Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Patrick Utomi, professor d'economia política a Nigèria: «L’Àfrica necessita un sistema internacional que permeti la competència en situació d'igualtat»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

23 / 07 / 2004
Patrick Utomi, professor d'economia política a Nigèria: «L’Àfrica necessita un sistema internacional que permeti la competència en situació d'igualtat»

Les «141 preguntes» del Fòrum (75): «Després del miracle econòmic asiàtic, veurem un miracle econòmic africà?» Patrick Utomi, professor a la Lagos Business School de Nigèria, s’ha mostrat convençut que el continent africà podrà desenvolupar-se en un futur pròxim. Ha reconegut, però, que abans caldrà aconseguir, entre altres objectius, l’adequada explotació dels recursos, fer fora del poder a les elits corruptes, aturar els estralls que provoquen la sida i la malària i obtenir un entorn comercial just

Més informació de les 141 preguntes - Després del miracle econòmic asiàtic, veurem un miracle econòmic africà?

Més informació de El paper de l´empresa en el segle XXI

Patrick Utomi, professor d’Economia Política a la Lagos Business School de Nigèria, ha destacat avui a l'Escenari de la Haima que «l’ajuda financera que rep l’Àfrica no arriba a la meitat de les pèrdues que pateix a causa de les polítiques injustes que apliquen els Estats Units i Europa». Ha denunciat que les directrius de l’Organització Mundial del Comerç «destrossen la competència» i ha explicat, per exemple, que els subsidis que reben els productors de cotó als Estats Units han arruïnat l’economia de diversos països africans: «Necessitem un sistema internacional que permeti la competència en situació d’igualtat. Un cop tinguem això, podrem establir relacions comercials d’interès mutu», ha insistit.

Utomi ha assenyalat que un altre dels reptes principals de l’Àfrica és aconseguir l’explotació adequada dels recursos naturals: «Hi ha més interès per controlar-los que per convertir-los en font de riquesa». En aquest sentit, ha criticat l’actuació de petites elits en el poder que, mentre lluiten per repartir-se els beneficis, condemnen la resta de la població a la misèria. Ha demanat als líders mundials que no acceptin la legitimitat d’aquestes elits corruptes i que, així, facilitin l’accés al poder dels grups que poden crear les condicions òptimes per estimular el desenvolupament ràpid del continent: «Ara per ara, un dels nostres principals problemes és la fuga de cervells. Hem de trobar una manera perquè tornin», ha observat.

Pel que fa al deute extern, ha comentat que si se suprimia de manera automàtica tan sols es garantiria l’enriquiment dels corruptes. S’ha mostrat favorable a l’impuls «de formes creatives per eliminar el deute que permetin alleugerir la situació dels més pobres».

Aquest professor i empresari nigerià també ha subratllat els efectes desastrosos que causen malalties com la sida i la malària. Ha explicat el cas de Botswana, «un dels països més ben gestionats del continent, però que no pot desenvolupar-se perquè la meitat de la població es veu amenaçada de mort per culpa de la sida». Utomi també ha fet referència a l’exemple d’Uganda, «on gràcies a un programa d’educació molt efectiu s’aconsegueix de mica en mica que la malaltia experimenti un retrocés molt important». Des de la seva perspectiva cristiana, s’ha distanciat de les ONG que recomanen una àmplia distribució de preservatius per frenar la sida: «Hi ha proves que indiquen que l’educació sumada a l’abstinència i a la fidelitat tenen més èxit». Pel que fa a la malària, ha explicat que és una altra causa de la baixa productivitat que es registra perquè impedeix el ritme normal de feina dels treballadors.

Sobre les guerres que assolen part del continent, ha dit que les raons són de caràcter econòmic, però ha recordat que la gènesi cal buscar-la en la història del colonialisme, moment «en què es va partir l’Àfrica sense tenir-ne en compte les nacionalitats; ara ens trobem que una mateixa nacionalitat està repartida en diversos països». Per aturar aquestes guerres, Patrick Utomi ha defensat una estratègia de desenvolupament econòmic que faciliti l’aparició de les classes mitjanes: «Els conflictes s’acabaran quan la gent hi tingui molt a perdre. Si es crea riquesa posarem el punt i final als conflictes», ha conclòs.

Quan li han preguntat sobre les condemnes de lapidació, que han tingut un gran ressò internacional, Utomi ha minimitzat la qüestió: «Els mitjans de comunicació han exagerat una situació que, en realitat, era un joc polític que buscava col·locar el president del país en una situació de compromís. Evidentment les condemnes són uns fets criticables, però això és un exemple de la mala comunicació que patim. Al tema, se li ha donat més importància de la que tenia. En canvi, ningú no parla de les dotzenes de morts que cada dia hi ha a Nigèria per la manca d’aigua o de menjar».