
NOTíCIES
|
Últimes notícies

|
 |

|
 |

|
 |


28 / 05 / 2004
El president del Consell de L’audiovisual de Catalunya demana la complicitat de les autoritats audiovisuals per impulsar la diversitat cultural

La guanyadora de la medalla Fellini de la UNESCO, Chantal Akerman, vol mesures que garanteixin la diversitat a la televisió
El president del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), Francesc Codina, ha demanat avui a les autoritats audiovisuals de tot el món la seva col·laboració i complicitat per impulsar la diversitat cultural a la ràdio i la televisió. «Volem que els consells audiovisuals d’arreu del món debatin aquí a Barcelona com podem contribuir, des dels organismes reguladors, a la diversitat entre cultures», ha explicat Codina durant la inauguració del Diàleg «Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació», que té lloc al Fòrum Barcelona 2004 els dies 28 i 29 de maig.
Codina ha proposat als organismes reguladors de l’audiovisual establir mecanismes de col·laboració per tal de donar resposta, de manera unitària, a tots aquells problemes que afecten a la comunicació. «Voldria que això no fos només l’inici d’aquest Diàleg, sinó que també fos l’inici d’una col·laboració més estreta entre tots nosaltres per tal de donar resposta, de manera conjunta, als problemes que se’ns plantegen».
Lliurament de la medalla Fellini de la UNESCO
En el marc del Diàleg, s’ha concedit la medalla Fellini de la UNESCO al cineasta senegalès Ousman Sembene i a la cineasta belga Chantal Akerman. Aquest guardó és un premi atorgat anualment des del 1994 per la UNESCO a directors, actors i realitzadors de tot el món en reconeixement a la seva contribució a la difusió i al respecte de la diversitat cultural.
Akerman ha agraït a la UNESCO el guardó i ha fet un reconeixement a totes les institucions i organismes que treballen donant suport a la producció de continguts que reflecteixin les diferents cultures. «Demano que tots vostès lluitin perquè la diversitat pugui continuar existint i perquè, cada vegada que mirin un canal de televisió, tots els programes no siguin iguals i no siguin en la mateixa llengua”, ha afirmat. Ousman Sembene no ha pogut assistir al lliurament del guardó. Ha recollit la medalla el ministre d’Informació del Senegal, Mamadou Diop.
Sessió plenària
La primera sessió plenària del Diàleg ha comptat amb el director de l’Observatori de la Globalització, Ramon Torrent; el director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), Joan Majó; la vicepresidenta de la Motion Picture Association of America (MPAA), Bonnie J.K. Richardson; i el copresident de la Coalition pour la diversité culturelle del Quebec, Pierre Curzi.
Ramon Torrent, director de l’Observatori de la Globalització, ha explicat que l’Acord General sobre el Comerç de Serveis (GATS) no inclou cap disposició específica en matèria de cultura audiovisual i que, per tant, és un sector que queda sotmès a l’acord de lliure circulació igual que qualsevol altre. «Existeix una excepció aèria però no una excepció cultural», ha declarat. Torrent ha apuntat també que el projecte de Constitució europea preveu que els acords en matèria audiovisual siguin aprovats per unanimitat de tots els membres, i no de manera individual per cada Estat com fins ara.
Joan Majó, director general de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV), ha explicat que els mitjans de comunicació han de promoure els valors democràtics i el civisme, així com també les identitats culturals, lingüístiques i nacionals quan aquestes no estan degudament reconegudes.
Majó ha apostat també pel servei universal de les xarxes de telecomunicacions i ha defensat que és possible la gestió privada d’un servei públic. «Hem confós privatització amb desaparició del servei públic. El canvi de gestió no ha de canviar l’essència del servei públic». Per últim, Majó ha afirmat: «La regulació dels continguts audiovisuals hauria de ser exactament igual pels mitjans públics que pels privats, perquè fan referència a drets universals de les persones».
Bonnie J.K. Richardson, vicepresidenta de la Motion Picture Association of America (MPAA), ha desmentit que els Estats Units considerin els continguts audiovisuals com mers productes de consum i d’oci. Richardson, però, s’ha mostrat favorable a que els continguts audiovisuals s’incloguin entre els acords comercials «perquè són objecte de molts intercanvis» i ha explicat que «la diversitat cultural s’assoleix amb el comerç, perquè si no es queden en una realitat purament local».
Per últim, Richardson ha assegurat que és possible conciliar la lliure circulació de productes culturals amb la protecció de la diversitat cultural i ha dit que existeix espai perquè cada país pugui regular sobre aquesta matèria.
El darrer ponent, Pierre Curzi, copresident de la Coalition pour la diversité culturelle del Quebec, ha explicat que per preservar la diversitat cultural, cal que cada país pugui desenvolupar polítiques culturals pròpies. «No podem garantir la diversitat cultural fent polítiques culturals en el marc de l’OMC, ja que els serveis culturals, per naturalesa, són diferents als altres productes i serveis», ha dit, i ha afegit: «No volem una cultura única, volem que existeixi una lliure circulació de les cultures de tot el món i que hi hagi un accés lliure i fàcil a totes les expressions culturals».
Per últim, Curzi s’ha mostrat esperançat en la Convenció de la UNESCO que tindrà lloc la tardor de 2005 i que tractarà sobre la protecció dels continguts culturals i les expressions artístiques. Curzi ha manifestat el seu desig que aquesta Convenció, que encara es troba en vies de conceptualització, estableixi un instrument jurídic vinculant que permeti preservar la diversitat cultural.
|
|
|