Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > José Antonio Marina, filòsof i escriptor: «Eduquem els nens per formar bones persones, no per obtenir enginyers»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

20 / 07 / 2004
José Antonio Marina, filòsof i escriptor: «Eduquem els nens per formar bones persones, no per obtenir enginyers»

Les «141 preguntes» del Fòrum (72): «Es pot ensenyar a viure?» José Antonio Marina, un dels pensadors espanyols més destacats de l’actualitat, ha manifestat que l’educació pot facilitar l’accés a la felicitat, element decisiu per arribar a entendre que «vivim bé». Ha fet una crida «a una gegantina mobilització educativa» perquè els que avui són nens puguin contribuir a millorar un món «que es gasta quantitats absurdes en armes». És contrari al fet que les mares llegeixin massa llibres sobre la infància i ha raonat que els nens necessiten «xarxes afectives compactes». En aquest sentit, ha reconegut que «la cosa més sàvia que he sentit sobre això és el que diu un proverbi africà: per educar un nen fa falta la tribu sencera».

Més informació de 141 preguntes - Es pot ensenyar a viure?

Més informació de El Cervell Social

José Antonio Marina, catedràtic de Filosofia, dedicat des de fa més de vint-i-cinc anys a l'estudi de la fenomenologia, la psicologia genètica, la neurologia i la lingüística, ha destacat avui a l'Escenari de la Haima que «no es pot ser feliç en un món on es menyspreï les persones». Després de destacar que «viure bé» suposa assolir les aspiracions de salut, felicitat i dignitat, ha ressaltat que l'educació pot encaminar-nos cap a la felicitat, element decisiu entorn del qual giren els altres anhels.

A preguntes del nombrós públic assistent a l'acte, ha subratllat que «hem d'aprendre que els grans progressos de la humanitat s'han aconseguit mitjançant constants mobilitzacions socials» i que, per tant, cal fer front als corrents que intenten propagar el missatge que «el nostre comportament privat no té repercussions». Per aquest motiu ha fet una crida «a una gegantina mobilització educativa» perquè els joves del futur més pròxim puguin contribuir a millorar un món «que es gasta quantitats absurdes en armes: amb 50.000 milions de dòlars a l'any, el 10% del pressupost militar dels Estats Units, es podrien combatre les fams i epidèmies que assolen els països del Tercer Món». José Antonio Marina ha finalitzat la intervenció d'aquesta nit amb un prec: «Eduquem els nens per formar bones persones, no per obtenir enginyers.» La frase, punt final a una celebrada participació a l'espai de les 141 preguntes, ha provocat que el públic l’acomiadés amb un llarg aplaudiment.

Abans, José Antonio Marina havia parlat de qüestions relacionades amb la infància. Ha dit que tots naixem amb unes facultats intel·lectuals i temperaments concrets i que els condicionants genètics són importants «encara que no immutables». Ha explicat que fins als 2 o 3 anys es pot actuar contra certes predisposicions, però que amb el pas del temps els canvis són més difícils: «Que un nen de 2 anys sigui molt actiu no implica que als 5 sigui hostil; no obstant un nen que sigui hostil als 5 probablement ho serà quan en tingui 10». «Els canvis en el caràcter són possibles, encara que complicats», ha conclòs.

Ha assenyalat que «si no tenim sentiments ens mancaran valors» i ha afirmat que els nens neixen amb un sentiment confús de benestar i malestar que es precisa cap als 18 mesos, quan «senten espontàniament el sentiment de la compassió». «El dolent és quan un nen de 4 anys no sent compassió cap als altres, ja que en més del 50% dels casos aquesta carència indica l'existència de maltractaments», ha observat.

Aquest filòsof i escriptor ha matisat que «no som els nostres sentiments, sinó les nostres conductes» i ha explicat que «la intel·ligència s'assembla al pòquer: ens donen millors o pitjors cartes –millor que siguin bones, clar–, però com en el pòquer, no sempre guanya el que té bones cartes, guanya el que sap jugar-les millor».

Ha assegurat que el nadó neix esperant cura i carícies: «una de les expectatives més importants del nen és ser ben acollit». Es manifesta contrari al fet que les mares llegeixin massa llibres sobre la infància –«jo els els prohibiria perquè acaben amb sentiments de culpabilitat»–, ha raonat que els nens necessiten «xarxes afectives compactes». En aquest sentit, ha reconegut que «la cosa més sàvia que he sentit sobre això és el que diu un proverbi africà: per educar un nen fa falta la tribu sencera».

José Antonio Marina ha reconegut que les influències familiars remeten a partir dels 10 o 11 anys ja que d'ara endavant compta molt «el grup dels seus iguals», i s'ha mostrat contrari a la idea que els nens d’ara s'enfrontin a contextos socials pitjors que els d'abans. Després de destacar que la cosa més grandiosa que ha fet la humanitat des del punt de vista ètic ha estat el sistema de la seguretat social, seguit de l'educació obligatòria o el sistema jurídic comú, ha dit que, en el capítol de les drogues, «la més greu és la que han heretat dels seus avis. El 40% dels accidents de trànsit són deguts a l’alcohol».

Catedràtic de Filosofia i doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de València, José Antonio Marina (Toledo, 1939) s'ha dedicat durant anys a l'estudi de la teoria de la intel·ligència, la fenomenologia, la psicologia genètica, la neurologia i la lingüística. En la seva prolífica obra reivindica l'enginy com un valor característic que diferencia l’ésser humà. Amb el seu primer llibre –Elogi i refutació de l'enginy, 1992– va obtenir el Premi Anagrama d'Assaig i el Premi Nacional d'Assaig. És autor, entre d'altres obres, d’Ètica per a nàufrags, El misteri de la voluntat perduda i La selva del llenguatge. La seva creixent repercussió social l’ha portat a rebre nombrosos guardons que l’han convertit en un dels pensadors espanyols més excel·lents. El febrer del 2004 va col·laborar amb l'Acadèmia de Televisió per a l'elaboració d'un informe sobre la creació d'un Consell Audiovisual d'àmbit estatal.