Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Estela Carlotto, presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo: «El millor consell que dono als joves és que no es quedin indiferents davant les atrocitats»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

18 / 06 / 2004
Estela Carlotto, presidenta d'Abuelas de la Plaza de Mayo: «El millor consell que dono als joves és que no es quedin indiferents davant les atrocitats»

Les 141 preguntes del Fòrum (40): «L'oblit ha de ser el preu de la pau?» Estela Carlotto (Buenos Aires, 1930) ha assegurat que «l'oblit no és possible; una mare no oblidarà mai la seva filla ni tampoc els 30.000 desapareguts». Entre aquests desapareguts es troba el seu nét: «Li van prendre a la meva filla després del naixement. Té un altre nom, és amb una altra família. Farà 26 anys i està esperant que jo el trobi»

Més informació de les 141 preguntes

Estela Carlotto, presidenta de l’organització Abuelas de la Plaza de Mayo des de 1989, ha manifestat avui a l'Escenari de la Haima que «m’he compromès per sempre; lluitaré perquè això no passi mai més». Ha recordat que les àvies encara busquen 500 néts i que alguns dels que van desaparèixer quan eren nens van emprendre una recerca particular en dubtar sobre els seus presumptes orígens: «Un noi de dos metres es va posar en contacte amb nosaltres perquè els seus pares, de baixa estatura, no li van oferir explicacions convincents. Després de les anàlisis de sang, va obtenir el retrobament amb la família». També ha parlat de les dificultats i problemes que pateixen els que «coneixen la seva procedència de veritat per boca d'un jutge». En aquests casos se segueix un procés d'acostament gradual: «Cal anar sense presses perquè hi ha molt dolor», ha conclòs.

Al marge d'iniciatives pròpies i d'índole legal, Estela Carlotto s'ha referit a les propostes cursades per recuperar a la força alguns dels desapareguts: «Sabem que molts se'ls van emportar a Uruguai. Molta gent ens va oferir actes de segrest per fer tornar els nens i els que se’n van apropiar. Ens hi vam oposar sempre. No volem fer el mateix. La violència genera violència. La pau garanteix el respecte de les nostres conviccions». En aquest sentit, i després de defensar el diàleg com a única via per tractar les diferències, ha subratllat que «volem justícia i veritat; abraçar el nét».

Estela Carlotto ha explicat que a l'Argentina encara queda molt de camí per tancar ferides, «si estiguessin tancades jo seria a casa», ha observat. Ha lamentat que assassins i torturadors continuïn en llibertat i que s'hagi aplicat una justícia precària que lleis d'impunitat. No obstant això, ha reconegut que hi ha esperança perquè els culpables acabin responent pels seus crims: «De mica en mica obtenim justícia; el 82% de la població està d'acord amb el fet que cal perdre la por. Hi ha un rebuig massiu contra la dictadura militar. La societat ja no justifica segons quines actuacions mentre que sí que ho va fer abans per desconeixement». Aquest desconeixement o la falta d'anhel per mantenir la memòria viva és el que pretén combatre Estela Carlotto en cadascuna de les xerrades que fa: «El millor consell que dono als joves és que no es quedin indiferents davant les atrocitats». Està convençuda que cal ficar-se en la història per fer front a qualsevol injustícia.

«L'única reparació que podem esperar és que cada mare sàpiga on és el seu fill mort. Hi ha 30.000 desapareguts». La presidenta d’Abuelas de la Plaza de Mayo ha afirmat que la incertesa sobre on jeuen els cossos són una tortura permanent.

A les preguntes del nombrós públic que avui s’ha tornat a congregar a l'Escenari de la Haima, Estela Carlotto ha explicat la seva experiència personal. Ella ha viscut en primera persona les conseqüències de la dictadura argentina. La seva filla Laura, embarassada de dos mesos i mig, va ser segrestada amb el seu company el novembre de 1977. Quan feia un mes del segrest, el company va ser assassinat. Laura va viure fins que va tenir el nadó, el 26 de juny de 1978. Dos mesos després va ser assassinada: «Em van lliurar el cos, la qual cosa és molt inusual», ha assenyalat. «El nadó, separat de la mare després del part, va desaparèixer: La mare li va posar el nom de Guido. El pròxim dia 26 farà 26 anys. Encara l’estic buscant.»

En la seva experiència també figura l'atemptat que va patir el setembre del 2002, quan uns desconeguts van tirotejar casa seva: «El cas és en mans de la justícia. Em sembla que va ser obra d'aquesta màfia que encara pretén fer callar veus», ha explicat.

Entre els molts reconeixements internacionals que ha obtingut, Estela Carlotto, ponent del diàleg «Conflictes: prevenció, resolució, reconciliació», és premi a la Defensa dels Drets Humans de Nacions Unides (2003), premi Roma per la Pau 2002 per l'Acció Humanitària, i Ordre de la Legió d'Honor (França, 1999).