Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Eric Teo (Institut de Relacions Internacionals de Singapur): «És important crear ponts entre orient i occident per aprendre els uns dels altres»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

02 / 07 / 2004
Eric Teo (Institut de Relacions Internacionals de Singapur): «És important crear ponts entre orient i occident per aprendre els uns dels altres»

Aquest matí ha quedat inaugurat el Diàleg «Orient-Occident», que fins al proper 3 de juliol analitzarà les diferències entre les dues cultures i les possibles formes d’acostament.

Més informació del Diàleg Orient-Occident

El Diàleg «Orient-Occident» ha quedat inaugurat aquest matí amb la presència de l’escriptor Luís Racionero, el director general de Casa Asia, Ion de la Riva, Manuel Montobbio, del Ministeri d’Afers Exteriors, l’exprimer ministre de Malàisia, Mahathir Bin Mohamad i el coordinador de Fòrum Diàlegs, Pedro Ralda. La sessió inaugural ha servit per destacar la necessitat que les dues cultures s’apropin cada vegada més i s’enriqueixin entre elles.

El president de la sessió matinal i secretari honorari de l’Institut de Relacions Internacionals de Singapur, Eric Teo, ha explicat que la principal diferència radica en que la cultura d’Occident es basa en fets explícits mentre que la d’Orient ho fa en base a fets implícits. «Occident creu en allò racional, en el pragmatisme, l’existencialisme i l’individualisme, mentre que a Orient creiem en els gestos, els senyals, l’animisme, l’imaginari, en tot allò que no es diu sinó que forma part de l’extralingüística», ha afegit Teo.

Eric Teo ha explicat que tot i les diferències entre cultures «estem vivint una aproximació en relació a la cultura, l’entorn històric i la situació geopolítica. Per a Teo és important crear «ponts entre nosaltres per tal d’aprendre els uns dels altres i fer front al fonamentalisme musulmà que va en augment».

El director del Bureau of Strategic Planning de la UNESCO, Hans d’Orville, ha defensat el contacte, la comprensió, valoració i respecte de les dues comunitats i com aquest diàleg, aquests valors universals, estan plasmats en la Constitució de la UNESCO.

D’Orville ha recordat algunes de les actuacions que s’han dut a terme per aproximar les dues cultures. Entre elles ha parlat de l’esforç de la Casa Asia per comprendre la cultura de l’altre, els programes de traduccions i la revisió que es fa dels programes d’ensenyament. Tot i això, ha recordat que «ara que tenim els valors, els mecanismes i conceptes, ens fa falta passar a l’acció i les noves tecnologies ens poden permetre compartir experiències a l’instant». A més, D’Orville aposta «pels valors islàmics i africans que sovint estan oblidats». D’Orville s’ha referit a la globalització, de la qual ha dit que «hi és indispensable el diàleg i només tindrà èxit si es tenen en compte les necessitats de cada grup i sobretot als joves».

El professor de la Universitat Nacional de Seül i exministre d’Afers Exteriors de la República de Corea, Yoon Young-Kwan, ha parlat del conflicte de les dues Corees. Young Kwan ha explicat que «als anys vuitanta la naturalesa del conflicte era vist des d’Occident com un problema de seguretat; als anys noranta aquesta concepció va canviar i la problemàtica va passar a ser un conflicte militar, econòmic, diplomàtic, polític i humanitari». «Aquestes dues concepcions, la de la seguretat nacional i el problema econòmic que viu Corea del Nord, són indispensables per comprendre el perquè de la política nuclear nord-coreana», ha afegit Young-Kwan.

El sistema totalitari del Nord de Corea, imposat després de la guerra, ha allunyat posicions amb Japó i els Estats Units, que s’han posat al costat del Sud. En aquest sentit «l’arma nuclear és l’única forma que té Corea del Nord de salvaguardar la seguretat i negociar amb els Estats Units, tot i que el món en general ho odiï profundament». Young-Kwan ha justificat aquesta política afirmant que «Corea del Nord no fa això al marge de la seva situació econòmica sinó a causa d’ella», un aspecte que oblida Occident en general i que genera incomprensió. Young-Kwan ha conclòs dient que «un bon exemple de resolució de conflictes està en el que hem après d’Europa».

La periodista del diari Milliyet i de la CNN de Turquia, Yasmin Congar, ha parlat de l’exili entre Orient i Occident i de com la seva ciutat natal és el lloc de trobada entre l’Oest i l’Est. Congar ha parlat de la possible integració de Turquia a la Unió Europea i de que si això fos així «moltes persones exiliades podrien tornar a casa seva». Congar ha parlat de com Istanbul s’ha remodelat amb els anys a causa de la immigració i de com avui en dia es poden trobar postures properes a la occidentalització, així com també postures més nativistes. En aquest sentit, Congar ha dit que no tots els problemes es redueixen al xoc de civilitzacions. Congar aposta per un diàleg que reflecteixi la realitat de les dues cultures per poder comprendre i respectar.

El professor de la Universitat de Texas, Philip Bobbitt, ha parlat de les generalitzacions que des d’Occident es fan d’Orient, i viceversa. Bobbitt ha defensat la reforma de la Llei Internacional de Versalles per tal que contempli les noves necessitats i problemàtiques actuals. En aquest sentit, Bobbitt ha dit que cal tenir en compte aspectes com la proliferació nuclear, el terrorisme i la intervenció humanitària. Bobbitt ha afegit que aquests aspectes no estan contemplats en la llei actual i que la seva reforma és necessària perquè «l’universal esdevingui particular i així sigui més sensible a la diversitat cultural». «Per superar les diferències entre Orient i Occident cal cooperació i treball, no són els nostres enemics sinó els nostres amics no convençuts», ha conclòs Bobbitt.

El professor de la Universitat Saint Joseph de Beirut i exministre de Finances de la República del Líban, Georges Corm, ha parlat de l’oblit d’Occident cap al poble de Palestina i en especial del tracte preferencial de l’Estat d’Israel per part de molts països. En aquest sentit, Corm ha parlat de la guerra entres catòlics i protestants i les guerres de religions entre orient i occident com els dos gran traumes d’Occident.

L’emergència de l’antisemitisme polític del règim nazi «va provocar la necessitat de crear un Estat jueu; el problema és que als àrabs se’ns exigeix que tinguem aquest sentiment però nosaltres no vam formar part d’aquella història d’Europa». Per a Corm el problema no té a veure amb la religió ja que «aquesta per si sola no és causant d’una guerra». Corm ha defensat que el diàleg «ha de tornar a l’època de la Il·lustració i el secularisme en què es tractaven temes que realment interessaven a la gent, ja que es parlava del seu patiment. «El trauma cultural occidental és el millor regal per als fonamentalistes islàmics, ja que els valors democràtics es manipulen».