Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Azza Karam, investigadora i assessora en diferents organismes internacionals: «Occident coneix el món àrab a través del que veu, no del que hi passa»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

25 / 08 / 2004
Azza Karam, investigadora i assessora en diferents organismes internacionals: «Occident coneix el món àrab a través del que veu, no del que hi passa»

Les «141 preguntes» del Fòrum (107): «Països àrabs: es pot ser dona i política?» Azza Karam, experta en política islàmica, ha respost que, en realitat, «és difícil ser dona i mantenir-se al marge de la política allí on els drets polítics són difícils d’aconseguir». Ha admès que la dona està «subrepresentada» en la cultura àrab, però s’ha apressat a recordar que, en alguns països d’occident, les dones lluiten per un drets, com ara la igualtat de salaris, que ja fa anys que són reconeguts en diferents països àrabs. S’ha manifestat molt partidària de la cooperació entre els països de la conca mediterrània «perquè comparteixen valors culturals i històrics», i ha afirmat que la major divisió que existeix en l’actualitat global és la que s’estableix entre els sectors religiós i laic.

Més informació de les 141 preguntes - Països àrabs: es pot ser dona i política?

Més informació de Drets culturals i desenvolupament humà. Nous espais multiculturals

Azza Karam, investigadora i assessora en diferents organismes internacionals, ha destacat a l'Escenari de la Haima que els mitjans de comunicació sovint ofereixen una visió incompleta o esbiaixada dels països àrabs: «Occident coneix el món àrab a través del que veu, no del que hi passa», ha assegurat. Entre els exemples que ha exposat per refermar la seva afirmació, ha recordat que, anys enrere, les eleccions palestines van comptar, Arafat a banda, amb una candidata femenina que mai no va «existir» per als mitjans de comunicació occidentals: «Aquesta dona va morir fa un parell d’anys i ningú no n’ha parlat. Ningú no va reflectir ni la seva vida, ni la seva mort.»

Encara en el capítol de les informacions o dels coneixements inexactes, ha subratllat l’error habitual que es comet quan es contemplen els països àrabs com una entitat única: «Dins de cada país hi ha una gran diversitat. L’Aràbia Saudita i Egipte són molt diferents.» També s’ha referit a l’equivocació que suposa confondre «àrab» i «musulmà»: «Indonèsia és el país musulmà més poblat del món i no té res a veure amb el món àrab.» Finalment, ha fet esment de la confusió que neix d’establir una relació directa entre l’Orient Mitjà i el món àrab: «Israel, Turquia i Iran no tenen l’àrab com a llengua oficial», ha conclòs.

Des de la seva experiència en els àmbits de la col·laboració religiosa, de gènere, democratització, drets humans, conflictes i política islàmica, ha raonat que «és difícil ser dona i mantenir-se al marge de la política allí on els drets polítics són difícils d’aconseguir». Després d’assenyalar que l’èxit de la societat civil del món àrab rau en el fet d’haver sobreviscut a règims molt autoritaris, ha admès que la dona està «subrepresentada» en la cultura àrab –«les dones tenen una escassa presència en les estructures legislatives dels països àrabs»–, però s’ha apressat a recordar que, en alguns països d’occident, les dones lluiten per uns drets, com ara la igualtat de salaris, que ja estan reconeguts en diferents països àrabs des de fa més de cinquanta anys: «És evident que les dones del món àrab no tenen una vida fantàstica, però cal avaluar tot un seguit d’indicadors abans de caure en conclusions precipitades», ha observat. Azza Karam ha qualificat «d’èxit» l’avanç legislatiu que han assolit per a les dones marroquines: «Calen més canvis, però d’entrada s’ha de destacar el procés que s’ha dut a terme per aconseguir la nova llei sobre l’estatus personal de la dona. Aquest procés ha necessitat l’aliança de dones de diferents orientacions polítiques, i ha permès per primer cop que el clergat s’avingués primer a dialogar amb el moviment de les dones i després a admetre els seus drets.»

Azza Karam s’ha manifestat molt favorable a la cooperació entre els països de la conca mediterrània «perquè comparteixen valors culturals i històrics» i perquè aquesta relació pot ajudar a acabar amb els estereotips de sempre: «Els d’una banda pensen que les dones occidentals són massa liberals i que no tenen valors; els de l’altra, creuen que totes les dones del món àrab viuen subordinades i oprimides.»

Ha dit que l’islamisme, «en el discurs més popular», és vist com l’eina que pot fer front a molts dirigents actuals del món àrab, la majoria dels quals «són molt poc democràtics». Azza Karam ha afirmat que la major divisió que existeix en l’actualitat global és la que s’estableix entre els sectors religiós i laic: «L’ideal seria que no hi hagués incomprensió i que tothom tingués una visió crítica prou ampla com per admetre les diferències.»

La Dra. Karam ha treballat com a directora de programes de l’International Institute for Democracy and Electoral Assistance (International IDEA), a l’Orient Mitjà (Líban, Egipte, Jordània, Marroc i Iemen), i Europa (Països Baixos, Suècia i Irlanda del Nord), on va gestionar els programes de capacitació i va intervenir com a ponent sobre temes relacionats amb el conflicte, la construcció de la pau, la transició de la justícia i la intervenció humanitària. Igualment ha exercit de gerent del programa del Centre d’Estudis de Conflictes Ètnics, de la Universitat de Queens de Belfast, i ha actuat com a mediadora i assessora de diferents organitzacions internacionals al Iemen, a Uzbekistan i a Irlanda del Nord. És autora de diversos llibres i articles, entre els quals hi ha Transnational Political Islam (2004); Islamisms, Women and the State (1998); Women in Parliament: Beyond Numbers (1998), Islam in a non-pillarized Society (1996), i A Woman's Place; Religious Women as Public Actors (2001).