Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Camilo José Cela-Conde: «Com més gran és el cervell més purificat està»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

21 / 07 / 2004
Camilo José Cela-Conde: «Com més gran és el cervell més purificat està»

El catedràtic d’antropologia i filosofia de la ment de la Universitat de les Illes Balears, Camilo José Cela-Conde, ha parlat del cervell com a òrgan i de com «el cervell humà és el més gran dels mamífers». En aquest sentit, Conde s’ha referit als grans canvis de mida del cervell humà i, en concret, de l’etapa de neandertal a homo sapiens en la qual el canvi és qualitatiu. Cela-Conde ha explicat que aquesta evolució es produeix per a entendre i generar les regles socials; també ha explicat com el cervell social «justifica aquest cervell gran».

Més informació de El cervell social

Per a Cela-Conde, quant «més gran és el cervell més purificat està». Cela-Conde ha explicat que «és possible que la ressonància magnètica sigui una eina magnífica per a descriure el cervell, però probablement els experiments no són tan bons. Axí ell considera que «no sabem tant del cervell social, crec que anem en la direcció correcta: sabem les preguntes però no les respostes».

El filòsof i periodista Josep Ramoneda ha explicat, per la seva banda, que la ciència «no pot ser el refugi que ens salvi de l'incertesa». En aquest sentit, ha apuntat tres principis que «ens eviten il·lusions excessives i dibuixen un territori més aproximat a la conflictivitat». Aquests principis són: la no harmonia, la imperfecció i l'emotivitat.

En relació al principi de no harmonia entre veritat i bé, Ramoneda creu que un concepte no porta a l’altre. Respecte de la imperfecció, Ramoneda ha dit que «trenca amb la premissa que l’home és bo per naturalesa i que són les relacions socials les que el perverteixen». «L’home pot educar-se tant en l’agressivitat com en la cooperació, el cervell no és ètic sinó que ho és el comportament humà». L'emotivitat, ha explicat, «constata el pes del desig humà, però a la vegada pot conduir l’individu a actes catastròfics per al seu propi interès». Ramoneda ha conclòs la seva intervenció tot explicant que «la ciència i la humanitat haurien de tenir un territori comú: l’humanisme».