Forum Barcelona 2004 | Español | English | herramientas Inici Mapa de continguts Buscador Mida textMida text text petita 11px text mitjana 14px text gran 17px
Actualitat > Notícies > Anthony Cascardi: «El mite del Quixot pot ser fals però té vigència en la vida política actual»

NOTíCIES

Últimes notícies

notícies anteriors



Últimes notícies
 

18 / 06 / 2004
Anthony Cascardi: «El mite del Quixot pot ser fals però té vigència en la vida política actual»

Experts en l'obra de Cervantes han participat en l'última jornada del Diàleg «El Quixot i el pensament modern» organitzat per la Societat Estatal de Commemoracions Culturals.

El professor de la Universitat de Berkeley de Califòrnia, Anthony J. Cascardi, ha parlat del Quixot «com a icona i de com el lector és qui pren la decisió de determinar el que és vertader i fals, que només podrà decidir a través de les imatges del text». Per a Cascardi, «calen les imatges per intervenir en la realitat i en aquest sentit Cervantes manté el caràcter imaginatiu de la consciència i amb això aconsegueix la construcció d'una ideologia en la vida política». Cervantes, així com Descartes, intenta distingir el paper dels mites com el coneixement de quelcom inaccessible, per la qual cosa el mite del Quixot «pot ser fals però segueix tenint vigència en la vida política actual», ha conclòs Cascardi.

José María Paz Gago, de la Universitat de la Corunya, ha parlat de la relació entre la tecnologia i el Quixot. Per a Gago, el Quixot «no és sols la primera novel·la moderna sinó que a més és com un manifest de la tecnologia de l'època i de les noves tecnologies que es donaran després, fins i tot en termes literaris». Gago ha apuntat que més que «tractar tècniques avançades de la seva època fa referència a l'aplicació de les tecnologies que es van usar 300 anys després». El context del Quixot és el regnat de Felip II, que va voler reunir científics i matemàtics per tractar els avenços científics, així El Quixot «descriu el panorama tecnològic del final del segle XVI i principi del XVII, cita els molins de vent, la tecnologia hidràulica i l'equí robotitzat». L'activitat científica i tecnològica representa la incorporació de l'humanisme científic en l'esfera de Felip II, Cervantes «va ser un avançat en tot fins i tot en el que es refereix a la tecnologia», ha conclòs Gago.

El professor de la Universitat de Boston, James Iffland, ha explicat que «l'acte de llegir pateix pressions, el que pot produir moltes interpretacions condicionades per la nostra cultura educativa i també per la presentació editorial del text». En aquest sentit, un text és ple d'espais o llocs indeterminats que el lector anirà omplint i generant significats. Per això «cap autor intenta deixar una imatge sencera del text perquè, si ho fa, perd el lector i la seva imaginació», ha dit Iffland. En aquest sentit, la imatge del Quixot «ha causat gran efecte en els lectors i fins i tot molta gent distingeix la seva imatge encara que no hagin llegit el llibre». Mitjançant diapositives, el professor de la Universitat de Boston ha mostrat l'extensa iconografia del Quixot i la seva gran aportació a l'imaginari de la gent.

Eduardo Urbina, de la Universitat de Texas, ha explicat el projecte de crear una biblioteca digital que «vol servir de col·laboració en l'estudi de l'obra de Cervantes». La biblioteca tractarà de la percepció del Quixot com a text visual per desenvolupar nous mètodes d'estudi del contingut de l'obra. «El Quixot, que s'ha convertit en un gran registre iconogràfic, és un mite del qual es parla molt però se’n llegeix poc», ha dit Urbina. Per part seva, Carlos Alvar, de la Universitat de Ginebra, ha explicat el projecte de la Gran Enciclopèdia Cervantina que estarà preparada per al 2005 i en què es recolliran tots els estudis, publicacions i anotacions del Quixot.