Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Marema Touré Thiam: No crec que ningú vulgui sortir del seu país per convertir-se en prostituta en un carrer de Milà, Barcelona o París

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

06 / 09 / 2004
Marema Touré Thiam: No crec que ningú vulgui sortir del seu país per convertir-se en prostituta en un carrer de Milà, Barcelona o París

Les «141 preguntes» del Fòrum (119): «La immigració, solució a les desigualtats?». Marema Touré Thiam, sotsdirectora del Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental (Senegal), i Aderanti Adepoju, director del Human Resources Development Center de Lagos (Nigèria), han compartit amb els participants en la sessió d’avui experiències i testimonis sobre el fet migratori. Els ponents i les nombroses intervencions del públic han coincidit a assenyalar que la migració és la conseqüència lògica de la necessitat de millorar les condicions de vida de les persones i que en cap cas se l’ha de criminalitzar.

Més informació de les 141 preguntes - La immigració, solució a les desigualtats?

Més informació de Moviments humans i immigració

«Els moviments migratoris humans contribueixen a reduir les desigualtats econòmiques i especialment les de les dones, que quan surten dels seus països també ho fan fugint d’altres formes d’opressió, no solament econòmiques, sinó socials i culturals», ha afirmat Marema Touré Thiam a l’escenari de la Haima. Ella mateixa, ha explicat, és un exemple dels efectes positius de la migració. L’actual sotsdirectora del Banc Central dels Estats d'Àfrica Occidental del Senegal va viure durant molts anys a França, «on vaig rebre una formació que m’ha permès progressar en la vida».

Aderanti Adepoju, director del Human Resources Development Center de Lagos (Nigèria), ha coincidit amb Thiam i ha afegit que «la immigració forma part de la cultura humana, és el resultat de la desigualtat econòmica i, alhora, paradoxalment, pot contribuir a fomentar la desigualtat». Adepoju ha recordat el cas d’Espanya que «històricament ha estat un país d’emigrants i avui, ja plenament integrat en la Unió Europea, s’ha convertit en un país receptor d’immigrants».

Adepojou ha defensat que els fills dels occidentals «ara ja no volen fer segons quines feines poc agraïdes, que els immigrants sí que estan disposats a fer per millorar la seva vida. Es produeix una certa complementarietat», ha afirmat el director del Human Resources Development Center de Lagos.

A propòsit d’una intervenció del públic, sobre la immigració il·legal africana que arriba a les costes d’Europa, Adepoju ha explicat que molts dels immigrants il·legals «ja vivien en situació irregular als seus països de procedència. En tot cas i en general els immigrants són víctimes de molts abusos, a diferència dels estrangers amb una professió qualificada, com ara metges, científics o infermeres, que viuen a occident: el 50% dels metges que treballen al Regne Unit –ha dit– són estrangers». La senegalesa Thiam ha afegit que no creu «que cap persona vulgui sortir del seu país per exercir la prostitució en qualsevol carrer de Milà, Barcelona o París. Efectivament, la majoria d’aquestes persones són víctimes de les màfies».

Preguntats per si consideren que els immigrants són la mà d’obra barata que occident necessita per mantenir el seu desenvolupament econòmic, Marema Touré ha recordat que segons les estadístiques de la Unió Europea els treballadors immigrants seran fonamentals per al futur a mesura que envelleixi la població europea. Touré s’ha mostrat fermament en contra de la immigració massiva d’africans cap a Europa perquè «les persones que marxen ja no poden treballar per al seu país». El que cal, en la seva opinió, és que els països més desafavorits, com ara el Senegal –i Espanya fa unes dècades, ha afirmat–, rebin l’ajuda dels països desenvolupats perquè la immigració clandestina perdi tot el seu sentit».

Diverses intervencions del públic, que han explicat la seva pròpia experiència com a emigrants andalusos durant la postguerra cap a Catalunya, han mostrat la seva simpatia i respecte cap a les persones que en l’actualitat es veuen forçades a migrar cap a un altre país per buscar un futur millor perquè, tal i com ha dit una visitant, «ells també saben la duresa que suposa marxar de la teva terra per sobreviure».

Thiam i Adepoju han coincidit amb els arguments exposats per la intervenció final d’una jove veneçolana, que ha reclamat un canvi estructural de les institucions i la governança mundial per no caure en posicionaments ingenus respecte dels moviments migratoris que s’estan produint actualment en el planeta».