Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Bernard Comrie: «El català és un exemple de llengua desavantatjada que ha triomfat culturalment»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

22 / 05 / 2004
Bernard Comrie: «El català és un exemple de llengua desavantatjada que ha triomfat culturalment»

Les 141 preguntes del Fòrum (14): «Les llengües minoritàries tenen menys a dir?» Els lingüistes Bernard Comrie i Irmela Neu han defensat la riquesa cultural del planeta que s’expressa, entre altres, per l’existència de milers de llengües, que no consideren minoritàries sinó menys parlades

Bernard Comrie, catedràtic de Lingüística de la Universitat de Califòrnia i director del Departament de Lingüística de l’Institut Max Planck d’Antropologia Evolutiva, ha afirmat que les «llengües minoritàries tenen tant a dir com les altres». Comrie ha volgut matisar què vol dir una llengua minoritària. No és el mateix, ha explicat, ser una llengua minoritària a França o Espanya que a Papua Nova Guinea. En aquesta illa, que Comrie coneix bé gràcies al treball de camp desenvolupat en les últimes dècades, existeixen més de vuit-centes llengües entre una població d’uns cinc milions d’habitants; tanmateix, algunes d’aquestes llengües no són parlades per més de mil persones.

Comrie, que participa al diàleg «Diversitat lingüística, sostenibilitat i pau», ha afirmat que no es pot fer un balanç de conjunt de les situació de les llengües al món: hi ha llengües poc parlades que tenen els seus drets perfectament reconeguts. A la Federació Russa, per exemple, repúbliques autònomes com ara Tatarstan, fan servir oficialment la seva llengua materna en tots els àmbits. Comrie ha citat la situació d’altres llocs, com ara Turquia, on fins fa poc temps llengües com el kurd no podien ser utilitzades en públic. Comrie està convençut que el futur de moltes llengües passa per l’aprenentatge de les joves generacions. Respecte del català, Comrie ha afirmat que és una de les llengües que més ha patit al llarg de la història que ha aconseguit triomfar culturalment.

Irmela Neu, catedràtica de Lingüística de la Universitat de Munic, ha subratllat que a Europa el terme llengua minoritària té un sentit pejoratiu en relació amb el terme llengua majoritària, la de l’estat. Neu pensa que gràcies als estudis de sociolingüística catalana s’ha reemplaçat aquest terme pel de llengua menys parlada, que és més respectuós i no té implicacions ideològiques.