Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Reza Deghati, fotoperiodista: «Deixo la càmera de banda quan la persona que pensava fotografiar necessita el meu ajut»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

08 / 09 / 2004
Reza Deghati, fotoperiodista: «Deixo la càmera de banda quan la persona que pensava fotografiar necessita el meu ajut»

Les «141 preguntes» del Fòrum (121): «Una imatge val més que mil mentides?». El fotoperiodista iranià Reza Deghati ha assenyalat que hi ha molts exemples del mal ús que s’ha fet de les fotos, i dels peus de foto, per manipular el públic. Convençut que la perfecta combinació entre imatge i informació atorga a la fotografia un valor molt superior a la de qualsevol escrit que l’acompanyi, ha assegurat que «caldrien molts llibres per explicar les històries que condensen les fotos». Ha dit que veu els països occidentals com el «Titànic» que navega per oceans de mar i foc sense aturar-se a auxiliar les víctimes del Tercer Món, i ha afirmat que si les persones preguntessin més vegades «per què?» tothom entendria molt millor què és el que, en realitat, està passant al món.

Més informació de les 141 preguntes - Una imatge val més que mil mentides?

Més informació de Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions

Reza Deghati, fotoperiodista i president d’Aïna, una ONG que promociona el desenvolupament de mitjans de comunicació independents a l’Afganistan, ha destacat a l’Escenari de la Haima que, malgrat que treballa sobre el terreny per fotografiar la realitat, hi ha dues raons que l’obliguen a deixar la càmera de banda: «No faig fotos quan atempto contra la privacitat de la gent, o quan la persona que pensava fotografiar necessita el meu ajut». Respecte a això, ha explicat que a prop de Kabul, just després de la caiguda del Govern rus a l’Afganistan, va presenciar l’esclat d’una mina quan hi va passar per sobre un microbús ple de refugiats: «D’entre el fum, les flames i la confusió va emergir una nena completament ensagnada que corria cap a mi; vaig preparar-me per fer una foto que hauria guanyat molts premis..., però vaig desistir perquè aquella nena necessitava de mi una abraçada, no pas una foto».

Deghati, prestigiós professional que ha treballat, entre d’altres, per a Newsweek, Time Magazine, Vanity Fair, New York Times Magazine o National Geographic, ha dit que sovint ha fet referència a l’enunciat de la pregunta d’avui per explicar la seva feina: «Molts m’han escoltat repetir que “no saps quantes vegades és necessari usar 10.000 paraules –de l’expressió pròpia de la llengua anglesa– per descriure una imatge”». Acte seguit ha admès que hi ha molts exemples del mal ús que s’ha fet de les fotos, i dels peus de foto, per manipular el públic.

S’ha manifestat convençut que la perfecta combinació entre imatge i informació atorga a la fotografia periodística un valor molt superior a la de qualsevol escrit que l’acompanyi: «El vessant fotogràfic ha de cercar la composició perfecta, acostar-se a la pintura; la part de la informació ha tenir en compte la veritat que transmetran cadascun dels elements que finalment seran reflectits». Ha assegurat que «caldrien molts llibres per explicar les històries que condensen les fotos» i que les fotografies esdevenen elements educatius molt importants: «Una sola fotografia és capaç d’aconseguir que la gent canviï les seves opinions», ha ressaltat. També ha destacat que convindria realitzar més fotos emotives per evitar els efectes de desensibilització que pot provocar la saturació de fotografies sagnants i dramàtiques.

Després de la seva llarga experiència treballant en escenaris de guerra com ara l’Iraq, el Líban o Kosovo, Reza Deghati ha declarat que veu els països occidentals com el Titànic que navega per oceans de mar i foc sense aturar-se a auxiliar les víctimes del Tercer Món: «Els fotoperiodistes saltem per la borda per veure què hi passa i comprovem que la gent, afamada, sura agafada en restes de fustes mentre les seves cases cremen. Aleshores tornem a pujar al gran vaixell i demanem que s’aturi, però el viatgers estan massa ocupats amb les seves festes i els seus concerts. El Titànic segueix navegant.» «Malgrat això, continuo sent optimista perquè crec en els humans», ha conclòs.

Ha afirmat que si les persones preguntessin més vegades «per què?» tothom entendria molt millor què és el que, en realitat, està passant al món: «Referint-me a la tragèdia de l’escola russa, els més alts mandataris sols temen una pregunta: per què ha passat? Si ens demanéssim per què van agafar ostatges a l’escola i traslladéssim la pregunta als dirigents mundials, faríem trontollar les bases del poder.»

En acabat de la seva intervenció en les «141 preguntes», Reza Deghati s’ha dirigit a la pantalla dels Miradors on s’ha projectat el documental Shadows – Ombres afganeses (2004), en el marc del Diàleg «Noves ignoràncies, noves alfabetitzacions. Aprendre a conviure en un món globalitzat», que se celebra al Fòrum fins demà dimecres. Shadows, sobre la situació de les dones afganeses, és la segona pel·lícula produïda pels membres del Grup de Pel·lícules de Dones, iniciat per l'Organització no Governamental Aïna amb el suport de la UNESCO.