Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Jesús Martín Barbero, professor de comunicació a Colòmbia: «Tenim una televisió bastarda que no es correspon amb la diversitat cultural de les nostres societats»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

24 / 08 / 2004
Jesús Martín Barbero, professor de comunicació a Colòmbia: «Tenim una televisió bastarda que no es correspon amb la diversitat cultural de les nostres societats»

Les «141 preguntes» del Fòrum (106): «La tele és la veritable cultura global?». Jesús Martín, especialista en Comunicació, ha precisat que la cultura global no existeix: «El que hi ha és un procés que mundialitza imaginaris, i la televisió és el mitjà amb major capacitat per originar-los», ha matisat. En la seva opinió, la televisió està «segrestada» per interessos aliens a la majoria. Ha qualificat d’«engany social» els estudis d'audiència «perquè tenir la tele encesa és molt diferent a prestar atenció al que es veu», i ha vaticinat un futur favorable a les televisions locals si saben connectar amb la societat que les envolta: «Són l'única alternativa a aquesta cosa opaca de concentració de mitjans privats, incapaços d'anar més enllà del negoci».

Més informació de les 141 preguntes - La tele és la veritable cultura global?

Més informació de Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Jesús Martín Barbero, professor de Comunicació, ha destacat a l'Escenari de la Haima que la televisió, els últims anys, ha perdut la connexió amb la majoria de la gent. Al seu entendre, la privatització ni ha engrandit l'oferta, ni l'ha millorat: «Tenim una televisió bastarda que no es correspon amb la diversitat cultural de les nostres societats», ha conclòs. Per al professor Martín Barbero, els estudis d'audiència són «un engany social»: «Per molts aparells que col·loquin en les antenes, tenir la tele encesa és molt diferent a prestar atenció al que es veu». Després de reconèixer que a l’Amèrica Llatina, per exemple, la televisió i el cinema han fet possibles el divorci o l'avortament, ha insistit a denunciar que les grans cadenes confeccionen les seves programacions «pel nombre de teles enceses, circumstància que no té res a veure amb els gustos de la majoria».

«És horrorós, però Espanya té la tele que es mereixen els espanyols», ha manifestat amb relació al model de televisió pública que va dissenyar l'anterior govern. En aquest punt s'ha referit a la importància d'exercir l'oportú control social per evitar «l'excés de milions en una televisió pública que no ha ofert cap alternativa a les privades».

Ha assenyalat que els reality show signifiquen el fracàs del confessionari i de la psicoanàlisi: «Estem en una societat que canvia i que necessita explicar les seves intimitats en públic». Ha negat que la televisió sigui la veritable cultura global «perquè la cultura global no existeix». En canvi, sí que ha acceptat l'existència d'un procés de globalització que afecta totes les cultures: «En aquest procés es mundialitzen imaginaris, i la televisió és el mitjà amb major capacitat d'originar-los. Els imaginaris són molt importants per a la majoria de les persones perquè els permet somiar». Somiar en un món que, segons el seu parer, pateix una greu crisi en les seves institucions: «Els partits polítics són màquines electorals; l'escola, tal com era, se n'ha anat en orris perquè no respon per a res a l'actual model de comunicació social; la crisi del treball ha acabat amb la idea de l'estabilitat. Evidentment, reflectirà la societat aquesta fallida?»

Jesús Martín Barbero ha explicat que, pel que fa a les influències negatives que pugui comportar la televisió, les principals preocupacions no han d'apuntar cap als joves: «Em preocupen més els nens i els adults; la televisió forma part del que detesten els joves perquè es veu a casa, i tot el que passa en aquest àmbit és problemàtic. Per a ells, la música és mil vegades més important que la televisió.»

A propòsit de les televisions locals –«la xarxa local que hi ha a Catalunya és com un petit model a imitar»–, el professor Martín Barbero ha vaticinat que tindran un bon futur si saben connectar amb la societat que les envolta: «Són l'única alternativa a aquesta cosa opaca de concentració de mitjans privats, incapaços d'anar més enllà del negoci.» En el terreny de les possibles iniciatives d'èxit, ha esmentat el projecte d'engegar una cadena mundial de televisió «per punxar la supèrbia de les grans televisions» i per oferir un nou espai de proximitat, informació i creativitat.

Jesús Martín Barbero és doctorat en Filosofia per la Universitat de Lovaina. Té estudis de postgrau en Antropologia i Semiòtica de la Universitat de París. És fundador del departament de Ciències de la Comunicació de la Universitat de Valle (Colòmbia) i ha estat president de l'Associació Llatinoamericana d'Investigadors de la Comunicació, així com membre actiu de la Federació Llatinoamericana de Facultats de Comunicació Social. Ha treballat com a investigador a la Universitat Complutense de Madrid i com a professor a la Universitat Autònoma de Barcelona, la Universitat de Stanford i a l'Institut Nacional d'Antropologia i Història de Mèxic. És autor de diversos llibres i investigacions, entre els quals destaquen: De los medios a las mediaciones, Comunicación masiva, Discurso y poder, Televisión y melodrama, Mapas nocturnos y Pre- textos: conversaciones sobre la comunicación y sus contextos.