Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Luisa Muraro: «Hem de fer possible parlar d’amor en política»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

30 / 07 / 2004
Luisa Muraro: «Hem de fer possible parlar d’amor en política»

Aquesta tarda el Fòrum Mundial de les Dones ha analitzat el seu paper en la mediació.

Més informació del diàleg 'Viure i Conviure. Fòrum Mundial de les Dones'

L’advocada Lia Cigarini i la filòsofa de la Comunitat de Diotima de la Universitat de Verona, Luisa Muraro, han reconegut l’aportació de les dones a la política de primer ordre i com «la dona ha consolidat la convivència civil». Tot i així, Muraro ha criticat la manca de tradició de la dona en l’alta política i la democràcia. Ha explicat, també, que en col·lectius com l’Església o l’exèrcit hi ha «homosexualitat en el sentit d’exclusió de les dones, una homosexualitat que està fonamentada en el passat, en una misogínia que no feia falta encobrir».

Muraro ha explicat que «els homes estan començant a reconèixer el paper de les dones en la mediació, estan marcant la diferència i poden ser la palanca que replantegi una nova mediació femenina».

Muraro ha comparat la dona i la seva adaptació a les condicions que li toca viure a la situació que viu un immigrant en arribar a un nou país. «Nosaltres en aquest món som extracomunitàries», ha afegit Muraro.

En relació amb la mediació, Muraro ha explicat que perquè aquesta es doni és necessari un doble enteniment entre dones i entre dones i homes. En aquest sentit, per tal que hi hagi una bona mediació, cal establir una bona relació «amb mi mateixa i amb la resta de les dones». Muraro ha afegit que el paper de la dona és necessari «perquè fem possible parlar d’amor en política».

La historiadora de la Universitat de Barcelona i fundadora del Centre Duoda, M. Milagros Rivera Garretas, ha definit la mediació com «un procés que posa en contacte dues coses que abans no ho estaven, i aquest contacte es pot fer a partir d’un petó, un gest o un regal». Per a Garretas, la mediació femenina ha ocupat la política primera de les dones, «aquella política sense aparell, la del dia a dia». «En l’altra política també hi hem participat amb la mediació, resolent conflictes o acabant amb guerres», ha afegit Garretas.

Per a Garretas, aquesta mà esquerra de la dona en mediació no és casualitat sinó que «és fruit dels desitjos, els gustos i talents i del fet que el cos de la dona tingui capacitat per a dos». La historiadora ha explicat que en la història d’Europa «la mediació s’ha relacionat moltes vegades amb l’amor». En aquest sentit «tots estimem però si no trobem mediacions per ser estimats per allò que som i tenim, sentim infelicitat, i ens causa destrucció i fins i tot la mort».

La pedagoga de la Universitat de Barcelona i directora del Centre Duoda, Remei Arnaus, ha definit la mediació «com un art fi, delicat i preciós que es dóna en relació amb l’educació”. Per a Arnaus «hem d’avaluar i necessitem confiança perquè les persones aprenguin, cal que la mediació amorosa estigui al costat de la confiança». En aquest sentit, Arnaus ha afegit que «cal acollir la diferència sexual perquè sigui possible una trobada fructífera».

La historiadora de la Universitat de Girona, Elisa Varela, ha estat la moderadora de la sessió sobre mediació femenina i de com «cadascuna de nosaltres porta la seva manera de fer a la política tenint en compte la diferència sexual i la diferència». Per a Varela, la mediació és una altra forma de fer política i és la base de la relació entre les dones. Per tal d’exemplificar la mediació femenina la sessió ha comptat amb el passi de la pel·lícula A los que aman de la directora catalana Isabel Coixet.