NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
28 / 07 / 2004
Líders d'opinió periodística coincideixen al Fòrum a assenyalar la millora de la situació d'Euskadi, però discrepen sobre el procés de pacificació
Els periodistes José María Calleja, Pedro María García Larragán, Gorka Landáburu, Isabel San Sebastián, José Félix Arzurmendi i Martxelo Otamendi han participat a la taula rodona «Euskadi: una oportunitat per a la pau» celebrada al Fòrum Barcelona 2004. Amb diversos matisos, i malgrat les diferents sensibilitats, tots han manifestat el seu optimisme sobre la nova etapa que s’obre a Euskadi i que es reflecteix en la recent entrevista del lehendakari Juan José Ibarretxe amb el president del Govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, després de tres anys sense diàleg institucional. Les divergències han sorgit quan els contertulis han abordat el tema de com fer possible un futur en pau a Euskadi.
Més informació de 141 preguntas Especial: Taula Rodona 'Euskadi: una oportunitat per a la Pau
En la seva primera intervenció, els periodistes convidats a la taula rodona sobre la pacificació d'Euskadi han expressat el seu punt de vista sobre les sensacions que genera el moment polític actual. José María Calleja, redactor en cap de CNN+, s'ha qualificat d’«optimista compulsiu» perquè creu «que estem millor malgrat que Euskadi és l’únic territori d'Europa on no existeix la llibertat». Ha assegurat que «la por és el redactor en cap adjunt que acompanya el periodista» i, després d’esmentar «el gest de complicitat de la ikurriña», ha observat que per a molts «el mal ja no viu a La Moncloa». Pel que fa a ETA, Calleja ha recordat que els últims assassinats de l'organització terrorista es van cometre el maig de l'any passat i ha manifestat que, després de l'11-M, «cada vegada els serà més difícil assassinar».
També s'ha mostrat «més optimista que abans» Pedro García Barragán, de Radio Euskadi. Ha destacat que estem davant d'una gran oportunitat per assolir els acords polítics necessaris: «Fa mesos que discutim sobre el Pla Ibarretxe sense al·ludir a les pistoles». Coincidint amb l'exemple del «gest de complicitat de la ikurriña», ha celebrat que les formes hagin canviat: «Qui perd les formes acaba perdent el fons, la raó», ha puntualitzat fent referència a l'expresident Aznar. Ha dit que, segons la seva opinió, «no hi ha cap problema de convivència al País Basc» i ha subratllat que «el pitjor és que se situa les víctimes en un costat i, en l'altre, els botxins», circumstància que propicia sospites, ja que «es dubta d’aquells que no estan obligats a portar escorta». Malgrat el seu optimisme pel que fa al futur, García Barragán ha opinat que, encara que no té suport social, «ETA tornarà a matar».
Gorka Landáburu, director de Cambio 16, víctima d'un atemptat d'ETA fa tres anys, s'ha mostrat «moderadament optimista». D'acord amb l'apreciació de Pedro García Barragán, ha assenyalat que l'organització terrorista tornarà a cometre atemptats, encara que també ha afirmat que «la banda està més feble que mai pels cops policials i per la mobilització de la societat basca». Amb tot, ha constatat que a Euskadi hi ha moltes persones que han d'anar amb escorta: «Aquesta és la gran victòria d'ETA. Té acovardits sectors molt importants de la societat. Viure en semillibertat és molt dur», ha lamentat. Ha assegurat que s'aconseguirà la solució definitiva al problema basc quan desaparegui la violència. En aquest sentit, ha emfatitzat que «Batasuna ha de tallar el cordó umbilical que la uneix a ETA». Pel que fa als resultats de les últimes eleccions generals, ha afirmat que ara hi ha moltes més possibilitats de diàleg «no tant per la derrota del PP com pel fet que Aznar ha abandonat La Moncloa».
Isabel San Sebastián, del diari El Mundo, ha discrepat amb García Barragán sobre els problemes socials a Euskadi: «Tinc indicis racionals que ell no està condemnat a mort pels terroristes». L'observació ha estat rebatuda per José Félix Azurmendi, director d’EITB Internacional: «Ell està amenaçat per ETA», ha afirmat. Abans, Isabel San Sebastián ha defensat la posició de les dues-centes mil persones que, en els últims deu anys, han optat per abandonar el País Basc a causa de les amenaces rebudes –«no es pot demanar a tothom el grau d'heroisme de Gorka Landáburu»–, i s'ha sorprès del fet que «Aznar sembli el culpable de tot i que no s'esmenti ETA ni els partits que incompleixen la legalitat». Ha recordat que «Aznar va obrir els braços al Partit Nacionalista Basc» i que el PNB va respondre «negociant en secret amb ETA i facilitant el Pacte d'Estella». Isabel San Sebastián també ha manifestat que la situació a Euskadi ha evolucionat de manera favorable: «Estem millor, entre d'altres coses, perquè, gràcies a la Llei de Partits, ha desaparegut la lluita del carrer i perquè ETA no pot amb la pressió de la policia». Pel que fa a qualsevol procés de diàleg, ha destacat que només serà possible «en condicions d'igualtat, lliures d'amenaces».
José Félix Azurmendi, director d’EITB Internacional, ha destacat que el seu optimisme es basa en el fet que «ja s'ha fet tot el que es podia fer per impedir que la situació millori». Entre d'altres actuacions «escandaloses» ha citat la Llei de Partits perquè «atempta contra els drets humans; és una llei impresentable i així ho veu qualsevol jurista seriós». Ha manifestat que s’ha d’abordar la qüestió de si hi ha un problema basc al marge d'ETA i, en relació amb aquest interrogant, s'ha preguntat per què va causar tant nerviosisme l'última treva pactada amb l'organització terrorista. Sobre el Pla Ibarretxe també s'ha qüestionat quin inconvenient pot haver a discutir un projecte d'Estat federal.
Martxelo Otamendi ha arrencat la seva intervenció assenyalant que «el conflicte basc és anterior a l'existència d'ETA, que és la seva conseqüència tràgica» i ha enumerat els passos que hauria de seguir, segons el seu criteri, el procés de pacificació d'Euskadi: «El reconeixement de l'existència del conflicte; el cessament de la violència d'ETA i de l'Estat Espanyol; l'obertura de converses; el reconeixement d’Euskalherria i de la legitimitat de totes les opcions polítiques i l'acceptació que el futur depèn de la voluntat majoritària dels bascos». Otamendi, que va ser empresonat per la seva presumpta relació amb ETA com a director del diari Egunkaria, clausurat per l'Audiència Nacional, ha qualificat la caserna d'Intxaurrondo de la Guàrdia Civil a Sant Sebastià «del major centre de tortura a Europa» i ha afirmat que «fa un any em van torturar com un iraquià». Per a Otamendi, l'absència d'assassinats «no només es deu a la pressió de la policia sobre ETA» mentre que sobre el futur d'Euskadi ha destacat que «hi ha un nou tarannà; ara cal un nou talent».
Ja en el desenvolupament del debat, Calleja ha recordat que Euskadi «té la quota de govern més alta de la seva història, però tothom està enfadat». Ha comentat que el conflicte és consubstancial al gènere humà però que «això no vol dir que matem per opinar de diferent manera». Tornant als atemptats d’ETA, s’ha preguntat què seria del nacionalisme sense els assassinats de destacades personalitats polítiques del PP i del PSOE. Ha dit que la imatge que projecta el País Basc és que és un lloc «on es mata» i ha fet referència a l’actuació del PSOE quan es va asseure a negociar amb ETA per aconseguir acabar amb el terrorisme: «ETA no va voler resoldre res. És insaciable», ha conclòs.
Pedro García Larragán s'ha mostrat cautelós pel que fa al futur polític d'Euskadi: «La solució és endimoniada. Què fem si el Pla Ibarretxe s'aprova al Parlament basc i després és rebutjat al Congrés?». Més endavant, i en relació amb els «retrets que es fan els uns als altres», García Larragán ha emfatitzat que l'inici de la reconciliació –«que no té a veure amb l'acord polític»– serà possible quan «es reconegui el patiment dels altres, sigui quina sigui la seva opció política».
Gorka Landáburu, després de recordar que immediatament després de patir l'atemptat ja va demanar que se solucionés el problema d'Euskadi, ha insistit que «el consens polític entre les parts és possible, encara que mai no es pot aspirar a aconseguir-lo al cent per cent». Segons la seva opinió el Pla Ibarretxe fracassarà perquè és unilateral i no té en compte una part important de la societat basca.
Isabel San Sebastián ha assenyalat que les tesis d'ETA estan molt a prop del Pla Ibarretxe. Ha raonat que «la solució que es decideixi mai ha d’enfrontar-nos més que no estem ara». En aquest sentit, ha insistit que qualsevol acord ha de comptar amb un ampli suport de la societat basca -«l'Estatut de Gernika va ser aprovat amb el 80% d'acceptació»–, i que el diàleg s’ha d’iniciar «sense més morts».
José Félix Azurmendi ha comentat que el Pla Ibarretxe «no és cap meravella però és una oportunitat per al debat». Ha fet referències a la transició per avaluar la situació actual: «No ha sortit tan malament però no hem d’oblidar que tenim una monarquia que ens va llegar el franquisme i que, per exemple, encara hi ha un president d'una comunitat autònoma que va ser ministre amb el dictador».
Martxelo Otamendi ha apuntat que «el Pla Ibarretxe no té vocació de resoldre el conflicte sinó d'establir una nova relació entre landers (territoris)» i ha denunciat que alguns mitjans de comunicació estan «enrocats». «Hi ha un dèficit democràtic important en els mitjans de comunicació públics espanyols», ha dit en relació amb l'absència de comentaristes propers a les postures del nacionalisme basc. Sobre el seu posicionament personal, Otamendi ha indicat que «sóc independentista perquè em dóna la gana» i, quan el debat ha abordat com tornar a tancar les ferides provocades pel denominat conflicte basc, ha afirmat que «ningú em pot demanar que em reconciliï amb el guàrdia civil que m'ha torturat».
|
|
|
envia a un amic
imprimeix