NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
16 / 09 / 2004
Carme Riera (Escriptora): Els lectors són un bé escàs tant o més que l’aigua o el petroli
L’escriptora mallorquina Carme Riera ha intervingut en la sessió sobre els llenguatges de la diversitat cultural del diàleg «Diversitat i identitats dels llenguatges narratius»
Més informació de Diversitat i identitats en els llenguatges narratius
L’escriptora mallorquina Carme Riera ha explicat que «durant la dictadura franquista molts escriptors de la meva generació de formació castellana vam optar pel català, era una forma d’oposar-se al dictador». «D’alguna forma ens sentíem herois», ha afegit Riera. A més, l’escriptora ha precisat que «jo no tinc res en contra de cap llengua, el castellà és una llengua extraordinària».
Riera ha explicat que «avui aquesta situació és diferent perquè el català és llengua cooficial». Tot i això, ha precisat que «la llei de normalització lingüística que pretenia consolidar el català com a opció lingüística no s’ha dut a terme: al carrer no se sent parlar català». Per a Riera els que opten pel català «ho fan en dirigir-se a l’administració de la Generalitat atès que és el primer idioma». Segons l’escriptora «hom escull una llengua segons la rendibilitat, el benefici que li pugui donar o simplement per inèrcia».
Riera ha parlat també de la llengua «com a instrument al servei de la comunicació i com a benefici del comerç» i per tant la participació en el creixement econòmic. Riera ha dit que de la mateixa manera que «volem conservar el medi ambient també hem de lluitar per conservar les llengües si bé el procés de globalització no sigui rendible».
«Espanya és una nació de nacions per tant cal mantenir i estimular l’acceptació de diferents llengües», ha afirmat Riera. «L’enfortiment d’una llengua no es basa en el nombre de parlants sinó en termes de competències lingüístiques.»
En relació amb les traduccions, Riera considera que «la literatura és no es pot traduir però res m’agradaria més que les meves obres fossin traduïdes a totes les llengües». Per a l’autora de Dins el darrer blau «traduir és sempre una mancança, és perdre sempre més que guanyar». No obstant això, Riera admet que «publiquem perquè ens llegeixin, per poder comunicar-nos amb els lectors, per poder tocar-los amb les paraules, volem arribar a la majoria de la gent».
«Els lectors són un bé escàs tant o més que l’aigua o el petroli», ha dit Riera. En aquest sentit, Riera ha explicat que «a Catalunya hi ha més escriptors que lectors i potser ens hauríem de plantejar subvencionar els lectors, incloure entre les nostres pàgines xecs de descompte o participacions a la rifa. Si ells no existeixen és probable que jo tampoc. Sense els lectors no sóc ningú», ha conclòs Riera.
|
|
|
envia a un amic
imprimeix