Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > José María Beneyto: «El Quixot és un dels grans mites de la consciència europea moderna»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

16 / 06 / 2004
José María Beneyto: «El Quixot és un dels grans mites de la consciència europea moderna»

En el diàleg «El Quixot i el pensament modern» s’han tractat aquesta tarda els valors moderns de l’obra i s’han analitzat els estudis realitzats per Ortega i Gasset i Miguel de Unamuno cap al 1905 sobre l’obra de Cervantes

Més informació de El Quixot i el pensament modern

José María Beneyto, de la Universitat de San Pablo de Madrid, ha tractat el tema del «Quixot i la identitat de la cultura europea». Beneyto ha dit que «el Quixot és un dels grans mites de la consciència europea moderna». Alguns dels trets que Beneyto ha trobat en la psicologia europea que també es poden trobar a l’obra són: la voluntat d’acció, el diàleg, la unitat i pluralitat, l’equilibri i la llibertat creadora. Ha explicat que «la diferència entre Ortega i Unamuno és que el primer advoca a favor del quixotisme com a moviment vitalista d’europeïtzació a Espanya i el segon es decanta per la quixotització en la línia del sentit tràgic de la història d’Espanya». Beneyto ha citat també a Jorge Luis Borges del qual ha recollit la cita «El Quixot és una noblesa europea o millor: és la novel·la d’Europa».

D’altra banda, Rafael Alvira, de la Universitat de Navarra, ha parlat sobre «El Quixot i la modernitat espanyola». Alvira ha apuntat algunes característiques que l’obra pren de la modernitat com ara l’interès del mètode de l’oració i l’interès pel que és popular, i sobre la lluita per l’impossible: «L’ impossible no com a irracional sinó com allò que es pot veure més enllà de la raó», ha afegit. Aquest heroisme és relaciona amb l’heroisme cristià de tradició espanyola basat en la fe. Com a exemple de modernitat ha citat als místics com Santa Teresa de Ávila, els conquistadors com Hernán Cortés i el mateix Quixot. Per a Alvira, en el Quixot «la fe provoca que la raó sigui raonable i també la real». En aquest sentit, el «que aspira aconseguir allò que és impossible és un boig, però la única forma de viure sense perdre la raó és acceptar la bogeria», ha dit Alvira. El professor de la Universitat de Navarra ha precisat que tot i que el romanticisme s’apropia del Quixot, aquest «no actua de manera romàntica».

Ignacio Sánchez Cámara, de la Universitat de la Corunya, ha dissertat sobre les visions de Miguel de Unamuno i Ortega i Gasset pel que fa a l’obra de Cervantes. Per a ell, Unamuno distingeix clarament entre l’obra i l’autor, és a dir, entre quixotisme i cervantisme i en destaca la primera. Segons Cámara «Unamuno es queda amb el quixot i rescata l’existència de l’hidalgo com a l’ànima col·lectiva idealitzada». Unamuno diu que «el quixot no és de Cervantes sinó de tots els que el llegeixen, per això Cervantes es inferior al Quixot, Cervantes fou un simple instrument perquè Espanya tingués un quixot».

Mentre Unamuno propugna l’ideal en el quixotisme, Ortega y Gasset diu que el quixotisme és l’error espanyol, és l’esforç cec, l’aventura que no té en compte el que és racional. Cámara recull que Ortega assumeix a Cervantes i escriu contra la idealització del quixotisme, mentre que Unamuno l’exagera. Segons Cámara els dos escriptors coincideixen en el símbol de modernitat, en la idea de personatge i la dicotomia realitat – idea del Quixot.

L’escriptor madrileny, Rafael Nuñez Florencio, ha fet un recorregut històric dels personatges que han marcat l’arquetip que es té a l’estranger de l’espanyol i d’Espanya. Florencio ha dit que al segle XVIII el personatge representant d’Espanya era Fígaro del Barber de Sevilla, un personatge divertit i que fa riure, però representant d’un poble decadent. Durant el segle XIX l’arquetip va ser Carmen, una gitana que representava l’Espanya del flamenc i la pandereta. Segons Florencio, «els escriptors que escullen aquest arquetip veuen que Espanya és un país retardat, més africà que europeu. No és fins al 1890 i al 1936 que es pren com a model el Quixot que fa d’Espanya un país basat en la desmesura, l’orgull, el valor i l’individualisme desenfrenat. A més, aquest arquetip, fa creure en el determinisme geogràfic el clima de desert fa creure en quimeres i miralls. «El Quixot és un gresol que aglutina tots els altres mites de la historia espanyola», ha conclòs Florencio.

Isidoro Reguera, de la Universitat d’Extremadura, ha posat en dubte l’ideal de la Generació del 98 «que va tornar a proposar el quixotisme com a ideal polític per a la construcció del país». Per a Reguera «es podria haver tractat la base crítica d’una Espanya postmoderna, plural i europea, i no ho van fer, sinó que es va reivindicar l’Espanya tradicionalista de las monarquies». Reguera proposa recuperar el quixot idealista però no com a únic debat intel·lectual sinó per entendre que a Espanya hi manquen ideals i valors a més d’una construcció d’Europa. «El Quixot segueix endavant malgrat saber que potser fracassarà», ha conclòs Reguera.