzqueda ha expressat que la mediació comunitària és important per a la convivència, per a la creació d’espais i per potenciar polítiques de formació que permetin intervencions. En aquest sentit Uzqueda ha dit que «cal ser proactiu i no reactiu pel que fa a la prevenció preventiva que afronta els problemes de manera diferent mentre que en la prevenció curativa el problema ja hi és».

Uzqueda ha apuntat també la importància de conèixer l’entorn en els casos de mediació i les seves intervencions. L’advocada italiana ha explicat que a Europa «s’han adoptat principis comuns però encara cal definir què és i què no és la mediació». A més, per a Uzqueda és vital «establir un codi deontològic en què es defineixin les responsabilitats del mediador, així com també la formació i la qualificació».

L’advocat i especialista en conflictes públics, Alejandro Nató, ha explicat que «el sistema rep la demanda del conflicte però dóna respostes insuficients». Així, «els que es troben fora del sistema quan ocupen un espai públic encara es troben més enfora» ha dit Nató. L’advocat ha reivindicat la mediació en la comunitat davant la mediació comunitària. En aquest sentit el mediador cal que «valori més el benefici comunitari que el personal, cal que enforteixi la comunitat enlloc de disgregar-la».

L’advocat ha definit els actors de la mediació com els afectats, el mediador i els mitjans com a part activa i amb molt poder. Nató ha subratllat que «és important assignar un rol a cada part, buscar espais perquè se sentin reconeguts i sinó és així, en la confrontació, es considerarà el mediador com a part del sistema». Per Alejandro Nató és important que «el mediador es mostri natural i imparcial, que es tregui la màscara i generi confiança».