Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Marguerite Barankitse, l’Àngel de Burundi: «Les persones que no estimen són unes fracassades»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

15 / 06 / 2004
Marguerite Barankitse, l’Àngel de Burundi: «Les persones que no estimen són unes fracassades»

Les 141 preguntes del Fòrum (37): «Educar per a la pau ens pot salvar d'un món amb 300.000 nens soldats?» Marguerite Barankitse, promotora i responsable de Maison Shalom, un centre que ha donat aixopluc a 10.000 nens orfes dels tres grups ètnics de Burundi (hutu, tutsi i twa), afirma que «la meva experiència demostra que educar els nens per a la pau sí que pot salvar el món».

Més informació de les 141 preguntes

Marguerite Barankitse, membre d'una família aristòcrata d'ètnia tutsi, ha explicat avui a l'Escenari de la Haima com ha estat la seva vida en els últims onze anys, des de l’inici de la guerra i de les primeres massacres que va originar l'assassinat del president electe de Burundi, Melchior Ndadavé, de l'ètnia hutu. La història de «Maggy» està plena d'horrors i atrocitats, de mort i sofriment. No obstant això, abans d’explicar-la, ha expressat un prec a l'atent públic assistent: «És dur el que vaig a explicar-los. Si us plau, oblidin les atrocitats i quedin-se amb l'amor que m'ha empès a dir no a la mort i sí a la vida».

Des del 1993, Marguerite Barankitse, l'Àngel de Burundi com molts l’anomenen, ha ajudat 10.000 nens. La seva feina està centrada en el seu país però li han arribat nens de Ruanda, el Congo o Tanzània: «Jo també em desplaço. He enterrat els pares i m'he emportat els orfes, sovint mutilats», ha assenyalat.

Maggy ha repetit que «l'amor sempre guanya; les persones que no estimen són unes fracassades», però ha admès que en ocasions s'indigna: «La sida és el factor que demostra la hipocresia que hi ha al món; diuen que no hi ha diners per combatre'l però, en canvi, sí que n’hi ha per finançar la guerra». Ha dit que el seu principal problema, allò que li fa més mal, és que «crec que la gent no m'entén; em consideren utòpica quan denuncio que es malgasten molts diners per fer la guerra».

Marguerite Barankise ha acusat el seu govern de dedicar més del 60% del seu pressupost a l'exèrcit i només el 2% a l'educació: «És estúpid. Els dirigents no pensen en el país», ha assegurat. També s'ha lamentat que si a Europa hi ha un segrest, tot el món en parla; per a aquest mateix món, en el meu país sembla que només hi morin mosques perquè ningú, cap mitjà de comunicació, no en parla». A Burundi, un dels tres països més pobres del món, hi ha 14.000 nens soldats, 5.000 nens que viuen al carrer, 700.000 orfes: «És una vergonya per a la humanitat», ha conclòs.

Però per a ella no existeix el desànim. Va començar amb set nens, tres tutsis i quatre hutus. Va fugir de la barbàrie amb ells i es va refugiar en una capella. Un grup d'hutus se li van unir, però van ser descoberts. Es va enfrontar als tutsis per evitar la massacre. Ella mateixa va ser víctima de la violència en ser colpejada i lligada. Va aconseguir salvar 25 nens. Els adults van morir quan els agressors van incendiar l'edificació que havia servit de refugi.

«El que va acabar per decidir-me a tenir cura dels nens va ser la mort d'una mare d'ètnia tutsi. Va ser decapitada perquè va preferir morir amb el seu marit hutu i em va lliurar la seva filla de vuits mesos perquè la criés», ha recordat.

En l'actualitat, la seva feina és molt coneguda encara que els suports són escassos: «Des del principi vam aprendre a espavilar-nos; l'amor dóna molta inventiva». La seva tasca a Burundi s'ha desenvolupat sense grans projectes, seguint el dia a dia. Avui Marguerite Barankitse és una personalitat reconeguda en el món: «Fa poc hem rebut 64.000 euros de la ciutat espanyola de Mèrida per finançar la llet que serveix d'aliment a nadons afectats per la sida». Acaba de rebre el premi dels Nens del Món, també conegut com el Nobel dels Nens. El 1998 va obtenir el premi Drets Humans que concedeix el govern francès i el 2003 va ser guardonada amb el II Premi Juan María Bandrés a la defensa del dret d'asil.