Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > James Heisig, expert orientalista: «Per als japonesos els principis universals són secundaris»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

07 / 07 / 2004
James Heisig, expert orientalista: «Per als japonesos els principis universals són secundaris»

Les 141 preguntes del Fòrum (59): «Per què els japonesos no confien en els principis ètics?» James Heisig, professor i investigador establert al Japó, ha explicat que «ells prefereixen eliminar el jutge dels judicis perquè cada situació aporta en si mateixa un principi espontani i correcte». Ha assenyalat que els japonesos creuen que la seva cultura és incomprensible per als altres i que per això solen renunciar a ensenyar-la al món. Heisig ha qualificat d’«esquizofrènia» l'ideal japonès basat a fer conviure la seva pròpia manera de ser amb la tècnica occidental que, per exemple, apliquen en el món laboral: «Hi ha una divisió enorme en la seva ànima», ha afirmat.

James Heisig, expert orientalista establert al Japó des de fa més de 25 anys, ha reflexionat avui a l'Escenari de la Haima que «cada situació té la seva veritat, la seva harmonia, i això és el principal». D'aquesta manera, ha volgut exposar les primeres raons per les quals els japonesos desconfien dels principis ètics: «Ells prefereixen eliminar el jutge dels judicis perquè cada situació aporta en si mateixa un principi espontani i correcte». Heisig, nascut als Estats Units i amb orígens austríacs, ha expressat el seu desig de «sembrar una llavor de dubte sobre la universalitat dels principis ètics». Al llarg de la seva intervenció, ha reiterat que «per als japonesos els principis universals són secundaris» i ha subratllat que «ells prefereixen ensenyar als seus fills un conjunt de virtuts que han d’exercitar-se». Es tracta d'unes virtuts exemptes de principis, on prima el desig de conèixer-les. Les regles que es practiquen en família després no s'apliquen en altres llocs i ambients: «És difícil entendre la “passivitat” japonesa. Ells s’estimen més convertir-se en un mirall perquè l'altre pugui veure's a si mateix.»

Heisig, autor de nombrosos estudis i d'una sèrie de best-sellers sobre l'aprenentatge del japonès, ha enumerat quatre virtuts: benevolència, per fer el que l'amor requereix en qualsevol situació; compassió, per compartir el patiment dels altres; «coalegria» per, oblidant-se d'un mateix, celebrar l'èxit de l'altre, i finalment, la virtut absoluta que suposa l'allunyament total del «jo».

Aquest professor i investigador orientalista ha assenyalat que els japonesos creuen que la seva cultura és incomprensible per als altres i que per això solen renunciar a ensenyar-la al món. Ha reconegut, no obstant, que «la cultura tradicional japonesa cada vegada se circumscriu a un racó més petit» i que, relacions humanes al marge, la vida cultural a penes té influència en la vida dels japonesos.

Ajudant-se d'una pissarra cada vegada que ho ha considerat necessari, James Heisig ha descrit la identitat del poble japonès. Aquesta identitat –«de la qual ells no volen desprendre’s perquè és la seva»– es troba un ideal que ha qualificat d’«esquizofrènic» perquè es basa a fer conviure la seva pròpia manera de ser amb la tècnica occidental que, per exemple, s'aplica en el món laboral: «Hi ha una divisió enorme en la seva ànima», ha afirmat.

La intervenció de James Heisig s'emmarca en la celebració del Diàleg «Orient-Occident» que s'ha desenvolupat al Fòrum. Mestre dels kanji, els símbols japonesos que tradicionalment han estat fora de l'abast dels occidentals, treballa des de fa més de dues dècades a l'Institut Nanzan de Religió i Cultura (Nagoya, Japó), del qual ha estat director els últims deu anys.