NOTíCIES
|
Últimes notícies
|
 |
|
 |
|
|
19 / 05 / 2004
Antoni Bassas: El periodista s’ha col·locat al costat del poder
Professionals i teòrics de la comunicació reflexionen sobre el paper dels mitjans de comunicació i la seva repercussió en la societat en el Diàleg “Informació. Poder i ètica en el segle XXI” dirigit pel director d’El Periódico, Antonio Franco.
El periodista, Antoni Bassas la directora de l’escola xilena de periodisme de la Universitat Catòlica de Xile, María Elena Gronemeyer, els catedràtics Marc Carrillo, Adela Cortina i Julián Santamaria i la presidenta de Reporters sense Fronteres, Dolors Massana, han exposat les seves tesis sobre el periodisme, l’autocensura, la manca de llibertat d’expressió i l’excessiva aproximació dels mitjans al poder polític.
El periodista català ha mostrat la seva preocupació per la situació actual que viu el periodisme. En aquest sentit Bassas ha explicat que “el periodista ha deixat d’aparèixer davant del poder per col·locar-se’n al costat” aconseguint així ser un reproductor del poder polític i donant peu a una “recessió en la investigació”. Per al periodista català, per a molt professionals és difícil investigar “quan al director no l’interessa anar en contra del govern”.
Bassas ha apuntat que els mitjans audiovisuals són els més perjudicats en aquest aspecte i han aconseguit “traspassar la cultura de la sospita i que el ciutadà tingui la sensació que el món no és com el pinten els periodistes”. Bassas ha explicat que “la repetició de les notícies no crea consciència i que caldria “informar menys per informar millor”.
Sobre l’estreta relació entre esdeveniments polítics i premsa ha parlat Julián Santamaría, catedràtic en ciències polítiques i exambaixador dels Estats Units, donant algunes claus sobre si existeix una relació causal entre els atemptats de l’11 de març a Madrid i la victòria del Partit Socialista a les eleccions el dia 14. Precisament, i segons Santamaría, aquesta vinculació “ha estat utilitzada pel Partit Popular per afeblir el nou govern i a la vegada no permet que els populars facin autocrítica tal com demana la societat”.
Santamaría ha apuntat que “no era raonable creure que el PP guanyaria les eleccions quan a mesura que s’apropava el 14-M les distàncies s’escurçaven”. El catedràtic ha apuntat que és possible que precisament el PP perdés les eleccions perquè durant el tractament dels esdeveniments de l’11-M “l’escassa credibilitat que tenia el govern es va esfumar”.
De la seva banda, Marc Carrillo, catedràtic de dret constitucional de la Universitat Pompeu Fabra, ha parlat de les conseqüències provocades per l’aprovació de la llei antiterrorista “Patriot Act” als EUA després de l’11-S. Carrillo ha explicat que la llei ha provocat l’autocensura entre els periodistes i que davant de moments de crisi el resultat ha estat “escollir la seguretat abans que la llibertat”. Carrillo ha demanat que Espanya promulgui la creació d’un òrgan de control de mitjans de comunicació que tingui independència política i professional.
Adela Cortina, catedràtica d’ètica i filosofia política a la Universitat de València, ha explicat que el periodista “ha de potenciar la llibertat d’expressió dels ciutadans, ha de ser la seva plataforma”. Cortina ha recordat que “la informació és poder, perquè a través dels mitjans els ciutadans pensen el que pensa el mitjà, i la informació és mercaderia ja que les empreses han de competir per ser viables, això sí, sense deixar de ser fiables”.
La presidenta de Reporters sense Fronteres, M. Dolors Massana, ha denunciat la situació actual d’impunitat que viuen aquells “que assassinen periodistes”. Massana ha recordat les recents morts dels periodistes espanyols Ricardo Ortega, José Couso i Julio Anguita i ha declarat que “el reporter ha passat de ser un blanc ocasional a ser un objectiu”. Aquesta situació, segons Massana, provoca autocensura entre els periodistes per por a represàlies. “La llibertat de premsa està en alerta roja”, ha afegit.
De la seva banda, Maria Elena Gronemeyer, directora de l’escola de periodisme de la Universitat Catòlica de Xile, ha explicat la situació esperançadora del periodisme al seu país. En aquest sentit Gronemeyer ha dit que després de superar les regles del passat, en l’actualitat el periodista “investiga i denuncia, no es posa del costat del poder”. Tot i explicar que encara és una etapa d’aprenentatge, la directora xilena ha exposat que precisament per això “el periodista que cerca transparència comet errors perquè preval la immediatesa per sobre del rigor”.
|
|
|
envia a un amic
imprimeix