Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Mary Nash, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona: «Les dones segueixen lluny dels càrrecs on es prenen les grans decisions»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
(c)Barcelona 2004/J. Roca de Viñals
(c)Barcelona 2004/J. Roca de Viñals
 

29 / 07 / 2004
Mary Nash, catedràtica d'Història Contemporània de la Universitat de Barcelona: «Les dones segueixen lluny dels càrrecs on es prenen les grans decisions»

Les «141 preguntes» del Fòrum (80): «Si el segle XX va ser el de la dona, de qui serà el XXI?» Mary Nash, una de les especialistes més importants en la història dels moviments de la dona, ha respost que «el segle XXI ha de ser de tothom, d’homes i de dones» i que el repte és aconseguir «el compromís i la implicació dels homes perquè s’assoleixi la igualtat de gènere». Ha advertit que «és més fàcil lluitar contra una desigualtat clara que contra una igualtat que no ho és exactament», i s’ha mostrat d’acord amb la discriminació positiva perquè «significa donar suport a un col·lectiu que no està en situació d’igualtat».

Més informació de les 141 preguntes - Si el segle XX va ser el de la dona, de qui serà el XXI?

Mary Nash, catedràtica d’Història Contemporània i directora del Grup d’Investigació: Multiculturalisme i Gènere de la Universitat de Barcelona, ha destacat a l’Escenari de la Haima que «les administracions públiques tenen l’obligació d’aplicar el discurs que utilitzen» en relació amb les polítiques d’igualtat entre homes i dones. Ha explicat que un seguit d’estudis recents demostren que, per exemple, la dona està infrarepresentada a les institucions europees, a l’ONU o a la UNESCO. Per a ella és evident que «les dones segueixen lluny dels càrrecs on es prenen les grans decisions». En aquest sentit, ha incidit que «cal un major reconeixement de la dona com a mediadora en els processos de pau». En qualsevol cas, Mary Nash entén que «el segle XXI ha de ser de tothom, d’homes i de dones» i que el repte és aconseguir «el compromís i la implicació dels homes perquè s’assoleixi la igualtat de gènere».

Ha explicat que la situació ha canviat molt en el decurs del darrer segle: «A principis del segle XX, les dones estaven tutelades pels homes, no tenien drets, i es movien fora dels àmbits culturals. A Catalunya, l’analfabetisme entre les dones era del 75%». Després d’assenyalar que en l’actualitat les dones tenen moltes més opcions de futur, ha precisat que, tot i així, «les pràctiques discriminatòries» continuen vigents. Relacionat amb això, ha advertit que «és més fàcil lluitar contra una desigualtat clara que contra una igualtat que no ho és exactament». Ha dit que les noies sumen més del 50% de l’alumnat universitari, però que aquesta realitat no es manifesta en el moment de trobar feina «perquè encara hi ha barreres». Seguint amb qüestions de caire laboral, ha apuntat que un altre repte és aconseguir que la dona no hagi de renunciar a res quan decideixi incorporar-se al mercat de treball: «Tot i que poden interessar els horaris compatibles, la distribució del temps de treball, cal valorar que, per a les dones que renunciïn a estar disponibles tothora, existeix el risc de quedar-se fora de la promoció dins de l’empresa», ha advertit.

En el decurs de la seva intervenció, Mary Nash ha insistit en la necessitat que els homes comparteixin les tasques pròpies de la llar i que les dones tinguin més presència en determinats espais dels mitjans de comunicació: «Quantes dones participen en els debats o en els col·loquis? Hi ha un dèficit de representació. Cal més presència en aquests programes per evitar la tradicional participació de la dona en els “reality shows”, que avancen poc en el canvi de model que hem d’assolir».

S’ha mostrat d’acord amb la discriminació positiva perquè «significa donar suport a un col·lectiu que no està en situació d’igualtat», i ha acceptat que un altre problema greu és la «feminització de la pobresa».

Guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (1995), habitual col·laboradora de revistes científiques i fundadora de l’Asociación Española de Investigación de Historia de las Mujeres, Mary Nash ha escrit diverses obres sobre els moviments de la dona. En el seu darrer llibre, Mujeres en el mundo. Historia, retos y movimientos, aquesta catedràtica d’Història Contemporània afirma que «la trajectòria històrica de les dones de continents i territoris diferents és una demostració clara de la seva capacitat per qüestionar la seva subalternitat».

La intervenció de Mary Nash s’emmarca en el context del Diàleg «Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones», que se celebrarà del 29 al 31 de juliol. El Diàleg es basa en una idea principal: no és possible un món just ni el desenvolupament d’unes societats democràtiques sense la participació de la meitat de la humanitat.