Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Olivier Eitel: «El meu paper és mostrar-los vídeos de gent que mor en pasteres»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

23 / 08 / 2004
Olivier Eitel: «El meu paper és mostrar-los vídeos de gent que mor en pasteres»

Un immigrant que ajuda altres immigrants. Aquesta frase resumeix la vocació i professió d’Olivier Eitel (Camerun, 1970), que va arribar a Espanya el 1994 de polissó en un vaixell de càrrega. Avui treballa com a mediador social a l’ACCEM, una ONG vinculada a l’església catòlica que s’encarrega de l’atenció a refugiats i immigrants per tota Espanya.

Més informació de 18a Conferència Mundial del Voluntariat IAVE 2004

Els acompanyen en el procés i els comencen ensenyant coses bàsiques, com ara fer la compra en un supermercat o les hores que es pot visitar a la gent, fins que s’aconsegueixi de mica en mica la plena integració social. Es tracta de la mateixa associació que va acollir i que va donar suport a Eitel ara fa deu anys, El seu cas no és una excepció. El 30% de la plantilla d’ACCEM són estrangers, ja que promouen que els objectius immigrants atesos amb el temps s’impliquin en el projecte. L’objectiu, aconseguir un voluntariat interètnic, multicultural i interreligiós. ACCEM és una de les ONG que han participat en la Conferència Mundial del Voluntariat que s’ha celebrat del 17 al 21 d’agost en el marc del Fòrum Universal de les Cultures – Barcelona 2004.

—Es parla de la immigració com un problema. Per què és tan complicada la integració?
No és un problema, sinó un fenomen. Sempre recalco el paper dels mitjans de comunicació perquè tenen una gran influència sobre la societat. A ACCEM vam elaborar un treball sobre el llenguatge dels mitjans de comunicació de Castella - La Manxa. Moltes vegades, quan arriba una pastera, es diu: «Avui hi ha hagut una allau d’immigrants». Una allau, segons el diccionari, és una cosa que arriba i arrasa amb tot el que troba pel camí. Si jo, un espanyol qualsevol, m’ho prenc així, pensaré que els immigrants em prendran tot el que tinc, que fins i tot potser em faran fora del meu país.

—És fals perquè els immigrants que vénen del nord són més nombrosos que els del sud, oi?
Sí. Si examinem l’estadística de les immigracions veiem que hi ha molta més immigració rica. Són jubilats que tenen molts diners. Vénen aquí i es compren una casa, però mai ni es parla d’aquest tipus d’immigració, que és molt superior a la immigració pobre. Per tant, sempre es relaciona immigració amb pobresa i delinqüència.

—Per què creu que els mitjans de comunicació donen aquesta imatge deformada?
Hi ha interessos polítics, i certs mitjans es mouen segons el govern de torn. Si mirem d’ aconseguir que els mitjans, en lloc de ressaltar sempre els punts més negatius de la immigració, intentin veure-la com un fenomen, podrem aconseguir alguna cosa millor. És molt sorprenent per a mi, perquè Espanya ha estat un país d’emigrants. Crec que és molt contradictori que ara, en ser un país receptor d’immigrants, la societat tingui por. Abans que el nivell econòmic d’Espanya pugés tant, als anys noranta, hi havia molta més immigració. El que passava era que la gent entrava a Espanya i no s’hi quedava. Se n’anaven a altres països. Espanya abans no havia pensat que un dia podia ser receptora d’immigrants. De sobre ve molta gent i no sap per on tirar.

—Què ha de fer Espanya per afrontar bé el fenomen de la immigració?
Ara mateix no hi ha una solució màgica, però crec que l’Administració, el Govern i totes les entitats i ONG que treballen amb els immigrants han de posar-se a treballar per aconseguir un model d’integració. És molt important que els governs occidentals sàpiguen que ja és hora de parar la immigració, i això es fa desenvolupant programes als països d’origen dels immigrants. Posar més barreres, més policia, no detindrà la immigració. Cal deixar que l’Àfrica desenvolupi el seu comerç, que pugui vendre els seus productes, que pugui valer-se per si mateixa. Hem de ser conscients que s’ha d’anar deixant les mans lliures a aquests països, perquè, des del meu punt de vista, hi segueix havent colonització.

—Té la intenció de tornar algun dia al Camerun?
Sempre penso que un dia tornaré allà on vaig néixer, però no ho sé. Crec que el meu paper és, quan hi vaig de vacances, ensenyar-los vídeos de gent que mor a les pasteres per intentar fer-los veure que no és bo arriscar-se per creuar l’estret en pastera.

—Què és el pitjor que ha de suportar un immigrant quan arriba a Espanya?
El que va definir recentment un professor de català com la malaltia d’Ulisses. Quan comencen el viatge pensen que tot està a punt de solucionar-se, però són rebutjats, passa el temps i no aconsegueixen els papers per treballar legalment. A vegades per sobreviure han de fer feines degradants, pateixen estrès, poden ser violents i rebutjar fins i tots els que realment els volen ajudar. Aquest comportament no se sol notar, perquè tot passa dins del cap.

—Què pot fer el ciutadà del carrer per ajudar?
És important que vegi la immigració com un fenomen normal que ha existit, que existeix i que existirà, perquè la gent sempre ha tingut ganes de moure’s, no sols per millorar les seves condicions de vida, sinó també per descobrir noves cultures. I el fenomen es viu igualment dins del país. Aquí, a Catalunya, van venir molts andalusos a treballar i s’hi han quedat. Això també és immigració. Crec que cada ciutadà ha de trencar la barrera que existeix, potser per desconeixement, i apropar-se a l’immigrant, saber d’on és, com viu, i permetre una mica d’intercanvi.

—Com veu el futur?
El futur passa per treballar per una societat multicultural, en la qual cada cultura pugui aportar el que té de bo. Si no ens posem a treballar en això, no sé què pot passar. Em faria molta pena que no s’aconseguís, perquè Espanya està en un bon moment. Coneix l’experiència dels seus veïns, d’Alemanya, Anglaterra i França, i té eines per crear un model d’integració propi que permeti la convivència. Si no, tinc por que demà aquesta oportunitat de ser una societat multicultural no sigui possible.

—Per a vostè ha valgut la pena l’experiència d’immigrar?
Crec que sí, perquè m’ha permès veure una altra part del món, conèixer una altra forma de vida, de pensament, i aprendre molt sobre el que un pot arribar a patir fora de casa. A casa mai no havia sentit rebuig, ni sabia el que pot patir algú sense la seva família, sense ningú a qui, per exemple, fer una confidència o explicar un problema. Al meu poble al Camerun se sol dir que és més savi un jove que ha visitat deu països que un ancià que té vuitanta anys i ha viscut moltes experiències.