Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Pujol, Clos, Cardoso i Castells tanquen el diàleg «Globalització, identitat, diversitat» Amb un ric debat ple d'aportacions

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

30 / 07 / 2004
Pujol, Clos, Cardoso i Castells tanquen el diàleg «Globalització, identitat, diversitat» Amb un ric debat ple d'aportacions

L'expresident de la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol; l'alcalde de Barcelona i president del Fòrum Barcelona 2004, Joan Clos; l'expresident del Brasil, Fernando Henrique Cardoso, i el sociòleg i professor d'investigació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), Manuel Castells, moderats pel periodista Manuel Campo Vidal, han protagonitzat la clausura del diàleg «Globalització, identitat, diversitat». Els discursos s'han centrat entorn de dos grans eixos: la globalització i la relació que té amb les identitats nacionals, i la construcció d'Europa

Més informació de Globalització, identitat, diversitat

Pujol, Clos, Cardoso i Castells han demostrat que comparteixen determinades idees sobre la globalització i la construcció d'Europa i que difereixen en altres que tenen a veure amb aquests dos processos. S'ha tractat d'un debat complex i de gran altura intel·lectual ja que coincidències i divergències s'han entrellaçat entre els protagonistes de l'acte de clausura del diàleg «Globalització, identitat, diversitat» que s’ha celebrat al Fòrum Barcelona 2004.

Sobre la globalització, Pujol ha exposat que n’és partidari perquè «malgrat els riscos que comporta, i amb excepció de l'Àfrica, té més coses positives que negatives». Segons l’expresident de la Generalitat de Catalunya, «la globalització no incrementa la pobresa mundial sinó que eixampla la diferència entre rics i pobres». Cardoso ha rebatut les tesis de Pujol i ha manifestat que amb la globalització augmenten les desigualtats perquè es basa en els interessos de les grans corporacions. «Quan parla de l'Àfrica he d'entendre que és en termes metafòrics perquè en moltes altres parts del món la globalització també comporta explotació, cosa que provoca protestes», ha assenyalat Cardoso.

En aquest aspecte, Castells ha precisat que els moviments antiglobalització no estan en contra d'aquest procés de mundialització sinó que són partidaris d'una «globalització justa, feta d'una altra manera». Pujol havia criticat instants abans els moviments contraris a la globalització perquè «són protestes sense resposta» i, dirigint-se a Clos, ha apuntat que «com a mínim el 80% de la gent que es mobilitza amb el lema “un altre món és possible” també comparteix la idea que una altra Europa és possible».

Ha estat una al·lusió a la decidida defensa del procés de construcció d'unitat política estrenat a Europa i efectuat per l'alcalde de Barcelona i president del Fòrum. Segons Clos, es tracta d'un exercici polític molt rellevant que té com a objectiu garantir la pau al continent europeu. «Aquesta nova unió política europea és possible si defensa totes les identitats culturals que hi ha a Europa», ha ressaltat Clos. Més contundent, i marcant diferències, Pujol ha denunciat «l'actitud poc receptiva d'Europa davant el fet lingüístic català», cosa que ha provocat, segons la seva opinió, «la perplexitat de l'opinió pública catalana davant el procés de construcció europeu». Castells s'ha alineat amb Clos i qualificat aquesta iniciativa de «gran projecte històric després de segles a Europa de massacrar-nos els uns als altres. Que ens posem tots d'acord a construir la Unió Europea és el que ens dóna esperances», ha afegit.

En el mateix context, Clos ha especificat que la unitat política del vell continent, basat en el que es coneix com el model social europeu, columna vertebral de l'estat de benestar amb assegurança d'atur, pensions o impostos sobre la renda, entre altres mesures, seria «aquest govern mundial que reclamem». Cardoso ha destacat que la nova Unió Europea és el reflex de nous tipus de sociabilitat «perquè es basa en l'adhesió, emocional i racional, i no en la imposició d'una cohesió». «O bé anem a la guerra per defensar el que és nostre o bé sortim destrossats. Cal buscar fórmules de convivència», ha esmentat l’expresident brasiler, que ha coincidit amb Clos en el fet que «el desafiament és construir institucions que uneixin però que respectin les identitats de cadascú».

En aquest punt, Cardoso ha afirmat que els organismes mundials no són democràtics, igual que el Consell de Seguretat de Nacions Unides, que està exposat a «la voluntat d'uns quants» i s'ha proclamat de manera oberta partidari de la utopia «encara que sembli aberrant que ho plantegi l’expresident d'una república». «Sense utopia no hi ha moviment i tot va pitjor perquè la gent no és feliç», ha declarat Cardoso. Una inquietud generalitzada, en bona part, perquè l'unilateralisme geopolític dels Estats Units significa un obstacle per a la construcció de l'ordre internacional», ha subratllat Castells en la seva síntesis de les aportacions efectuades en el diàleg «Globalització, identitat, diversitat». El professor universitari i sociòleg també ha destacat que la mundialització no comporta un procés d'homogeneïtat cultural i que les identitats «són àncores per poder navegar en l'oceà de la globalització. La incomunicació entre identitats és font de violència», ha advertit, i ha tancat l’exposició exclamant: «la democràcia és en crisi, visca la democràcia»