Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Jérôme Bindé, UNESCO: No estem en el millor moment per reescriure la Declaració Universal dels Drets Humans

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies


 

21 / 09 / 2004
Jérôme Bindé, UNESCO: No estem en el millor moment per reescriure la Declaració Universal dels Drets Humans

Les «141 preguntes» del Fòrum (135): «Com s’escriuria avui la Declaració Universal dels Drets Humans?». Jérôme Bindé, responsable de la UNESCO en Ciències Socials i Humanes, ha discrepat sobre la conveniència de reescriure la Declaració Universal dels Drets Humans: «Vivim temps d’amenaces, riscos i pors. Cal trobar el moment històric adequat per redactar nous textos». Bindé ha recordat que la Declaració Universal «no és més que una recomanació», i que existeixen altres instruments internacionals que són vinculants per als estats signants i que amplien els drets recollits en la Declaració Universal. Ha insistit que «cal aplicar el que ja tenim», ha lamentat que hi hagi gent «amb memòria curta» que cregui que en l’actualitat hi ha menys drets que fa quaranta anys, i ha defensat l’actuació de l’ONU dient que els titulars dels mitjans de comunicació sols s’interessen pels fracassos: «Es veu que l’eradicació de la verola no es prou notícia».

Més informació de les 141 preguntes - Com s’escriuria avui la Declaració universal dels drets humans?

Més informació de Drets humans, necessitats emergents i nous compromisos

Jérôme Bindé, sotsdirector general adjunt de Ciències Socials i Humanes i director de la Divisió de Prospectiva, Filosofia i Ciències Humanes de la UNESCO, ha manifestat aquesta tarda a l'Escenari de la Haima el seu escepticisme sobre els presumptes beneficis que podria reportar una nova redacció de la Declaració Universal dels Drets Humans: «La situació internacional no avança per un camí de roses. Cal demanar-se si seria massa assenyat reescriure la Declaració Universal en temps d’amenaces, riscos i pors». Ha incidit que la Declaració Universal dels Drets Humans «recull assumptes essencials» que figuren en els preàmbuls de moltes constitucions i que, per tant, encara genera una influència notable. Ha advertit, d’altra banda, que la Declaració Universal té adversaris: «Hi ha qui diu que la universalitat dels drets segueix els principis d’occident. Són persones que ignoren que entre els redactors, gent laica i gent religiosa, s’hi trobaven, per exemple, un indi i un libanès. La Declaració Universal dels Drets Humans necessita el suport d’una forta aliança mundial», ha conclòs.

Després de recordar que la Declaració Universal, adoptada per aclamació el 1948, «no és més que una recomanació», ha subratllat que existeixen altres instruments internacionals que, essent vinculants per als estats signants, amplien els drets de les persones: «En la dècada dels seixanta es van redactar el Pacte Internacional de Drets Econòmics, Socials i Culturals i el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics». Tot i explicar que el primer d’aquests pactes mai no ha estat ratificat per la Xina, i que el segon no compta amb el suport dels Estats Units, Jérôme Bindé s’ha mostrat partidari d’afegir nous compromisos als ja existents quan així ho requereixi l’evolució de la societat mundial: «S’han d’afegir tots els capítols oportuns. Per exemple, els redactors de la Declaració Universal no podien ni plantejar-se temes relacionats amb el medi ambient. És un gran tema que sí recullen tres convenis de Rio. No obstant això, es tracta de convenis molt poc respectats».

Bindé ha declarat que els afegits que s’hagin d’incloure en els convenis i pactes posteriors han de defugir qualsevol iniciativa que suposi «una gran multiplicació d’elements jurídics»: «Les religions amb més èxit són les que presenten principis ben senzills. La clau està en una redacció clara, practicant l’economia del llenguatge, i, després, en un procés d’informació i educació adients». Ha ressaltat que els drets no serveixen de res si no s’apliquen i, en aquest sentit, ha apuntat la via de la mobilització social perquè la classe política es vegi obligada a fer-los respectar: «Temes com ara l’exclusió social, el dret al treball o la remuneració justa, ja són tractats en els pactes posteriors a la Declaració. Un altre problema que cal resoldre, però, és el de la interpretació dels textos».

El responsable de la UNESCO en Ciències Socials i Humanes ha lamentat que hi hagi gent «amb memòria curta» que cregui que en l’actualitat hi ha menys drets que fa quaranta anys, quan «existien moltes dictadures i les llibertats individuals eren escasses». Ha defensat l’actuació de l’ONU dient que els titulars dels mitjans de comunicació sols s’interessen pels fracassos: «Es veu que l’eradicació de la verola no es prou notícia».