Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Jiri Dienstbier, exministre de Relacions Exteriors de Txecoslovàquia: Els pitjors violadors dels drets humans són els terroristes

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

07 / 09 / 2004
Jiri Dienstbier, exministre de Relacions Exteriors de Txecoslovàquia: Els pitjors violadors dels drets humans són els terroristes

Les «141 preguntes» del Fòrum (120): «Un cop signada la pau, què es necessita per construir-la?». Jiri Dienstbier, expert en els processos de reconstrucció nacional posteriors als conflictes bèl·lics, ha manifestat que «no existeix una solució model» capaç de garantir la pau després de la guerra. Ha reconegut que en els darrers deu anys la pau no ha arrelat gaire allí on s’han declarat escenaris de lluita armada: «Abans d’actuar, cal comprendre molt bé allò que passa en les zones de conflicte», ha precisat. Defensor del paper que desenvolupa l’ONU en els diferents contextos internacionals, ha qualificat de «no democràtic» el dret de veto, tot i que s’ha afanyat a recalcar que sense aquest dret «les Nacions Unides haurien desaparegut durant la guerra freda».

Més informació de les 141 preguntes - Un cop signada la pau, què es necessita per construir-la?

Més informació de Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions

Jiri Dienstbier, exministre de Relacions Exteriors de Txecoslovàquia, exportaveu del Grup dels 77 i exrelator especial de Nacions Unides per a Bòsnia i Hercegovina, la República de Croàcia i la República Federal de Iugoslàvia, ha destacat a l’Escenari de la Haima que «no hi ha excusa possible que justifiqui el terrorisme de cap tipus». Ha dit que és absolutament inacceptable qualsevol comentari o proposta que faci distincions entre «terroristes bons i terroristes dolents». «Els pitjors violadors dels drets humans són els terroristes», ha conclòs.

A propòsit de la greu situació que es registra a Txetxènia i de l’última tragèdia de Beslan, Dienstbier ha comentat que «el conflicte és el resultat d’una mala solució final a l’imperi colonial» de l’antiga Unió Soviètica. Després d’assenyalar que les informacions immediates que faciliten els mitjans de comunicació «no deixen temps per reflexionar», i que la política de Moscou «és ineficaç i genera corrupció», ha admès que les vies de sortida són molt complicades perquè, entre altres raons, «cal comptar amb el problema afegit que significa l’actuació de les màfies terroristes internacionals, grups independents que es donen suport mutu, que sovint tenen més diners i material que les forces de defensa locals, i que disposen d’uns líders que contínuament canvien d’ubicació». Ha assegurat que «entre els terroristes de l’escola de Beslan hi havia set o vuit membres d’Al Qaeda» i ha reivindicat una cooperació internacional forta i decidida que rebutgi les iniciatives de caràcter unilateral.

Des de la seva gran experiència en els processos de reconstrucció nacional després dels conflictes bèl·lics, ha ressaltat que «no existeix una solució model» capaç de garantir la pau després de la guerra. Ha reconegut que en els darrers deu anys la pau no ha arrelat gaire allí on s’han declarat escenaris de lluita armada: «Abans d’actuar, cal comprendre molt bé allò que passa en les zones de conflicte», ha precisat en referència directa a l’Iraq, una guerra encetada sobre «motius falsos i sense plans sobre com actuar després de la derrota de Hussein».

En un ràpid repàs sobre alguns punts de conflicte, Jiri Dienstbier s’ha referit als cas dels Balcans i ha explicat que el primer error comès va ser acceptar de facto la divisió de l’antiga Iugoslàvia sense que hi existís un acord polític. Ha dit que l’actualitat mostra una Bòsnia-Hercegovina dividida que compta amb la presència de desenes de milers de soldats de les forces internacionals, mentre que Sèrbia i Croàcia «intenten crear sistemes democràtics». Ha esmentat Kosovo per lamentar que «primer esclatés» i per denunciar que cinc anys després la seva situació no hagi millorat en absolut, tot i estar sota l’administració de les Nacions Unides. Tampoc no s’ha mostrat gaire optimista sobre el futur de l’Afganistan: «No estem segurs que superi l’etapa; els talibans tornen a ser operatius i la xarxa d’Al Qaeda tracta d’actuar».

Respecte a l’ONU ha defensat els bons resultats que han obtingut la UNESCO, l’OMS i la FAO, entre d’altres, en la salvaguarda del patrimoni mundial, l’eradicació de malalties o la posada en marxa de campanyes contra la fam. Ha recordat que es tracta «d’una institució d’estats» i que les crítiques haurien de recaure sobre aquests estats. Tot i així, ha valorat positivament que països enfrontats tinguin l’oportunitat de veure’s amb molta freqüència en una organització que promou també la participació de nacions que exerceixen tasques mitjanceres. Ha qualificat de «no democràtic» el dret a veto, tot i que s’ha afanyat a recalcar que sense aquest dret «les Nacions Unides haurien desaparegut durant la guerra freda».

Ha declarat que ell va ser contrari a la separació de Txèquia i Eslovàquia: «Després del 1989 teníem una imatge molt bona gràcies a la manera en què, tot i ser un estat multiètnic, vam passar del comunisme a la democràcia. Vam perdre aquest crèdit quan ens vam separar. Ens convenia un únic mercat gran i ens vam convertir en dos mercats petits». Malgrat tot, les relacions entre Txèquia i Eslovàquia «són excel·lents».