Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Juan Goytisolo, escriptor: «Cal tenir una visió més ampla del món per adonar-se del que ens està caient a sobre»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

02 / 09 / 2004
Juan Goytisolo, escriptor: «Cal tenir una visió més ampla del món per adonar-se del que ens està caient a sobre»

Les «141 preguntes» del Fòrum (115): «L’estret de Gibraltar, pont o frontera entre cultures?». Juan Goytisolo ha respost que parlar de pont o frontera és una «il·lusió» perquè l’estret «és una fractura, un abisme». Ha precisat que la cultura també és «la suma d’influències exteriors rebudes» i ha assenyalat que els països d’acollida no han de «caure en histèries ni témer la pèrdua de l’ànima» davant el fenomen de la immigració. Contrari a qualsevol llei d’Estrangeria, ha advocat per la recerca d’acords concrets i pel diàleg constant amb el món associatiu que reuneix els diferents col·lectius d’immigrants.

Més informació de les 141 preguntes - L'estret de Gibraltar, pont o frontera entre cultures?

Más información de Moviments humans i immigració

L’escriptor Juan Goytisolo ha recordat aquesta tarda a l’Escenari de la Haima que «al fons del mar hi ha 3.000 cadàvers» i que, per tant, l’estret de Gibraltar «és una fractura, un abisme que no té res de pont ni de frontera». Ha insistit que l’entrada d’immigrants no ha de convertir-se en una carrera d’obstacles burocràtics i ha apel·lat als acords concrets i puntals que donin resposta a una realitat que canvia cada dia: «El problema mai se solucionarà amb l’aplicació de lleis d’estrangeria que són inaplicables i injustes. El moviment que es registra en el món és imprevisible; milions de persones estan en marxa».

Després de manifestar que la cultura també és «la suma d’influències exteriors rebudes», Goytisolo ha negat que la immigració suposi cap perill: «Cal evitar caure en histèries i témer la pèrdua de l’ànima». Ha fet referència a les «llargues cues de persones que esperen per fer el salt» i ha assegurat que la situació, lluny d’inspirar «por», exigeix el diàleg constant amb el món associatiu que reuneix els diferents col·lectius d’immigrants: «Hem d’ajudar-los perquè aprenguin català, espanyol... Hem de ser conscients que hi haurà nous catalans i nous espanyols. La cultura espanyola es va enfonsar quan va buscar la puresa de sang».

«Cal tenir una visió més ampla del món per adonar-nos del que ens està caient a sobre». L’escriptor Juan Goytisolo s’ha mostrat convençut que qualsevol via de solució passa per comprendre l’extraordinària complexitat dels problemes que afecten el món. Ha exigit que s’aturi «la constant ocultació d’informació» perquè tothom tingui accés a uns coneixements imprescindibles per analitzar tot el que passa al seu voltant: «Segons el govern del PP, l’atemptat de Casablanca contra la Casa d’Espanya va ocórrer perquè allà “s’hi consumia alcohol”. Va ser la primera advertència davant la participació en la guerra de l’Iraq, però no ho van voler admetre. Creure que s’està fora de perill amb polítiques com la de Bush o la d’Aznar és viure a la lluna». Goytisolo, en el capítol de les informacions que mai es difonen, ha parlat dels bulldozers americans que, en la primera guerra del Golf, van sepultar en vida centenars de soldats iraquians que ja s’havien rendit, o les «atrocitats» que ha comès Rússia a Txetxènia. També ha criticat la falta de coneixement de què fan gala algunes potències del món occidental: «Els antics colonitzadors coneixien millor els països que ocupaven que els seus propis habitants. Els Estats Units ho ignorava tot sobre l’Iraq. Van deixar que se saquegés el Museu d’Arqueologia i van preservar el Ministeri del Petroli, amb la qual cosa els motius de l’ocupació van quedar molt clars des del principi».

Juan Goytisolo ha assegurat que odia les guerres i ha advertit que no es pot parlar de l’islam en termes generals. Ha afirmat que el terrorisme sempre respon a causes molt clares –«no veure-les és símptoma d’una extraordinària ceguesa»– i ha analitzat el terme: «Segons la meva opinió, el palestí que mata un soldat israelià en territori ocupat és un resistent, no un terrorista». Pel que fa a Palestina, ha declarat que la situació és d’una completa injustícia i que el conflicte només es resoldrà «amb el retorn a l’estricta legalitat internacional». I en el matèria de venjances, Goytisolo ha recordat que les persecucions antisemites van començar a Espanya amb la Inquisició.

Juan Goytisolo va néixer a Barcelona el 1931 i, des de fa anys, viu a Marràqueix. És autor de Juegos de manos (1954), Duelo en el paraíso (1955), Fiestas (1957), La resaca (1958), Señas de identidad (1966), Reivindicación del conde don Julián (1970), Juan sin Tierra (1975), Makbara (1980), Paisajes después de la batalla (1982), Las virtudes del pájaro solitario (1988), entre d’altres novel·les. També ha escrit assaigs (De la Ceca a la Meca) i llibres periodístics com ara Cuaderno de Sarajevo, en el qual narra la seva estada a la capital bosniana, on va esdevenir un dels escassos intel·lectuals occidentals que va viure de molt a prop el drama de l’antiga Iugoslàvia. Ha nedat sempre a contracorrent en el món de la cultura i és el primer escriptor espanyol des de fa segles que parla àrab i defensa la marroquinitat del Sàhara espanyol