Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Carme Riera: «El Quixot és el gran emblema nacional i és considerat la Bíblia espanyola»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

18 / 06 / 2004
Carme Riera: «El Quixot és el gran emblema nacional i és considerat la Bíblia espanyola»

L'escriptora mallorquina Carme Riera ha estat l'encarregada de clausurar el Diàleg «El Quixot i el pensament modern» en una conferència que ha tractat del nacionalisme català enfront del castellà de l'obra.

La professora de la Universitat Autònoma de Barcelona, Carme Riera, ha fet una revisió històrica sobre el nacionalisme català i El Quixot en referència a la polèmica que va sorgir a Espanya sobre la celebració del tercer centenari d’El Quixot el 1905.

Riera ha explicat que al final dels vuitanta del segle XIX El Quixot es va alçar en el primer lloc com a clàssic indiscutible nacional i com a icona de la societat espanyola. En aquest sentit «l'essència i existència espanyola s'acostava més al cavaller i cada vegada menys a Sancho Panza». És en aquesta època que «El Quixot és el gran emblema nacional i és considerat la Bíblia espanyola», ha afegit Riera. Llavors sorgeix un gran sentiment castellà que ajuda a oblidar la derrota de la guerra de Cuba.

Això es contraposa al sorgiment del nacionalisme català dels anys noranta del segle XIX quan es comença a considerar Catalunya i no Espanya com a nació. La primera Assemblea de la Unió Catalanista celebrada a Balaguer canvia la concepció de nació d'Espanya a Estat espanyol, encara avui utilitzada pels nacionalistes catalans. El Quixot deixa llavors de ser el clàssic nacional a Catalunya ja que aquesta és considerada una altra nació. Altres aspectes influeixen en aquesta concepció ja que l'obra de Cervantes no està escrita en llengua catalana. El nacionalisme es fomentava en aspectes com el territori comú, la història, la raça, la comunitat de drets i la llengua. Els nacionalistes advoquen per usar cada vegada menys el castellà i per tant augmentar l'ús del català i pretenien tornar a la Catalunya medieval de Guifré el Pilós. Riera ha apuntat alguns dels autors que van atiar aquest sentiment. Riera ha parlat de Valentí Almirall que «ressalta el caràcter castellà del Quixot i dels valors que es deixen veure en l’obra com són l'orgull, prototip de la raça castellana». En aquest sentit, Almirall defineix el Quixot com «un boig, egoista i malalt de vanitat». Aquestes concepcions van rebre també el suport de l'altre fundador del nacionalisme, Prat de la Riba. A més, també recull els conceptes de Pompeu Janer sobre la «raça quixotesca» en el sentit de nació. Per això, Janer proclama «que els catalans tenim l'orgull de diferenciar-nos de la majoria, la pàtria és la raça i cultura superior».

La derrota en la guerra de Cuba és utilitzada també pels nacionalistes catalans, que consideren el Quixot com «un obstacle en el seu projecte de descastellanització de Catalunya». A més de la premsa nacional radical apareixen altres intel·lectuals com Joaquim Rubió i Ors que creu que «Catalunya no pot aspirar a la independència política però sí a la literària». Pel seu cantó, Bonaventura Carles Aribau veu Cervantes com a regionalista i no com a nacionalista, que parla de la seva llengua, però que també està obert a altres llengües.

Per part seva, Mariano de Cavia, proposa una celebració del tercer centenari de l'aparició del Quixot «sense estar-se de res» i pretén que Espanya «tiri la casa per la finestra ja que hauria de ser una qüestió d'estat en la qual haurien d'intervenir l'Espanya oficial i el poble». Malgrat la falta d'identificació de molt catalans amb l'obra cervantina, Riera ha recordat unes paraules de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que va admetre «sentir-se tan pròxim al Quixot com a Goethe», la celebració va tenir lloc i «la majoria de catalans van deixar de banda nacionalismes i es van adherir a la commemoració».

Carme Riera ha explicat que la celebració del Diàleg demostra que tot això ha canviat i que al cap i a la fi «Barcelona, com a ciutat, ja apareix en El Quixot, fet que li va proporcionar fama mundial molt abans dels Jocs Olímpics o el Fòrum de la Cultures 2004». «Que l'ombra de Cervantes ens protegeixi amb la seva ironia, el seu bon humor però sobretot per la seva enorme bondat, des d'avui pels segles dels segles», ha conclòs Riera.