Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Agustín Andreu: «Don Quixot treu importància a la divisió de la religió de l’època»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

17 / 06 / 2004
Agustín Andreu: «Don Quixot treu importància a la divisió de la religió de l’època»

La sessió matinal del diàleg «El Quixot en el pensament modern» ha comptat avui amb Agustín Andreu, Georges Güntert, James A.Parr i María Catherina Ruta

Agustín Andreu, de la Universitat Politècnica de València, ha parlat del grup d’Amsterdam, que formaven un grup d’intel·lectuals europeus, holandesos i anglesos, del segle XVII, entre els quals destaquen autors com Spinoza, Locke, Leibnitz, Swift, Shaftsbury. Per a Andreu, aquest grup de lliurepensadors «cerquen la transformació dels individus i de la societat per difondre la llibertat i la pau a Europa». En aquest sentit, el grup «fa ús de la literatura com a arma contra els milenarismes dogmàtics i utilitza la intel·ligència enginyosa per treure importància als conflictes». Per a aquesta generació, «és possible un canvi de la mentalitat europea cap a la tolerància i la convivència» i, segons comenten, «Don Quixot és l’exemple perfecte d’aquest nou tipus de literatura que treu importància a les divisions de religió d’aquella època a Europa».

Per a Andreu, els mecanismes que utilitza Cervantes són el riure, els elements grotescos i altres elements de la imaginació popular per parodiar la literatura unívoca fins al moment amb l’objectiu de crear una literatura més humana. Aquest grup preconitza una literatura feta al món i per al món. El Quixot serveix a aquest grup per entendre «la força de la contrareforma, especialment de l’impuls dels jesuïtes en aquesta línia». Per a Andreu, el paral·lelisme entre Ignasi de Loyola i Don Quixot «cobra una importància especial perquè tots dos són cavallers errants bojos que s’enfronten al món per aconseguir el bé».

El professor de la Universitat de Zuric, Georges Güntert, ha fet una intervenció basant-se en el fet que «generalment, la veritat en la literatura és la veritat d’uns fets, una veritat factual». En el cas del Quixot, «aquestes interpretacions de la veritat tenen lloc a partir de fets versemblant», ha apuntat Güntert. Així, el professor ha parlat de la ficció dins de la ficció en el Quixot i de la manera com «l’autor planteja codis de la veritat en la història a partir dels quals el lector s’hi veu immers i l’autor és un manipulador».

James A. Parr, professor de la Universitat de Califòrnia - Riverside, ha remarcat que hi ha tres tipus clàssics d’acostament metodològic en l’obra de Cervantes: el romàntic, l’admonitori i el perspectivista. Aquest últim intenta veure el context d’una obra per definir-ne les qualitats. El romàntic detecta qualitats nobles en el personatge i l’admonitori es fixa en allò que és contraproduent del caràcter del Quixot, no obstant això, no descarten el personatge en si.

La professora de la Universitat de Palerm, Maria Catherina Ruta, ha parlat del text del Quixot «com a semiòtica de textos semiòtics». Ruta ha repassat diverses maneres d’entendre la semiòtica i n’ha destacat «la italiana que se centra en el context de l’obra, mentre que el New Criticism americà i el corrent rus analitzen el text en si com a autoreferent». Ruta ha conclòs que «el riure i la paròdia trenquen l’estructura i la porten a formes polifòniques».