Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Milagros del Corral: «És difícil fer polítiques culturals al sud quan la seva prioritat és eradicar la pobresa»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

29 / 05 / 2004
Milagros del Corral: «És difícil fer polítiques culturals al sud quan la seva prioritat és eradicar la pobresa»

El Diàleg «Comunicació audiovisual global, diversitat cultural i regulació» ha tractat sobre la indústria audiovisual en els països en desenvolupament. Temes com la producció i la exportació han estat debatuts a la conferència amb els ponents Milagros del Corral, Dima Dabbous-Sensenig, Uday Dholakia, Basyouni Ibrahim Hamada i Jung Byoung Gug.

Milagros del Corral, sotsdirectora general adjunta per la cultura de la UNESCO, ha explicat que «és difícil crear polítiques culturals que s’adaptin a la realitat econòmica dels països subdesenvolupats ja que primer s’han de fer polítiques per eradicar la pobresa». Corral ha explicat que aquests països «no poden invertir en aquest camp perquè la producció i el marketing són molt cars, així que la solució és comprar paquets estrangers a baix cost». Del Corral ha afegit que en matèria cultural els països en desenvolupament prefereixen invertir en el turisme, els llibres o l’artesania.

En aquest sentit Del Corral ha explicat que en general els països que produeixen cultura «tendeixen cada vegada més a llimar les seves diferències culturals perquè tinguin més rendibilitat». A més, ha apuntat que la primera urgència és invertir en la formació professional i la lluita contra la pirateria. La UNESCO, ha explicat Milagros del Corral, té entre les seves prioritats la col·laboració amb els països del sud, però «sembla difícil convèncer aquests països de la importància de la diversitat cultural quan les seves prioritats són unes altres».

Dima Dabbous-Sensenig, professora de comunicació de la Libanese American University (Líban), ha exposat quina és la situació dels mitjans de comunicació al Líban i ha explicat que la televisió terrestre està controlada per l’Estat i que, per tant, hi ha un restricció en els continguts. Per tal d’evitar-ho, Dabbous-Sensenig ha explicat que es van aplicar quotes de pantalla però que han resultat insignificants. «La revolució del satèl·lit, que feia pensar en el pluralisme i l’allunyament del control, no ha estat tampoc el que ens pensàvem» ha afegit Dabbous-Sensenig.

La professora de comunicació ha explicat que «falta consciència de la diversitat ètnica i cultural al país, i sense aquest reconeixement a nivell nacional, aquesta petició a nivell internacional està buida». La solució, ha explicat Dabbous-Sensenig, es troba en «l’educació dels més petits perquè la diversitat cultural sigui una demanda de futur».

Uday Dholakia, consultor de la Global Consulting UK Limited, ha parlat de les minories al Regne Unit i de la visió dels musulmans en la premsa. En aquest sentit ha explicat que des de la seva organització s’ha aconseguit «que la majoria de la premsa no posi a la mateixa frase “islàmic” i “terrorista”». En aquest sentit, Dholakia creu que les quotes de pantalla serien una solució i que caldria donar veu a altres col·lectius no només a nivell de continguts sinó també en la publicitat.

Basyouni Ibrahim Hamada, professor de Comunicació de masses de la United Arab Emirates University, ha explicat que «l’època del satèl·lit és una gran amenaça per al món àrab, la diversitat cultural no significa tancar portes a la cultura islàmica i l’excepció cultural s’hauria de veure com una forma de diversitat i no com una repressió». En aquest sentit, Ibrahim ha explicat que «l’islam no és només una cultura sinó també una fe» i que «sovint falta tolerància per part dels països occidentals amb els àrabs». Ibrahim ha recordat la política nord-americana a l’Iraq i lsrael o la prohibició de portar el vel a les escoles franceses. Pel que fa a la propietat, Ibrahim ha explicat que després d’una època en què «tots els mitjans eren controlats pels governs, no va ser fins als anys noranta que va canviar la situació. Ara hi ha més llibertat, però a diferents nivells depenent del país».

Jung Byoung Gug, membre de l’Assemblea Nacional de Corea, ha explicat el cas del seu país que, gràcies a la política de quotes de pantalla, ha aconseguit tenir una gran programació audiovisual coreana. Però no només les produccions són en la seva majoria coreanes, sinó que a més han aconseguit exportar els seus productes arreu del món i guanyar premis a prestigiosos festivals de cinema. En aquest sentit Gug ha explicat que altres països s’han volgut involucrar en la seva política i que «la creixent liberalització fa pressió per tractar la cultura com una mercaderia i, si això triomfa, serà desastrós ja que només aconseguirem una cultura monolítica».